Vox estudia no presentar-se al Senat en algunes províncies per afavorir al PP davant el 29N

Abascal contempla retirar candidatures en circumscripcions on el seu partit té escasses opcions d'obtenir representació i demanar el vot per als populars. La decisió, encara pendent, respondria a l'acord de llistes conjuntes entre PSOE i Front Ampli.

fotonoticia 20261017112152 1920

fotonoticia 20261017112152 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 17 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Vox estudia no presentar candidatures al Senat en determinades províncies per concentrar el vot de la dreta en el Partit Popular de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. La formació que lidera Santiago Abascal contempla renunciar a competir en aquelles circumscripcions on els seus aspirants tinguin escasses possibilitats de conseguir representació i sol·licitar als seus electors que donin suport als candidats populars, segons ha avançat aquest dissabte El País.

La decisió suposaria un canvi en l'estratègia electoral de Vox, que fins ara havia rebutjat els cridaments del PP per evitar la competència entre ambdues formacions a la Cambra Alta. El moviment arriba després que el PSOE i Front Ampli hagin tancat un acord per presentar candidatures conjuntes al Senat, sota la denominació "Senat de Progrés", amb l'objectiu de concentrar els seus suports.

Abascal ha reaccionat a aquest pacte amb un "missatge de tranquil·litat" dirigit als seus votants. El president de Vox ha assegurat que la seva formació actuarà "amb alçada de mires" i farà "el necessari" per evitar que un eventual Govern de PP i Vox depengui dels socialistes al Senat.

"Sánchez és capaç de tot per destruir Espanya. Però nosaltres també som capaços de tot per salvar-la", ha afirmat el dirigent en el seu compte de X.

En la mateixa línia, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha advertit aquest dissabte, durant un acte a El Escorial (Madrid), que el seu partit haurà d'adoptar "decisions difícils". Fonts de la formació consultades per El País han assenyalat que "totes les opcions estan obertes" i han remès la decisió definitiva al Comitè Executiu Nacional (CEN).

Una retirada selectiva sense necessitat de coalició

La fórmula que estudia Vox permetria coordinar el vot amb el PP sense necessitat de registrar una coalició electoral. El termini legal per constituir aquestes aliances va concloure a mitjanit del divendres 16 d'octubre, per la qual cosa ambdues formacions ja no poden formalitzar un pacte equivalent al que ha assolit el PSOE i Front Ampli.

Tanmateix, el calendari electoral encara permet modificar l'estratègia de presentació de candidatures. Els partits hauran de registrar les seves llistes entre el 21 i el 26 d'octubre i, segons la informació publicada, també existeix la possibilitat de retirar candidatures presentades dins dels terminis legalment previstos.

Vox gestiona principalment dues alternatives. La primera consistiria a incorporar alguns dels seus aspirants a les llistes del Partit Popular, una possibilitat que es considera poc probable. La segona, que cobra més rellevància, passaria per no presentar candidats propis en determinades províncies i demanar expressament el vot per als populars.

Per ara, la direcció de Vox no ha comunicat en quines circumscripcions podria aplicar aquesta estratègia ni quantes candidatures estaria disposada a retirar. Tampoc s'ha anunciat un acord formal amb el PP per dur-la a terme.

El precedent de 2023: més de 2,7 milions de vots sense representació

La decisió que estudia Vox té com a antecedent els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. En aquella convocatòria, la formació no va aconseguir cap senador per elecció directa, malgrat que els seus candidats més votats van reunir més de 2,7 milions de sufragis en el conjunt de les circumscripcions, segons les dades recollides per El País.

L'absència de representació de Vox no va impedir llavors que el Partit Popular aconseguís la majoria absoluta de la Cambra Alta. No obstant això, l'acord entre PSOE i Front Ampli introdueix un element nou en la competició electoral, al permetre que ambdues formacions concentrin els seus suports en candidatures compartides.

L'explicació es troba en el sistema d'elecció del Senat. En les províncies peninsulars s'elegeixen quatre representants, però cada elector pot votar un màxim de tres candidats. Els escons s'atribueixen a les quatre persones que reben més vots, cosa que habitualment es tradueix en un repartiment de tres senadors per a la candidatura més votada i un per a la següent.

