Brussel·les vol aplicar el filtre de la simplificació també al sector bancari. Dos dècades després de la crisi financera, la Unió Europea busca obrir un nou capítol en la regulació del sistema financer amb una revisió del marc legislatiu construït a partir de 2008, quan la crisi va obligar a reforçar els controls sobre les entitats bancàries i elevar els requisits de solvència.
La Comissió Europea defensa que l'objectiu ara passa per equilibrar l'estabilitat financera assolida després de les reformes dels darrers quinze anys amb la necessitat de superar la fragmentació que encara limita la capacitat del mercat bancari europeu. L'Executiu comunitari considera que el sector és avui més resistent i rendible, però adverteix que persisteixen obstacles relacionats amb la complexitat regulatòria, la falta de proporcionalitat i les barreres nacionals que dificulten la integració.
Notícia destacada
Brussel·les sota pressió per redissenyar el sector bancari i adaptar la regulació a la banca petita
5 minuts
Fonts comunitàries assenyalen que, encara que els bancs europeus han reforçat significativament els seus balanços des de la crisi financera, l'excés de capes regulatòries està reduint l'eficiència del sistema i dificultant que les entitats puguin operar a escala europea. En aquest context, el gabinet de la comissària europea de Serveis Financers, Maria Luisa Albuquerque, ha dissenyat una fulla de ruta centrada en tres grans prioritats: completar la Unió Bancària, simplificar els requisits de capital i harmonitzar les normes de resolució i garantia de dipòsits. “Abordar els reptes del sector bancari és un altre pas important en la construcció de la Unió d'Estalvi i Inversió. Junt amb la nostra feina als mercats de capitals, la inversió minorista i les pensions, estem construint un sistema financer eficient i integrat”, ha defensat la comissària.
Menys fragmentació per alliberar liquiditat
Un dels principals problemes identificats per la Comissió Europea és la fragmentació del mercat bancari. Segons Brussel·les, l'existència de requisits nacionals addicionals impedeix que els grans grups transfronterers puguin gestionar els seus recursos de manera eficient i limita la capacitat de les entitats per assignar capital allà on sigui més necessari.
En el apartat relatiu a la gestió eficient de capital i liquiditat, l'informe presentat per la Comissió planteja noves mesures per permetre que els grups bancaris amb presència en diversos Estats membres puguin gestionar de forma més centralitzada els seus recursos entre la matriu i les seves filials.
Actualment, moltes entitats estan obligades a mantenir determinats coixins de capital i liquiditat en cada jurisdicció on operen, fins i tot quan formen part d'un mateix grup supervisat. Brussel·les considera que aquest model genera duplicitats i redueix la capacitat de reacció del sistema.
La proposta comunitària permetria eliminar part d'aquestes barreres sota la supervisió consolidada del grup bancari. Segons les estimacions de l'Executiu europeu, la reforma podria desbloquejar prop de 200.000 milions d'euros en actius líquids d'alta qualitat, recursos que podrien destinar-se a finançament de l'economia europea.
Nou enfocament per a l'assegurança de dipòsits
Un altre dels pilars de la reforma serà la revisió del marc europeu de garantia de dipòsits. La Comissió Europea planteja substituir la proposta presentada el 2015 per un nou enfocament que permeti simplificar l'estructura actual i garantir una protecció més homogènia per als estalviadors a tota la Unió Bancària.
L'objectiu és evitar que una eventual crisi d'una entitat transfronterera pugui traduir-se en una pressió excessiva sobre els pressupostos nacionals. Brussel·les considera que un sistema més integrat permetria respondre de manera més eficaç davant possibles episodis d'inestabilitat financera i reforçaria la confiança dels ciutadans.
A més, la Comissió pretén avançar en l'harmonització d'àmbits que actualment dificulten l'activitat bancària transfronterera, com les normes d'insolvència, la protecció dels consumidors financers i els controls contra el blanqueig de capitals.
