El Fons Global de Pensions del Govern de Noruega, considerat el major fons sobirà del planeta, podria modificar de forma substancial la seva estratègia d'inversió després que un comitè independent, constituït pel Executiu noruec, hagi aconsellat suavitzar els criteris ètics del vehicle estatal amb la finalitat de poder destinar recursos al sector de la defensa i la indústria bèl·lica, fins ara exclòs per raons morals.
Aquest grup d'experts va ser encarregat de revisar el marc ètic i altres aspectes de la gestió responsable del fons, i de suggerir ajustaments específics relacionats amb la indústria militar, en un context en què el negoci armamentístic ha cobrat un fort impuls en els darrers anys.
Després de la seva anàlisi, l'òrgan ha determinat que el Norges Bank Investment Management (NBIM), responsable de la gestió del fons, hauria de flexibilitzar les seves exigències respecte a les companyies que fabriquen armes nuclears o components vinculats, sempre que aquestes tinguin la seva seu en un país reconegut com a potència nuclear en el Tractat sobre la no proliferació de les armes nuclears i que, a més, sigui aliat de Noruega.
En la pràctica, aquest plantejament abastaria la majoria de les grans companyies occidentals del sector defensa, la qual cosa obriria la porta a prendre posicions en grups europeus i nord-americans que han registrat un notable creixement al calor de les polítiques de rearme del bloc atlàntic.
"La situació en matèria de política de seguretat ha canviat: estem reforçant la nostra defensa nacional, la protecció que brinda el 'paraigua nuclear' de l'OTAN ha cobrat més importància i les empreses que tornen a ser admeses fabriquen armes que necessitem per a la nostra pròpia protecció", reza el comunicat del comitè.
En paral·lel, l'informe proposa que els criteris se centrin en la conducta de les empreses, en lloc de mantenir la regla actual que posa el focus de la supervisió en els estats i que donava prioritat als canals diplomàtics per abordar aquestes qüestions.
"Per consegüent, es proposa eliminar el criteri que exigeix una avaluació explícita de l'ús d'armes per part dels Estats conforme al dret internacional humanitari", ha indicat.
Igualment, el comitè planteja reduir el pes del consell d'ètica, que fins a l'inici d'aquesta revisió suggeria mesures concretes, perquè passi a ocupar-se únicament de valorar el risc moral associat a les inversions.
"El comitè subratlla que el Norges Bank ha d'estar preparat per a situacions en què un conflicte derivi en una guerra. Les propostes del Comitè estan dissenyades per permetre que el banc respongui amb rapidesa davant de tals escenaris. Ha de preparar-se per realitzar exercicis sobre possibles situacions, garantint al mateix temps que els seus processos d'anàlisi de casos segueixin sent rigorosos", assegura la nota.
El Govern analitzarà l'informe
El ministre de Finances de Noruega, Jens Stoltenberg, ha assenyalat que estudiaran el dictamen i que les seves conclusions es sotmetran a un procés de consulta pública, que estarà obert fins al 15 de gener, alhora que ha expressat el seu agraïment als especialistes del comitè pel treball realitzat.
"És una tradició arrelada que les decisions importants relatives a la gestió del Fons es basin en avaluacions professionals exhaustives i un ampli suport polític. Tots aquells que es preocupen per protegir el sistema de benestar noruec haurien de preocupar-se per protegir el Fons", ha destacat Stoltenberg.
"Ara estudiarem detingudament les recomanacions del comitè i facilitarem un ampli debat. Només una vegada finalitzat aquest procés, i després d'haver considerat tant l'informe com les respostes a la consulta, el Govern traurà les seves pròpies conclusions", ha completat.
Crítiques d'Amnistia Internacional
L'organització Amnistia Internacional ha advertit que les propostes del comitè suposen un fort debilitament dels mecanismes de control en matèria de Drets Humans, redueixen la transparència i compliquen l'exclusió d'empreses implicades en abusos greus.
Segons l'ONG, retallar les atribucions del consell d'ètica implica que les avaluacions de risc que elabore no es facin públiques quan concorrin determinades condicions lligades als interessos econòmics del fons, el que, al seu parer, representa un seriós retrocés en termes d'integritat i rendició de comptes.
Del mateix mode, ha denunciat que les modificacions suggerides deixen fora del scrutinis la comercialització de productes genèrics que poden tenir usos militars, com la computació en el núvol, la intel·ligència artificial o l'anàlisi massiu de dades.
"Els drets humans i la supervisió independent no poden ser opcionals quan resulten inconvenients o costosos. Noruega ha d'aplicar a la gestió de la seva pròpia riquesa els mateixos principis que espera que altres respectin. Ha de garantir que la transparència, la rendició de comptes i els drets humans segueixin sent fonamentals en la gestió del seu patrimoni. La proposta del comitè no s'ha de posar en pràctica", ha afirmat John Peder Egenaes, secretari general d'Amnistia Internacional Noruega.
Impacte en les empreses de defensa
La possibilitat que el major fons sobirà del món pugui entrar en el negoci de la defensa ha disparat l'apetit inversor pels principals grups militars dels Estats Units i Europa, que han registrat forts avanços a la Borsa.
Al Vell Continent, l'alemanya Rheinmetall (+6,26%), l'italiana Leonardo (+4,77%), la francesa Thales (+2,77%), la britànica BAE Systems (+2,59%) i, en menor mesura, l'espanyola Indra (+0,92%), han tancat la sessió borsària d'aquest divendres en terreny positiu.
A Wall Street, les grans companyies nord-americanes del sector també han vist com millorava el seu comportament als mercats, entre elles Lockheed Martin (+2,63%), Northrop Grumman (+2,70%), RTX (+3%) i General Dynamics (1,66%).