El Govern de Bolívia ha tancat amb el Fons Monetari Internacional (FMI) un programa econòmic a 36 mesos, sustentat en el Servei Ampliat del Fons (SAF), que persegueix l'eliminació completa del dèficit primari del sector públic no financer.
De conformitat amb el memoràndum de polítiques econòmiques i financeres difós pel Ministeri d'Economia i Finances Públiques, aquest compromís implicarà un ajust fiscal acumulat proper al 8,5% del PIB entre 2026 i 2029.
El text detalla que el president Rodrigo Paz ha rebut una economia sotmesa a "vulnerabilitats sistèmiques", amb un desequilibri pressupostari de l'11% i un deute públic que va superar el 80% el 2025.
Davant l'esgotament de les reserves internacionals i l'ampliació de la bretxa canviària, s'ha vetat que el Banc Central de Bolívia (BCB) continuï finançant la despesa del sector públic. Paral·lelament, l'autoritat monetària ha passat a un esquema de tipus de canvi flexible després d'unificar les cotitzacions oficial i de referència.
La fulla de ruta de consolidació fiscal se centra sobretot en el retall de la despesa, amb la previsió d'eliminar per complet les subvencions als combustibles a partir de 2027 perquè els preus cobreixin els costos.
Al mateix temps, el Govern bolivià preveu reforçar els programes d'assistència social i enviar a l'Assemblea Legislativa Plurinacional un projecte de llei per crear un registre social unificat.
El pla inclou, a més, una reducció de la massa salarial del sector públic superior al 1% del PIB durant tot el període d'aplicació. Les autoritats han fixat la base monetària com a "ancla nominal" per reconduir la inflació, estimada en el 14% per a finals de 2026, cap a nivells d'un sol dígit el 2028.
El memoràndum contempla igualment la realització de proves d'estrès al sistema bancari i revisions independents de la qualitat dels actius sota supervisió. L'ús dels fons que aporti el FMI quedarà condicionat a l'aprovació del poder legislatiu.