Una de les prioritats de la Unió Europea per als pròxims anys és redoblar els seus esforços per desenvolupar capacitats pròpies en Intel·ligència Artificial (IA). Amb aquest propòsit, la responsable digital de l'Executiu comunitari, Henna Virkkunen, va presentar un paquet legislatiu que inclou la Llei de Desenvolupament del Núvol i la IA (CADA, per les seves sigles en anglès). L'objectiu és triplicar la capacitat dels centres de dades europeus durant els pròxims cinc anys per donar resposta al creixement d'aquesta tecnologia.
Un dels principals elements de la futura legislació és l'establiment d'un marc de quatre nivells. La proposta introdueix així un sistema europeu únic per mesurar la "sobirania" dels serveis de núvol i IA, especialment en l'àmbit del sector públic. Per a això, es defineixen diferents graus de sobirania atenent a criteris com la ubicació de les infraestructures, el control de la cadena de subministrament de programari, la ciberseguretat i l'exposició a legislacions de tercers països.
La indústria espanyola defensa una sobirania tecnològica oberta
En la seva tramitació institucional, la indústria espanyola ha trobat un aliat al Parlament Europeu. L'eurodiputat Diego Solier, encarregat de la ponència, es troba actualment en les fases inicials de la negociació, un moment en què les diferents parts interessades estan traslladant les seves propostes per influir en la configuració del futur marc regulatori.
En aquest context, l'associació representant de la indústria digital espanyola, AMETIC, planteja un model que ha definit com de "sobirania tecnològica oberta". En la pràctica, això suposa que la sobirania no s'ha de mesurar per l'origen geogràfic o la nacionalitat corporativa del proveïdor, sinó per la capacitat efectiva i verificable de control, resiliència i governança de les dades i les infraestructures.
Més concretament, l'associació sol·licita a la Comissió Europea que la dependència tecnològica no es presumi exclusivament pel origen geogràfic del proveïdor, sinó que s'evalui en funció de la capacitat del client per controlar les seves dades, migrar càrregues de treball i recórrer a solucions alternatives. Segons les dades que maneja l'organització, restringir indirectament l'accés a tecnologies avançades podria reduir l'oportunitat de creixement de la IA a Europa de pràcticament 1,2 bilions d'euros a 400.000 milions.
A més, en el seu document d'al·legacions, AMETIC planteja la necessitat de realitzar una avaluació quantificada prèvia que contempli el cost financer per als pressupostos públics, l'impacte sobre la innovació de les pimes, els compromisos comercials internacionals i la compatibilitat de les noves exigències amb l'objectiu comunitari d'atraure 200.000 milions d'euros en inversió privada.
Agilitzar els permisos i ampliar les infraestructures beneficiàries
Encara que la indústria valora positivament que Brussel·les estigui plantejant una agilització de les llicències i els permisos, considera necessari establir "terminis d'autorització clars", acompanyats de finestres úniques que permetin evitar retards burocràtics en l'execució dels projectes.
Aquesta reivindicació ve acompanyada d'una altra petició: que les mesures de suport previstes en la futura legislació no es limitin exclusivament a les Zones d'Aceleració. L'associació reclama que també es reconeguin altres modalitats d'infraestructura, com el edge computing, els microcentres de dades i les instal·lacions on-premise dedicades a un únic client. L'objectiu és evitar que el disseny dels incentius acabi concentrant els beneficis reguladors en un únic model de desplegament, deixant fora altres solucions que també contribueixen al desenvolupament de la capacitat de computació europea.
Una de les principals línies vermelles d'AMETIC és l'eliminació de la potestat de la Comissió Europea per estendre les obligacions de sobirania a indústries privades regulades mitjançant actes delegats. Com a alternativa, planteja que qualsevol ampliació d'aquest tipus quedi sotmesa estrictament al procediment legislatiu ordinari, amb consulta pública prèvia. Del mateix mode, l'organització proposa que la selecció prescriptiva d'un proveïdor pertanyent a un determinat nivell de garantia de sobirania (UAL) es contempli únicament com a últim recurs.
Això permetria que els clients públics poguessin recórrer a mesures de mitigació alternatives o complementàries, com estratègies multicloud, sistemes de xifrat amb claus controlades pel propi client o garanties addicionals de seguretat i governança. En el fons, el que planteja la indústria espanyola és evitar que el futur reglament converteixi els requisits de sobirania en una restricció automàtica d'accés al mercat per a determinats operadors tecnològics.
En aquesta línia, AMETIC proposa incloure per defecte socis comercials estratègics, com Estats Units, Canadà o Regne Unit, en el nivell UAL-3, al empara dels corresponents acords internacionals de contractació pública i lliure comerç (GPA/FTA). La proposta s'articula mitjançant un model d'exclusió optativa (opt-out), amb el qual es pretén evitar l'aparició de barreres comercials recíproques.
Una classificació proporcional a la sensibilitat dels dades
El model traslladat per l'associació desenvolupa també una sèrie de criteris específics per modular les exigències regulatòries.
En concret, distingeix tres escalons inicials:
-
Nivell zero: lliure de restriccions per als dades públics o no sensibles.
-
Primer nivell: la residència dels dades podria complir-se garantint una còpia plenament disponible en territori de la Unió Europea, permetent el processament transitori per evitar bloquejar les migracions.
-
Segon nivell: s'exigiria igualtat de requisits als proveïdors europeus i no europeus pel que fa a la mitigació de riscos derivats de jurisdiccions estrangeres.
AMETIC adverteix que restringir l'accés als nivells més alts en funció de la nacionalitat corporativa del proveïdor podria privar al sector públic europeu d'algunes de les eines més avançades d'IA de frontera i ciberseguretat. Per això, proposa elaborar guies explícites per evitar el denominat efecte de "marca màxima", de manera que un sistema no quedi classificat íntegrament en els nivells UAL-3 o UAL-4 pel mer fet de contenir una fracció de dades sensibles.
L'associació defensa, en conseqüència, una aplicació proporcional dels requisits de sobirania, ajustada a la naturalesa dels dades i als riscos efectius de cada servei, en lloc d'imposar obligacions homogènies sobre la totalitat d'una infraestructura.
La dependència del codi obert i els coll d'ampolla de la computació
Un altre dels aspectes sobre els quals incideixen les fonts consultades és la dificultat d'exigir una cadena de subministrament de programari íntegrament europea. Segons sostenen, una cadena de programari 100% europea resulta inviable al núvol modern a causa de la dependència global del codi obert.
Aquesta realitat, argumenten, ha de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar els criteris de sobirania tecnològica, evitant introduir requisits que puguin resultar incompatibles amb el funcionament actual de l'ecosistema digital.
Notícia destacada
Brussel·les vincula el creixement dels centres de dades a la seva impacte sobre la xarxa elèctrica
6 minuts
Per últim, AMETIC alerta que assolir l'objectiu de triplicar la capacitat de computació de la Unió Europea exigirà resoldre els actuals coll d'ampolla que condicionen el desplegament de noves infraestructures. Entre les mesures específiques traslladades a Brussel·les figura la introducció d'un criteri de priorització basat en la maduresa tècnica, administrativa i d'execució de cada projecte. La finalitat és accelerar l'accés als procediments i recursos necessaris per a aquelles iniciatives que ja estiguin preparades per començar la seva construcció.
D'aquesta forma, la indústria espanyola busca que la futura Llei de Desenvolupament del Núvol i la IA combini el reforç de l'autonomia tecnològica europea amb un marc regulatori obert, proporcional i capaç de mobilitzar les inversions necessàries per ampliar la capacitat de computació del bloc.