Espanya, Portugal i Itàlia: què ocorre amb el Parlament quan se convoquen eleccions i el Govern continua en el poder

La constitució de les noves Cambres s'ha de distingir de la celebració de les eleccions, de l'obertura solemne de la legislatura i de la investidura del president del Govern: són actes diferents. La Constitució estableix el marc i els reglaments parlamentaris concreten les actuacions internes. El detall acreditat en les fonts consultades correspon al Congrés; no permet oferir una relació completa dels terminis constitucionals i del procediment específic del Senat.

1. Convocatòria de la sessió constitutiva

L'article 1 del Reglament del Congrés disposa que, celebrades les eleccions generals, la Cambra es reuneix en sessió constitutiva el dia i l'hora assenyalats en el reial decret de convocatòria. El precepte remet expressament a l'article 68.6 de la Constitució.

Per tant, la data no queda a una decisió posterior dels grups parlamentaris. Ara bé, el text constitucional i la legislació electoral no han quedat contrastats en el material consultat: no atribueixo aquí xifres concretes als intervals entre dissolució, eleccions i primera reunió, ni als tràmits d'escrutini i proclamació d'electes.

2. Actuacions de la sessió constitutiva del Congrés

Els articles 2 a 4 i 36 a 37 del Reglament ordenen aquesta seqüència:

• Presidència provisional: dirigeix inicialment la sessió el diputat electe de més edat present, assistit pels dos més joves com a secretaris.
• Obertura i lectures: es llegeixen el reial decret de convocatòria, la relació d'electes i els recursos contenciós-electorals interposats, indicant quins diputats podrien resultar afectats.
• Elecció de la Mesa: s'escullen la Presidència, quatre Vicepresidències i quatre Secretaries. Per a la Presidència s'exigeix majoria absoluta en primera votació; si ningú l'obté, competeixen els dos candidats més votats i resulta elegit qui aconsegueixi més vots.
• Jurament o promesa: elegida la Mesa, el seu president presta i sol·licita als altres diputats l'acatament de la Constitució mitjançant crida alfabètica.
• Declaració de constitució: la Presidència declara constituït el Congrés, aixeca la sessió i comunica la constitució a la Corona, al Senat i al Govern.

3. Requisits individuals i organització posterior

L'article 20 exigeix, per adquirir plenament la condició de diputat, presentar la credencial electoral, complimentar la declaració d'activitats i prestar jurament o promesa en la primera sessió plenària a la qual s'assisteixi.

L'organització posterior té aquests terminis reglamentaris, que no s'han de confondre amb terminis constitucionals:

• Grups parlamentaris: cinc dies següents a la sessió constitutiva per presentar l'escrit dirigit a la Mesa, conforme a l'article 24.
• Comissions permanents: han de constituir-se dins dels deu dies següents, segons l'article 46.
• Obertura solemne: l'article 5 preveu la seva celebració dins dels quinze dies següents.

Com a regla general, aquests terminis es computen en dies hàbils, amb les precisions de l'article 90. L'article 91 permet a la Mesa acordar pròrrogues o reduccions dels terminis reglamentaris.

4. Continuïtat entre ambdues Cambres

La dissolució no elimina tota continuïtat institucional. Al Congrés, els membres de la Diputació Permanent mantenen les seves funcions fins a la constitució de la nova Cambra. Després, la Diputació Permanent ha de donar compte al nou Ple dels assumptes tractats i les decisions adoptades. Aquestes regles estan acreditades; els tràmits propis del Senat requereixen una comprovació separada i no s'han de deduir automàticament dels del Congrés.

La Diputació Permanent garanteix la continuïtat del Congrés quan la Cambra no està reunida i assumeix determinades competències quan es dissol o acaba el seu mandat. La seva regulació central està en els articles 56 a 59 del Reglament: no estableix un nombre fix d'integrants, sinó un mínim i un sistema de representació proporcional.

Composició i designació

• Presidència i membres. Segons l'article 56.1, està presidida per qui exerceixi la Presidència del Congrés i compta amb un mínim de vint-i-un membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica.
• Nombre i repartiment. L'article 56.2 remet a l'article 40.1: correspon a la Mesa del Congrés, escoltada la Junta de Portaveus, determinar el nombre corresponent a cada grup, respectant aquesta proporcionalitat. Per tant, vint-i-u és el mínim reglamentari, no una composició tancada per a totes les legislatures.
• Titulars i suplents. Cada grup designa els titulars que li corresponguin i tants suplents com titulars —article 56.2—.
• Òrgans de direcció. La pròpia Diputació tria entre els seus membres dues Vicepresidències i dues Secretaries, aplicant les regles d'elecció de la Mesa del Congrés, adaptades al nombre de llocs —article 56.3—.

Competències: dues situacions diferents

L'article 57 li encomana, amb caràcter general, «vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no estigui reunida». A continuació distingeix dos supòsits que no s'han de confondre:

• Entre períodes de sessions. Pot sol·licitar sessions extraordinàries del Congrés, conforme a l'article 57.2.º i a l'article 61. La petició ha d'incloure un ordre del dia; la Presidència convoca la sessió i la Cambra roman reunida fins a esgotar-lo. Els períodes ordinaris són de setembre a desembre i de febrer a juny.
• Després de la dissolució o expiració del mandat. Assumeix les facultats del Congrés relatives als decrets llei i als estats d'alarma, excepció i setge —article 57.1.º—. No es converteix per això en un Ple amb competències generals.