En aquest context, la dispersió de suports entre diferents candidatures pot influir en el resultat, especialment en aquelles províncies on les diferències entre els aspirants siguin reduïdes. No obstant això, una retirada de Vox tampoc garantiria que tots els seus electors traslladessin automàticament els seus vots als candidats del PP.

Una decisió amb conseqüències per a la relació entre Feijóo i Abascal

La eventual renúncia a presentar candidatures també tindria implicacions polítiques per a les relacions entre PP i Vox. Fins ara, Abascal havia rebutjat les propostes de coordinació electoral dels populars, al considerar que podien afavorir la concentració del vot en el partit d'Alberto Núñez Feijóo en detriment del seu.

Un canvi de posició suposaria, per tant, acceptar una fórmula de col·laboració electoral que Vox havia descartat en convocatòries anteriors. La possibilitat es planteja en un moment en què ambdues formacions han evitat intensificar els seus enfrontaments públics durant els primers compassos de la precampanya i mantenen oberta l'opció de governar conjuntament després del 29N.

La estratègia, tanmateix, presenta dificultats territorials. En determinades circumscipcions existeixen discrepàncies entre ambdues organitzacions que podrien complicar una petició expressa de vot a favor dels populars. És el cas de Ceuta, on Vox manté diferències amb el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, del PP.

A més, renunciar a concórrer al Senat podria tenir conseqüències sobre la campanya de Vox al Congrés, on ambdues formacions seguiran competint per separat. La direcció del partit haurà de valorar com traslladar als seus electors una recomanació de vot diferent per a cada Cambra.

El Comitè Executiu Nacional tindrà l'última paraula

La decisió definitiva correspon al Comitè Executiu Nacional de Vox, l'òrgan encarregat d'aprovar les candidatures electorals. El seu pronunciament permetrà conèixer si la formació manté la seva intenció inicial de concórrer al Senat en totes les circumscipcions o introdueix excepcions territorials.

El calendari deixa un marge limitat per resoldre la qüestió. El proper 26 d'octubre conclourà el termini de presentació de candidatures, una data que permetrà comprovar fins on arriba la coordinació entre PP i Vox i en quines províncies es tradueix en una retirada efectiva d'aspirants.

Per el moment, Abascal ha deixat oberta la porta a adoptar mesures per respondre a l'acord de l'esquerra, però no ha anunciat cap renúncia concreta. La decisió que prengui Vox determinarà si la competició pel Senat reprodueix l'enfrontament entre candidatures dels dos partits o incorpora una fórmula de cooperació electoral sense coalició formal.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba actualment la tramitació de les candidatures per al Senat a les diferents circumscripcions espanyoles?

A data de 17 d'octubre de 2026, les candidatures al Senat es troben en una fase prèvia a la seva presentació formal: encara no hi ha candidatures proclamades en cap circumscripció per a les eleccions del 29 de novembre. El termini per comunicar coalicions va acabar el 16 d'octubre i la presentació de candidatures s'obrirà el 21. Per tant, els anuncis i les aprovacions internes dels partits no equivalen encara a candidatures admeses per l'Administració electoral.

Situació comuna a les circumscripcions

La convocatòria deriva del Reial Decret 806/2026, publicat el 6 d'octubre. El calendari de presentació i proclamació és comú, encara que cada candidatura es tramita territorialment davant la junta electoral competent, no mitjançant una única llista estatal. La guia oficial del procés atribueix a les juntes electorals provincials les operacions de presentació i proclamació.

  • Províncies peninsulars: Madrid, Barcelona, València, Sevilla i les restants províncies comparteixen la mateixa situació: estan pendents que s'obri el termini de presentació. Cadascuna tria quatre senadors.
  • Circumscripcions insulars: tampoc han arribat a la proclamació. Gran Canària, Mallorca i Tenerife trien tres senadors cadascuna; Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma trien un per circumscripció, conforme al decret de convocatòria.
  • Ceuta i Melilla: segueixen el mateix calendari de candidatures i trien dos senadors cadascuna.

No hi ha, per tant, una diferència actual de fase formal entre aquests territoris. Les diferències es troben en la composició de les candidatures que preparen les formacions i, quan correspongui, en l'obtenció dels avals necessaris.

