Vox estudia no presentar candidatures al Senat en determinades províncies per concentrar el vot de la dreta en el Partit Popular de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. La formació que lidera Santiago Abascal contempla renunciar a competir en aquelles circumscripcions on els seus aspirants tinguin escasses possibilitats de conseguir representació i sol·licitar als seus electors que donin suport als candidats populars, segons ha avançat aquest dissabte El País.
La decisió suposaria un canvi en l'estratègia electoral de Vox, que fins ara havia rebutjat els cridaments del PP per evitar la competència entre ambdues formacions a la Cambra Alta. El moviment arriba després que el PSOE i Front Ampli hagin tancat un acord per presentar candidatures conjuntes al Senat, sota la denominació "Senat de Progrés", amb l'objectiu de concentrar els seus suports.
Abascal ha reaccionat a aquest pacte amb un "missatge de tranquil·litat" dirigit als seus votants. El president de Vox ha assegurat que la seva formació actuarà "amb alçada de mires" i farà "el necessari" per evitar que un eventual Govern de PP i Vox depengui dels socialistes al Senat.
"Sánchez és capaç de tot per destruir Espanya. Però nosaltres també som capaços de tot per salvar-la", ha afirmat el dirigent en el seu compte de X.
En la mateixa línia, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha advertit aquest dissabte, durant un acte a El Escorial (Madrid), que el seu partit haurà d'adoptar "decisions difícils". Fonts de la formació consultades per El País han assenyalat que "totes les opcions estan obertes" i han remès la decisió definitiva al Comitè Executiu Nacional (CEN).
Una retirada selectiva sense necessitat de coalició
La fórmula que estudia Vox permetria coordinar el vot amb el PP sense necessitat de registrar una coalició electoral. El termini legal per constituir aquestes aliances va concloure a mitjanit del divendres 16 d'octubre, per la qual cosa ambdues formacions ja no poden formalitzar un pacte equivalent al que ha assolit el PSOE i Front Ampli.
Tanmateix, el calendari electoral encara permet modificar l'estratègia de presentació de candidatures. Els partits hauran de registrar les seves llistes entre el 21 i el 26 d'octubre i, segons la informació publicada, també existeix la possibilitat de retirar candidatures presentades dins dels terminis legalment previstos.
Vox gestiona principalment dues alternatives. La primera consistiria a incorporar alguns dels seus aspirants a les llistes del Partit Popular, una possibilitat que es considera poc probable. La segona, que cobra més rellevància, passaria per no presentar candidats propis en determinades províncies i demanar expressament el vot per als populars.
Per ara, la direcció de Vox no ha comunicat en quines circumscripcions podria aplicar aquesta estratègia ni quantes candidatures estaria disposada a retirar. Tampoc s'ha anunciat un acord formal amb el PP per dur-la a terme.
El precedent de 2023: més de 2,7 milions de vots sense representació
La decisió que estudia Vox té com a antecedent els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. En aquella convocatòria, la formació no va aconseguir cap senador per elecció directa, malgrat que els seus candidats més votats van reunir més de 2,7 milions de sufragis en el conjunt de les circumscripcions, segons les dades recollides per El País.
L'absència de representació de Vox no va impedir llavors que el Partit Popular aconseguís la majoria absoluta de la Cambra Alta. No obstant això, l'acord entre PSOE i Front Ampli introdueix un element nou en la competició electoral, al permetre que ambdues formacions concentrin els seus suports en candidatures compartides.
L'explicació es troba en el sistema d'elecció del Senat. En les províncies peninsulars s'elegeixen quatre representants, però cada elector pot votar un màxim de tres candidats. Els escons s'atribueixen a les quatre persones que reben més vots, cosa que habitualment es tradueix en un repartiment de tres senadors per a la candidatura més votada i un per a la següent.
En aquest context, la dispersió de suports entre diferents candidatures pot influir en el resultat, especialment en aquelles províncies on les diferències entre els aspirants siguin reduïdes. No obstant això, una retirada de Vox tampoc garantiria que tots els seus electors traslladessin automàticament els seus vots als candidats del PP.
Una decisió amb conseqüències per a la relació entre Feijóo i Abascal
La eventual renúncia a presentar candidatures també tindria implicacions polítiques per a les relacions entre PP i Vox. Fins ara, Abascal havia rebutjat les propostes de coordinació electoral dels populars, al considerar que podien afavorir la concentració del vot en el partit d'Alberto Núñez Feijóo en detriment del seu.
Un canvi de posició suposaria, per tant, acceptar una fórmula de col·laboració electoral que Vox havia descartat en convocatòries anteriors. La possibilitat es planteja en un moment en què ambdues formacions han evitat intensificar els seus enfrontaments públics durant els primers compassos de la precampanya i mantenen oberta l'opció de governar conjuntament després del 29N.
La estratègia, tanmateix, presenta dificultats territorials. En determinades circumscipcions existeixen discrepàncies entre ambdues organitzacions que podrien complicar una petició expressa de vot a favor dels populars. És el cas de Ceuta, on Vox manté diferències amb el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, del PP.
A més, renunciar a concórrer al Senat podria tenir conseqüències sobre la campanya de Vox al Congrés, on ambdues formacions seguiran competint per separat. La direcció del partit haurà de valorar com traslladar als seus electors una recomanació de vot diferent per a cada Cambra.
El Comitè Executiu Nacional tindrà l'última paraula
La decisió definitiva correspon al Comitè Executiu Nacional de Vox, l'òrgan encarregat d'aprovar les candidatures electorals. El seu pronunciament permetrà conèixer si la formació manté la seva intenció inicial de concórrer al Senat en totes les circumscipcions o introdueix excepcions territorials.
El calendari deixa un marge limitat per resoldre la qüestió. El proper 26 d'octubre conclourà el termini de presentació de candidatures, una data que permetrà comprovar fins on arriba la coordinació entre PP i Vox i en quines províncies es tradueix en una retirada efectiva d'aspirants.
Per el moment, Abascal ha deixat oberta la porta a adoptar mesures per respondre a l'acord de l'esquerra, però no ha anunciat cap renúncia concreta. La decisió que prengui Vox determinarà si la competició pel Senat reprodueix l'enfrontament entre candidatures dels dos partits o incorpora una fórmula de cooperació electoral sense coalició formal.