Els mutualistes surten al carrer a Madrid per exigir la passarel·la al RETA abans de les eleccions del 29N

No s'ha localitzat una fase parlamentària del reglament de desenvolupament de la Llei 2/2026 a les fonts consultades. La llei sí que està aprovada i publicada, però no s'ha trobat la publicació del seu reglament de desenvolupament ni informació que permeti situar-lo en una fase concreta d'elaboració. Per tant, no seria correcte presentar-lo com a pendent d'una votació del Congrés o del Senat.

Quina llei i quin desenvolupament estan identificats

La referència localitzada és la Llei 2/2026, de 29 de juliol, de modificació del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb les mutualitats alternatives regulades en les seves disposicions addicionals 18.ª i 19.ª. La seva publicació al BOE es va produir el 31 de juliol de 2026.

El desenvolupament al qual apunta la consulta és el de la denominada passarel·la de les mutualitats alternatives al règim d'autònoms: el mecanisme per sol·licitar la transferència voluntària de drets econòmics acumulats en aquestes entitats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, conegut com a RETA. La llei incorpora aquesta possibilitat mitjançant una nova disposició transitòria quadragésima setena de la Llei General de la Seguretat Social.

Què es pot afirmar sobre la seva situació actual

A data de 17 d'octubre de 2026, la conclusió ha de distingir entre l'aprovació de la llei i la de l'instrument que l'ha de desenvolupar:

• La llei ja va ser aprovada per les Corts Generals i publicada. No estem, per tant, davant d'una proposta de llei pendent de completar el seu recorregut parlamentari.
• No s'ha localitzat el reglament publicat. Les fonts consultades no permeten identificar una norma de desenvolupament ja aprovada i publicada que concreti aquesta passarel·la.
• Tampoc consta una fase concreta d'elaboració. No s'ha localitzat informació suficient per afirmar que existeixi una consulta pública oberta, un text sotmès a audiència o un projecte pendent d'aprovació.

Això últim significa que no pot atribuir-se una fase específica al reglament; no equival a afirmar que no s'estigui treballant en ell. Tampoc permet descriure'l com bloquejat en una comissió parlamentària o pendent d'esmenes, perquè no s'ha trobat informació que sostingui aquestes afirmacions.

Què ha de concretar el reglament i per què importa

El text de la llei assenyala que els termes i condicions de la transferència i la fórmula per convertir els drets econòmics acumulats en períodes cotitzats es regularan reglamentàriament «en el termini màxim de tres mesos des de l'aprovació de la llei». Aquest mandat temporal no acredita, per si mateix, que el reglament hagi estat aprovat.

A més, el desenvolupament ha de concretar una operació amb conseqüències rellevants per als mutualistes:

• La conversió ha de tenir en compte la base mínima de cotització que hauria correspost al treballador i un coeficient de millora comprès entre 0,67 i 0,87.
• La transferència comporta l'encaixament obligatori i irreversible al RETA per a l'activitat que la determini.
• El termini de un any per sol·licitar la transferència es vincula a l'entrada en vigor del reglament de desenvolupament, no simplement a la publicació de la llei.

En resum: la llei està publicada, però no consta a les fonts consultades el reglament publicat ni una fase parlamentària identificable d'aquest desenvolupament. L'esdeveniment decisiu per a l'aplicació de la passarel·la serà l'entrada en vigor de la seva regulació, que és també la referència prevista per iniciar el termini de sol·licituds.

Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions des de novembre de 2023, té la responsabilitat de dirigir la política del Govern sobre Seguretat Social i pensions, inclusió social i migracions. La seva funció consisteix a fixar prioritats, impulsar normes i supervisar l'actuació del Ministeri; la gestió concreta es distribueix entre les seves secretaries d'Estat, òrgans directius i entitats dependents.

Direcció del Ministeri

Com a titular del departament, representa el Ministeri, estableix els seus objectius, aprova els seus plans d'actuació i avalua els seus resultats. Entre les seves atribucions generals figuren:

• Impulsar normes: proposar al Govern projectes normatius i acords, i exercir la potestat reglamentària en les matèries de la seva competència dins dels límits legals.
• Dirigir l'organització: exercir la direcció superior dels òrgans i del personal del departament.
• Gestionar recursos: administrar els crèdits pressupostaris, aprovar les despeses que li corresponguin, celebrar contractes i convenis i concedir subvencions i ajudes.
• Resoldre assumptes administratius: decidir recursos i conflictes d'atribucions quan procedeixi.

Aquestes responsabilitats s'exerceixen mitjançant una estructura desenvolupada pel Reial Decret 501/2024, de 21 de maig, que el Ministeri explica en la seva informació institucional sobre l'organització.

Seguretat Social i pensions

Saiz dirigeix políticament les actuacions sobre el sistema de Seguretat Social i les classes passives, el règim de pensions de determinats empleats públics. Aquest àmbit comprèn la sostenibilitat financera, la modernització de la gestió i les reformes de les prestacions i de les modalitats de jubilació.

Inclou qüestions com la jubilació anticipada, parcial i flexible, la compatibilitat entre pensió i treball i la reducció de la bretxa de gènere en les pensions. També correspon al departament la direcció i tutela de les entitats gestores i els serveis comuns, així com la planificació i supervisió de les entitats col·laboradores.