Pròxims tràmits i dates

El calendari publicat per Demócrata distingeix aquests fites:

  • Del 21 al 26 d'octubre: presentació de candidatures al Congrés i al Senat davant les juntes electorals provincials.
  • 28 d'octubre: publicació de les candidatures presentades. Aquesta relació encara no acredita que totes hagin superat la revisió legal.
  • Revisió i subsanació: comprovació de requisits i correcció dels defectes que siguin subsanables abans de la proclamació.
  • 2 de novembre: proclamació de les candidatures per les juntes electorals.
  • 3 de novembre: publicació de les candidatures proclamades, sense perjudici dels recursos que es puguin interposar contra acords concrets.

És important distingir les dues últimes dates: la proclamació està prevista per al dia 2; la seva publicació, per al dia 3. La campanya començarà posteriorment, el 13 de novembre.

Quins avanços polítics existeixen ja

La Comissió de Llistes del PSOE va aprovar el 16 d'octubre les seves candidatures al Congrés i al Senat a totes les circumscripcions; la seva ratificació pel Comitè Federal estava prevista per al 17. És una aprovació interna, no una proclamació electoral. (Demócrata, 16/10/2026)

PSOE i Front Ampli van anunciar un acord per concórrer conjuntament al Senat, pendent de la seva posterior formalització mitjançant les candidatures territorials. (Demócrata, 16/10/2026) ERC i EH Bildu també van anunciar la seva aliança senatorial, la composició de la qual havia de concretar-se i presentar-se davant l'Administració electoral. (Demócrata, 10/10/2026)

En definitiva, la primera relació oficial comparable per circumscripcions arribarà el 28 d'octubre. Per conèixer quines candidatures han estat proclamades caldrà acudir a la publicació del 3 de novembre, i després atendre les possibles resolucions de recursos.

Quines són les competències i funcions del president de Vox, Santiago Abascal, segons els estatuts del partit?

Segons els estatuts de VOX consultats, Santiago Abascal, com a president del partit, exerceix la direcció i coordinació superior de la seva acció. Les seves funcions abasten la presidència d'òrgans interns, l'execució d'acords, les instruccions organitzatives, les relacions internacionals i determinades responsabilitats electorals. Aquestes facultats s'han de distingir de les decisions que corresponen als òrgans col·legiats del partit.

La referència és el text estatutari publicat per VOX, corresponent a la reforma de juny de 2023 i la seva subsanació d'octubre d'aquell any. Les atribucions descrites pertanyen al càrrec de president: no són facultats personals concedides a Abascal al marge d'aquesta responsabilitat.

Principals competències de la Presidència

  • Presidir els òrgans dels quals forma part. Li correspon encapçalar el Comitè Executiu Nacional —CEN— i els altres òrgans interns dels quals sigui membre. Aquesta atribució el situa al capdavant de l'estructura executiva nacional, però no converteix automàticament totes les competències del comitè en facultats individuals del seu president.
  • Executar els acords del partit. Pot adoptar les mesures necessàries per complir les decisions del CEN, del Comitè d'Acció Política, del Comitè de Gestió i dels restants òrgans en què participi. La seva tasca no consisteix únicament a intervenir en les deliberacions: també ha de traslladar els acords adoptats a actuacions concretes dins l'organització.
  • Dictar ordres i instruccions internes. Els estatuts li permeten emetre directrius sobre el funcionament de VOX. És una facultat de direcció organitzativa, que s'ha d'exercir dins el marc estatutari i legal. No equival a una autorització per modificar per si sol els estatuts ni per substituir qualsevol decisió reservada a altres òrgans.
  • Representar internacionalment el partit. Ostenta la representació de VOX en les seves relacions internacionals. Aquesta funció pot delegar-se, per la qual cosa no exigeix que el president intervingui personalment en cada contacte o activitat exterior. El seu abast és la representació del partit, no la representació internacional de l'Estat espanyol.
  • Dirigir la relació amb la Fundació Disenso. Té atribuïda la direcció de les relacions entre VOX i aquesta fundació vinculada al partit. La competència es refereix al vincle entre ambdues entitats; no significa, per si mateixa, que Disenso es converteixi en un òrgan intern de VOX o que desaparegui la distinció entre les seves respectives estructures.
  • Designar el representant electoral general. Li correspon nomenar aquesta figura, dependent de l'Oficina Electoral Nacional i encarregada de representar el partit per a la presentació de candidats en els processos electorals. Convé distingir aquest nomenament d'una facultat general per decidir personalment totes les candidatures, que no es desprèn d'aquesta atribució concreta.
  • Exercir altres facultats necessàries per a la seva responsabilitat. Els estatuts inclouen una clàusula que permet al president desenvolupar altres actuacions necessàries per exercir adequadament les seves funcions. S'ha d'interpretar en relació amb les seves responsabilitats i amb la distribució de competències del partit, no com un poder il·limitat.