Respecte dels decrets llei, l'article 151 regula el debat i la votació de convalidació o derogació: els vots afirmatius donen suport a mantenir-los i els negatius, a derogar-los. El seu apartat 5 permet, si escau, tramitar per urgència com a projectes de llei els decrets llei dictats durant els períodes entre legislatures. L'acord de convalidació o derogació es publica al BOE.

En matèria d'estats excepcionals, l'article 165.2 confirma que assumeix les competències del Ple quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat. Si només està entre períodes de sessions, correspon reunir el Ple —article 165.1—.

A més, l'article 200.1 contempla que el Defensor del Poble presenti, si escau, davant la Diputació Permanent un resum del seu informe anual o extraordinari, seguit d'intervencions dels grups.

Convocatòria, acords i continuïtat

La Presidència la convoca per iniciativa pròpia o a petició de dos grups parlamentaris o una cinquena part dels seus membres —article 56.4—. L'article 58 aplica a les seves sessions i funcionament les regles del Ple.

Per adoptar acords ha d'estar reunida reglamentàriament i assistir la majoria dels seus membres —article 78—. La regla general d'aprovació és la majoria simple, sense perjudici de majories especials; el vot és personal i indelegable —article 79—. Si falta assistència suficient, la votació s'ajorna fins a dues hores i, si persisteix, passa a la següent sessió.

Titulars i suplents continuen en funcions fins a constituir-se la nova Cambra —article 22.3.º—. Després han de rendir comptes al nou Ple dels assumptes tractats i decisions adoptades —article 59—.

Font: Reglament del Congrés.

La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG) impedeix que el Govern utilitzi actes o recursos institucionals per promocionar els seus èxits o afavorir electoralment una candidatura. La regla principal està en el seu article 50 i s'aplica des de la convocatòria de les eleccions fins a la seva celebració, no només durant els quinze dies de campanya electoral.

1. Des de quan s'apliquen les restriccions

És important distingir entre període electoral i campanya electoral. Segons l'article 51, la campanya comença el trentè-huitè dia posterior a la convocatòria, dura quinze dies i acaba a les zero hores del dia immediatament anterior a la votació. Tanmateix, les prohibicions sobre promoció d'èxits i inauguracions comencen abans: des de la pròpia convocatòria i continuen fins a les eleccions.

2. Prohibició de promocionar èxits institucionals

L'article 50.2 prohibeix qualsevol acte organitzat o finançat, directa o indirectament, pels poders públics que contingui «al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts». També prohibeix utilitzar imatges o expressions coincidents o similars a les emprades en les seves campanyes per alguna de les entitats polítiques que concorren a les eleccions.

Per tant, en valorar un anunci o una presentació governamental s'han d'examinar:

• L'organització i finançament: la prohibició abasta tant la intervenció pública directa com la indirecta.
• El contingut: no pot convertir-se en un balanç promocional de resultats o realitzacions del Govern.
• La presentació: tampoc pot reproduir imatges o expressions d'una campanya partidista.

No es tracta, per tant, només d'evitar una petició expressa de vot: la llei prohibeix també les formes de promoció institucional descrites, encara que no incloguin aquesta petició.

3. Inauguracions: prohibides, encara que canviï el seu nom

L'article 50.3 prohibeix qualsevol acte d'inauguració d'obres o serveis públics, així com de projectes d'aquests, «sigui quina sigui la denominació utilitzada». Canviar el nom de l'acte no elimina la prohibició si materialment constitueix una inauguració.

La pròpia llei introdueix una distinció pràctica: les obres o serveis sí poden entrar en funcionament durant aquest període. El que està prohibit és l'acte inaugural, no que la ciutadania comenci a utilitzar una infraestructura o un servei acabat.

4. Quina publicitat institucional electoral es permet

L'article 50.1 permet als poders públics que hagin convocat legalment el procés realitzar una campanya institucional informativa. Les seves condicions són concretes:

• Ha d'informar sobre la data de votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu.
• No pot influir, en cap cas, en l'orientació del vot.
• Ha de difondre's en espais gratuïts de mitjans de comunicació de titularitat pública de l'àmbit territorial corresponent, suficients per complir la seva finalitat informativa.

Aquesta autorització no permet presentar com a informació electoral una campanya de promoció de la gestió governamental.

5. Govern i campanya partidista no són el mateix

L'article 50.4 defineix la campanya electoral com les activitats lícites de candidats, partits, federacions, coalicions o agrupacions dirigides a captar vots. L'apartat 5 impedeix que altres persones jurídiques realitzin campanya des de la convocatòria, excepte la informació institucional permesa i sense perjudici de la llibertat d'expressió.

En síntesi, per als actes i anuncis del Govern s'han de comprovar tres elements: absència de promoció d'èxits, absència d'identificació amb campanyes partidistes i absència d'inauguracions. La informació electoral autoritzada ha de ser estrictament informativa. Aquestes regles es poden consultar en el text de la LOREG, especialment els seus articles 50 i 51.