En aquest últim punt, Brussel·les confia que la nova Autoritat Europea contra el Blanqueig de Capitals contribueixi a reduir les diferències entre Estats membres i faciliti una aplicació més uniforme de les regles.
Un dels reptes reguladors més sensibles serà la revisió de l'aplicació dels estàndards internacionals de Basilea III al context específic del mercat europeu. La Comissió reconeix que l'estructura econòmica de la Unió presenta característiques diferents a altres mercats, especialment pel pes del crèdit bancari en la financiació empresarial. Moltes petites i mitjanes empreses europees depenen encara dels bancs com a principal font de financiació i, en nombrosos casos, no compten amb una qualificació creditícia externa.
Per això, Brussel·les estudiarà eliminar l'obligació de comptar amb determinades qualificacions externes per facilitar l'accés de les pimes al crèdit, sempre garantint una adequada avaluació del risc. La revisió també afectarà al tractament prudent de determinats actius. La Comissió planteja modificar les regles aplicables a les inversions en programari, que actualment han de deduir-se en gran mesura del capital principal de les entitats.
El Executiu comunitari considera que els actius tecnològics han de rebre un tractament més acord amb la transformació digital del sector financer, deixant de ser considerats únicament com a costos operatius per reconèixer el seu caràcter estratègic. Del mateix mode, s'avaluaran possibles ajustaments en les normes de remuneració bancària amb l'objectiu que les entitats puguin atreure i retenir talent especialitzat sense generar incentius que fomentin una assumpció excessiva de riscos.
Reduir la complexitat acumulada en quinze anys
La principal línia política del pla presentat per la Comissió Europea passa per “eliminar la complexitat innecessària que s'ha acumulat en els últims quinze anys”. El Executiu comunitari considera que una regulació més clara i previsible permetrà que els bancs puguin planificar inversions i assignar capital amb més eficàcia.
En aquest sentit, Brussel·les obre la porta a revisar els requisits de capital del denominat Pilar 2, especialment aquells relacionats amb la ràtio d'apalancament. També proposa millorar la transparència de les metodologies utilitzades pels supervisors nacionals i europeus.
La reforma afectarà igualment al marc de resolució bancària, amb l'objectiu d'alinear-lo “més estretament” amb els estàndards internacionals. La Comissió aposta per simplificar la calibració dels procediments i automatitzar determinats processos per a aquelles entitats amb posicions financeres més sòlides. “La complexitat també genera incertesa. I la falta de previsibilitat dificulta que els bancs planifiquin, inverteixin i assignin capital de manera eficient”, ha explicat Albuquerque durant la presentació del document.
La responsable comunitària també ha reclamat als Estats membres un canvi d'enfocament. “Els Estats membres han de reconèixer que tots es beneficien d'un mercat únic basat en les normes de la UE, i evitar l'aplicació excessiva de normatives, l'aplicació incoherent i les barreres injustificades a la consolidació o l'activitat transfronterera”, ha assenyalat.
En aquesta línia, la comissària ha insistit que la competitivitat europea no depèn únicament de modificar lleis, sinó també de canviar la cultura reguladora. Brussel·les reclama a supervisors i entitats abandonar un enfocament basat exclusivament en el compliment formal de requisits per centrar-se en els riscos materials. No obstant això, la Comissió adverteix que una cultura d'aversió absoluta al risc podria acabar perjudicant la capacitat dels bancs per finançar l'economia real i donar suport al creixement europeu. Al marge de la comunicació presentada aquest divendres, l'Executiu comunitari organitzarà reunions periòdiques amb el Mecanisme Únic de Supervisió i la Junta Única de Resolució per garantir que les decisions de supervisió no generin noves barreres dins del mercat únic.
El calendari de Brussel·les preveu que les primeres mesures legislatives derivades d'aquesta estratègia es presentin durant el primer trimestre de 2027, en el marc de la construcció de la Unió d'Estalvi i Inversió. La Comissió busca així tancar una de les peces pendents de l'arquitectura financera europea: un mercat bancari més integrat, competitiu i capaç de mobilitzar recursos per a l'economia.