Investigadors del departament de Ciència Vegetal del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) acudiran del 23 al 28 d'agost al XXXII Congrés Internacional d'Horticultura (IHC2026), que tindrà lloc a Kioto (Japó), on donaran a conèixer els seus treballs més recents.
Baix el lema "Explorant la diversitat de l'horticultura", la trobada reunirà especialistes de nombrosos països per posar en comú els avenços més actuals, compartir experiències i debatre sobre els desafiaments i oportunitats que afrontarà el sector en els pròxims anys, segons ha assenyalat el Govern d'Aragó.
El equip del CITA, en coordinació amb diverses universitats i centres d'investigació tant espanyols com estrangers, intervendrà amb sis ponències orals i nou aportacions en format pòster.
La investigadora Patricia Irisarri exposarà la comunicació oral "Fenotipat de caràcters relacionats amb la propagació vegetativa en parents salvatges del gènere Prunus", centrada en l'avaluació de la capacitat d'enraizament i la compatibilitat d'empelt d'albercocs salvatges, amb la finalitat de localitzar genotips d'interès per als programes de millora genètica i potenciar l'ús d'aquests recursos en el desenvolupament de nous patrons i varietats millor adaptades al canvi climàtic.
A més, presentarà en format pòster els resultats de l'estudi "Marcadors histològics primers correlacionats amb la compatibilitat de l'empelt en Prunus salvatges".
Ambdues investigacions s'integren en el projecte europeu FRUITDIV i en elles han pres part les investigadores Pilar Errea i Ana Pina, juntament amb el tècnic d'investigació Pierre Henri Mignard.
MÉS INVESTIGACIONS
Aquestes científiques, juntament amb Francisco Javier Bielsa, mostraran el pòster "Caracterització histològica i histoquímica del pardeig enzimàtic en poma".
El mateix grup, al qual s'afegeix l'investigador Miguel Ferrer, presentarà també la comunicació oral "Classificació del germoplasma tradicional espanyol de pomera per consum en fresc i producció de sidra", defensada per Ana Pina.
Aquest treball se centra en la caracterització de varietats tradicionals de pomera segons la seva idoneïtat per al consum directe o l'elaboració de sidra, contribuint a conservar i posar en valor aquests recursos fitogenètics. Ambdues aportacions formen part del projecte APPLEDIV.
Així mateix, les investigadores Pina, Errea i Irisarri, juntament amb María Teresa Espiau, participen en l'estudi "Diversitat del germoplasma, fenotipat a llarg termini i estudis GWAS per impulsar la millora predictiva en pomer i perer", que es donarà a conèixer mitjançant una comunicació oral.
El projecte WAMEDISS, centrat en els avenços en el control multidisciplinari i sostenible de les malalties del meló i la síndria i del dèficit hídric, estarà representat en el congrés amb dos pòsters: "Caracterització morfològica d'entrades locals de carbassa vinatera [Lagenaria siceraria (Molina) Standl.)]" i "Avaluació de la resistència d'una col·lecció de cucurbitàcies a Fusarium keratoplasticum", signats per Ana Garcés-Claver, Imen Mtar, Oreto Fayos i Carmen Julián.
Aquests treballs mostren resultats sobre la detecció de materials amb major tolerància a malalties i la caracterització de la diversitat de cultius locals de carbassa rellevants per als programes de millora vegetal.
PORTAINJERTOS EN ALMENDRO
En el marc del projecte "Enfocs genòmics per a una selecció holística de caràcters d'interès en varietats i portainjerts d'ametller (HOLA4ALLTREE)", es presentarà la comunicació oral "Avaluació de nous portainjerts i varietats d'ametller per millorar la seva adaptació i resiliència", a càrrec de María José Rubio-Cabetas, en la qual han intervingut Jérôme Grimplet, Mª Ángeles Sanz, Gloria Estopañán, María Teresa Espiau, Virginia Ruiz i Beatriz Bielsa.
Aquest estudi aporta dades de qualitat de fruit de noves seleccions del programa de millora genètica de l'ametller, així com les diferències de producció entre dos portainjerts amb diferent vigor.
De forma complementària, es mostrarà el pòster "Comportament en camp i consum d'aigua de tres portainjerts de baix vigor", elaborat per María José Rubio-Cabetas, Virginia Ruiz i Beatriz Bielsa.
També es presentarà el pòster "Diversitat genètica de les varietats locals d'oliveres aragoneses avaluada mitjançant marcadors SNP a partir de nou material prospectat", en el qual s'han contrastat sinonímies i homonímies amb el Banc Mundial de l'Oli de Còrdova, signat per María José Rubio-Cabetas, Beatriz Bielsa i Marta Estopiñán en representació del CITA.
D'altra banda, la investigadora Juliana Navarro i el tècnic d'investigació David Gimeno intervindran amb dues comunicacions orals. La primera, "Circuitos comercials y cadenas de valor de especies vegetales recolectadas en estado silvestre en España y Francia: implicaciones para la gestión sostenible y la conservación", descriu les cadenes de valor de les principals espècies de plantes aromàtiques i medicinals (PAM) recol·lectades en ambdós països, identifica els diferents actors i analitza la dimensió econòmica de l'activitat en cada tipus de circuit —alimentari, medicinal i verd ornamental—.
La segona ponència porta per títol "Tolerancia al sombreado y producción de aceites esenciales de plantas medicinales y aromáticas en condiciones agrovoltaicas en un clima templado" i exposa dades productives de PAM sota condicions de sombrejat simulades per plaques solars, anticipant un escenari d'increment de parcs fotovoltaics i la necessitat de compatibilitzar aquestes infraestructures amb activitats agràries complementàries.
HERBICIDES O NECESIDAD DE FRÍO CON EL CAMBIO CLIMÁTICO
Igualment, es presentaran dos pòsters: "El fraccionamiento guiado por HPLC revela posibles bioherbicidas procedentes de aceites esenciales y extractos frente a la cerraja común (Sonchus oleraceus L.) como modelo de mala hierba" i "Micropropagación de la planta medicinal Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr".
Finalment, Tudor Ionut Gheban donarà a conèixer, en format pòster, els resultats del treball "Necesidades de frío de patrones de Prunus: Implicaciones para el diseño de cultivos bajo el cambio climático".
Es tracta d'una investigació pionera en la qual, per primera vegada, es defineixen les necessitats agroclimàtiques de nou patrons d'ús estès en fruiters de pinyol i la seva capacitat d'adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic. En aquest estudi col·laboren els investigadors Erica Fadón, José Manuel Alonso, Pilar Errea, María José Rubio-Cabetas i Javier Rodrigo.