Què implica aquesta distribució de funcions

El disseny estatutari concentra a la Presidència una capacitat rellevant de direcció, coordinació i execució. Abascal pot encapçalar els òrgans en què participa, impulsar el compliment de les seves decisions i establir instruccions organitzatives, a més d'assumir les responsabilitats exteriors i electorals esmentades.

La distinció essencial és entre presidir un òrgan i substituir-lo: les atribucions del CEN no s'han de presentar automàticament com a poders individuals d'Abascal. Així mateix, aquestes competències són internes d'una organització política. La presidència de VOX no concedeix, per si sola, potestats per aprovar lleis, dictar reglaments públics o exercir funcions governamentals.

Quins resultats va obtenir el Partit Popular a les últimes eleccions al Senat en comparació amb Vox i el PSOE?

En les últimes eleccions al Senat, celebrades el 23 de juliol de 2023, el Partit Popular va obtenir 120 senadors electes, davant dels 72 del PSOE i els 0 de Vox. Per tant, el PP va aconseguir 48 escons més que el PSOE, mentre que Vox no va obtenir representació mitjançant l'elecció directa. Aquestes xifres corresponen al Senat, no als diputats elegits per al Congrés.

Comparació dels resultats
PartitSenadors electesDiferència respecte al PP
PP120—
PSOE7248 menys
Vox0120 menys

El recompte històric oficial de la Junta Electoral Central permet consultar els resultats d'aquelles eleccions. La comparació mostra un avantatge ampli del PP en representació: va obtenir més senadors electes que el PSOE i Vox junts, que van sumar 72.

  • Partit Popular: els seus 120 escons el van situar per davant de les altres dues formacions. Com a comparació aritmètica, va aconseguir aproximadament 1,67 senadors per cada senador electe del PSOE.
  • PSOE: va obtenir 72 escons, equivalents al 60 % dels aconseguits pel PP. Aquesta xifra expressa una relació entre escons, no un percentatge de vots.
  • Vox: no va aconseguir cap senador electe. El seu resultat va ser, per tant, diferent del de les altres dues formacions: no va tenir representació directa sorgida d'aquests comicis.
Senadors electes i composició total: dues xifres diferents

Per interpretar el resultat és important distingir entre els escons guanyats a les urnes i el total de representants de cada partit a la Cambra. El Senat combina membres elegits directament amb altres designats per les comunitats autònomes. Per això, el nombre de senadors d'un partit pot ser superior al obtingut a les eleccions generals.

La informació publicada sobre la composició posterior a les eleccions de 2023 situava el PP en 143 senadors en total: els 120 electes més 23 autonòmics. Aquesta xifra representava el 53,76 % de la Cambra i li donava majoria absoluta. El PSOE sumava 88 i Vox, cap. Es tracta d'una referència a aquella composició posterior als comicis, no d'una actualització de la composició actual (anàlisi de la composició).

Així, la diferència entre PP i PSOE era de 48 escons electes, però ascendia a 55 representants en comparar aquells totals de 143 i 88. Ambdues comparacions descriuen aspectes diferents: la primera mesura el resultat electoral directe; la segona incorpora les designacions autonòmiques.

Què convé tenir en compte

No s'ha de traslladar automàticament al Senat el percentatge de vot obtingut per cada partit al Congrés. Són eleccions diferents, i l'elecció senatorial utilitza llistes obertes i una distribució territorial que pot produir resultats molt diferents. En particular, que Vox no obtingués senadors electes no significa que no rebés vots al Senat.

En síntesi: si la pregunta és qui va obtenir millors resultats a les urnes del Senat, la resposta és el PP: 120 senadors davant de 72 del PSOE i cap de Vox. Si es compara a més la composició posterior de la Cambra, el PP va assolir una majoria absoluta amb els senadors autonòmics.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és l'estratègia principal que estudia Vox per a les eleccions al Senat de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Quin acord han aconseguit PSOE i Front Ampli per al Senat?

Pregunta" 2 de 3

Fins a quina data pot Vox decidir a quines províncies presenta candidatures al Senat?

Pregunta" 3 de 3