La principal via d'execució és la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions. Convé distingir aquesta responsabilitat política de la resolució de prestacions individuals: no significa que la ministra decideixi personalment cada pensió o expedient.

Inclusió social i ingrés mínim vital

En inclusió, la seva responsabilitat abasta el disseny, impuls i avaluació de polítiques per afavorir la participació social en igualtat de condicions i combatre la pobresa i l'exclusió. Aquesta tasca s'articula mitjançant la Secretaria General d'Inclusió, amb rang de subsecretaria.

L'ingrés mínim vital és un dels seus instruments centrals. El Ministeri treballa tant en la seva accessibilitat i funcionament com en les polítiques d'inclusió associades, en col·laboració amb altres administracions i entitats socials. Aquesta coordinació inclou la relació entre la prestació i la incorporació a l'ocupació, com reflecteix la Comissió de Seguiment de l'IMV.

Migracions, acollida i espanyols a l'exterior

A través de la Secretaria d'Estat de Migracions, dirigeix les polítiques del departament sobre estrangeria, immigració i emigració. Les seves principals àrees són:

• La gestió dels fluxos migratoris regulars i la integració de les persones immigrants.
• L'atenció humanitària i el sistema d'acollida de protecció internacional.
• La cooperació amb comunitats autònomes, entitats locals i organitzacions socials.
• La ciutadania espanyola a l'exterior, les polítiques de retorn i les ajudes i prestacions corresponents.
• Les actuacions contra el racisme i la xenofòbia.

Finalment, Saiz suma des de desembre de 2025 la Portaveu del Govern, una responsabilitat diferent de la seva cartera: comunicar i explicar les decisions de l'Executiu, segons recull Demòcrata sobre el seu nomenament.

La convocatòria d'eleccions no impedeix aprovar un reglament de desenvolupament d'una llei. En l'àmbit estatal, cal distingir entre el període anterior a les eleccions, quan el Govern conserva les seves atribucions, i el període posterior, quan entra en funcions. En ambdós casos s'han de respectar la llei que es desenvolupa, la competència de l'òrgan i el procediment d'elaboració; estant en funcions, a més, s'ha de justificar que l'aprovació cap dins de les seves facultats limitades.

1. Eleccions convocades no significa Govern en funcions

La convocatòria electoral i la dissolució de les Corts no converteixen, per si soles, el Govern en un executiu en funcions. Per tant, no existeix una prohibició general d'aprovar reglaments durant la campanya electoral ni una exigència automàtica de justificar la seva urgència pel simple fet d'haver convocat eleccions.

Així mateix, la dissolució parlamentària no paralitza els treballs de l'Executiu aliens a les cambres: la preparació de projectes reglamentaris, les seves consultes i la seva tramitació administrativa poden continuar. Això no s'ha de confondre amb la caducitat de les iniciatives parlamentàries pendents.

2. Requisits ordinaris del reglament

La proximitat electoral no permet ometre els requisits que corresponguin a la disposició. Abans d'aprovar-la, s'han de comprovar especialment aquests elements:

• Competència i rang: l'ha d'aprovar l'òrgan competent mitjançant l'instrument adequat. No tot desenvolupament correspon al Consell de Ministres: pot existir competència ministerial o altra atribució específica.
• Respecte a la llei: el reglament ha de desenvolupar les seves previsions sense contradir-les, modificar el que aquesta fixa ni ocupar matèries reservades a una norma amb rang de llei. S'han de respectar les habilitacions i els límits del text desenvolupat.
• Justificació: la proposta ha d'explicar la seva necessitat, finalitat i adequació jurídica, així com els seus efectes econòmics, pressupostaris i altres impactes exigibles.
• Procediment: s'han de complir les consultes, l'audiència i la informació pública que resultin exigibles, a més de recollir els informes i dictàmens preceptius. Les excepcions o reduccions de tràmits requereixen fonament legal i justificació; les eleccions no els dispensen automàticament.
• Aprovació i publicitat: el text ha d'aprovar-se formalment, publicar-se en el butlletí oficial corresponent i respectar les regles aplicables sobre entrada en vigor.

3. Si el Govern ja està en funcions

El document tècnic de Vinces sobre el Govern en funcions explica que aquest ha de limitar-se al despatx ordinari dels assumptes públics, excepte urgència acreditada o raons d'interès general degudament justificades.

Segons la jurisprudència resumida en aquest document, el despatx ordinari comprèn assumptes la resolució dels quals no estableixi noves orientacions polítiques ni condicioni, comprometi o impedeixi les que hagi de fixar el següent Govern. Per això, aprovar un reglament no està prohibit de forma absoluta, però requereix valorar-ne el contingut i efectes.

Un desenvolupament destinat a assegurar la continuïtat administrativa pot encaixar en aquest àmbit. En canvi, si introdueix decisions polítiques rellevants o compromisos que limiten el futur Executiu, la seva aprovació necessita una justificació específica d'urgència o interès general. Que existeixi una llei pendent de desenvolupament no basta, per si sola, per superar aquest límit.

4. Què ha de quedar acreditat

En definitiva, l'expedient ha de sostenir tant la legalitat ordinària del reglament com, si el Govern està en funcions, el motiu que permet aprovar-lo en aquest moment. La valoració ha de referir-se al text concret, no només a la seva denominació com a desenvolupament legal. Aquesta explicació es refereix al Govern d'Espanya; per a un govern autonòmic s'han de comprovar també les seves regles pròpies.