La prevenció de l'anafilàxia als centres educatius s'ha convertit en una de les principals prioritats de l'Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (Aepnaa). El seu president, Ángel Sánchez, en aquesta entrevista a Demócrata, reclama que tots els col·legis disposin de protocols per gestionar els al·lergògens, formar el personal en el reconeixement de les reaccions al·lèrgiques greus i garantir una resposta immediata quan es produeixi una emergència. El objectiu és que la seguretat dels menors no depengui de la comunitat autònoma en la qual estudiïn ni de que les seves famílies hagin aconseguit organitzar pel seu compte les mesures necessàries per protegir-los.
L'organització considera que l'aprobat d'una instrucció del Govern de les Illes Balears per garantir la escolarització segura dels alumnes amb al·lèrgies constitueix un avanç important i pot servir de referència per a altres autonomies. La iniciativa reforça l'atenció a l'anafilàxia dins del sistema d'alerta escolar destinat a nens amb patologies cròniques greus i estableix mesures per millorar la capacitat de resposta dels centres públics.
"Estem sincerament emocionats", afirma Sánchez, que destaca la col·laboració entre les conselleries d'Educació i Sanitat de l'Executiu balear i el compromís polític que ha permès tirar endavant la mesura. L'associació espera que aquesta experiència faciliti l'aprovació d'una regulació de major abast que pugui estendre's a tot el sistema educatiu.
La reivindicació parteix d'una situació que Aepnaa considera difícilment justificable: una reacció al·lèrgica greu pot aparèixer en un col·legi i exigir una intervenció immediata, encara que al centre no hi hagi personal sanitari. En aquests casos, disposar de protocols clars, professionals formats i medicació accessible pot resultar determinant.
Una resposta immediata davant l'anafilàxia
L'anafilàxia és una reacció al·lèrgica greu, d'aparició ràpida i potencialment mortal. Pot desencadenar-se per aliments, picades d'insectes, medicaments o altres al·lergògens. En l'àmbit escolar, l'al·lèrgia alimentària planteja dificultats específiques perquè els nens comparteixen espais, menjadors i activitats en els quals poden produir-se exposicions accidentals.
La situació és especialment delicada en els menors de curta edat. Mentre que un adolescent pot reconèixer millor els riscos, identificar els aliments que ha d'evitar i participar activament en la gestió de la seva malaltia, un nen de cinc anys no disposa de la mateixa autonomia per prendre decisions i protegir-se.
Per aquest motiu, Aepnaa porta anys centrant bona part de la seva activitat en la creació d'entorns educatius segurs. Sánchez recorda que el 2013 es va aprovar a Espanya un document de consens sobre la gestió de les al·lèrgies alimentàries als centres educatius. Aquell text pretenia impulsar que les comunitats autònomes, responsables de la gestió ordinària dels col·legis, desenvolupessin mesures concretes per protegir l'alumnat.
Tanmateix, han transcorregut tretze anys fins que l'associació ha aconseguit un avanç com el de les Balears. Per al seu president, l'experiència demostra tant la complexitat del procés com la importància que les administracions sanitàries i educatives treballin conjuntament.
"L'anafilàxia al centre educatiu és una qüestió sanitària, evidentment, però es produeix a l'interior del centre educatiu, on no sol haver-hi personal sanitari", explica. La resposta, per tant, ha d'estar organitzada d'antuvi i no pot dependre d'improvisacions quan ja s'ha produït l'emergència.
L'associació considera imprescindible que els centres disposin d'una política de gestió dels al·lergògens alimentaris, que el personal sàpiga reconèixer els símptomes d'una anafilàxia i que estigui preparat per administrar la medicació indicada.
En aquest punt, Sánchez subratlla la importància de l'adrenalina, el tractament de primera línia davant d'una anafilàxia. La rapidesa d'administració resulta fonamental, per la qual cosa el president d'Aepnaa defensa que els professionals que han d'atendre un menor tinguin la formació i els mitjans necessaris per actuar sense retards evitables.
L'associació també reclama que es delimiten adequadament les responsabilitats de qui intervé en l'emergència. Avisar als serveis d'emergències és necessari, però no ha de convertir-se en una raó per posposar l'actuació immediata quan existeix una sospita fundada d'anafilàxia.
La col·laboració de les famílies constitueix un altre element essencial. Els pares han de comunicar a l'escola el diagnòstic, aportar la informació clínica pertinent i participar en l'elaboració de les mesures individualitzades que precisi cada alumne. Per Aepnaa, aquesta col·laboració ha d'integrar-se en un sistema organitzat, sense traslladar a les famílies tota la responsabilitat de garantir la seguretat dels seus fills.
Baleares, un model per a altres comunitats
L'instrucció aprovada pel Govern balear incorpora l'anafilàxia al marc d'alerta escolar que ja contempla l'atenció immediata a menors amb patologies cròniques greus, com la diabetis o l'epilèpsia. Segons Sánchez, també s'ha reforçat la formació relacionada amb les reaccions al·lèrgiques greus i es preveu el subministrament d'adrenalina als centres educatius, tenint en compte les necessitats dels alumnes i les diferents edats.
Un dels aspectes que destaca l'associació és que no tots els nens que poden patir una anafilàxia tenen antecedents coneguts d'una reacció d'aquest tipus. Per tant, la prevenció no pot limitar-se a identificar aquells que ja han experimentat un episodi greu.
El president d'Aepnaa sosté que el model balear recull les principals demandes que l'entitat porta anys traslladant a les administracions. Ara, el seu objectiu és estendre aquesta línia de treball a altres territoris.
L'associació ha iniciat una nova ronda de contactes institucionals per promoure declaracions als parlaments autonòmics coincidint amb el Dia Mundial de l'Alergia, que se celebra el 8 de juliol. Segons Sánchez, el Congrés dels Diputats i els parlaments de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Canàries han recolzat declaracions institucionals que posen el focus en la importància de l'anafilàxia i en la necessitat d'avançar cap a una escolarització segura i inclusiva.
situar el problema a l'agenda política i a impulsar mesures legislatives. Aepnaa vol aprofitar el suport institucional perquè la protecció dels alumnes amb al·lèrgies deixi de dependre d'iniciatives puntuals i es converteixi en una garantia efectiva.
L'associació defensa que el sistema ha de contemplar tres pilars: prevenció de l'exposició als al·lergògens, formació per reconèixer i tractar una reacció greu i disponibilitat dels recursos necessaris per respondre amb rapidesa. A això s'afegeix la coordinació entre els centres educatius, les famílies i els serveis sanitaris.
Una aliança europea per incorporar l'anafilàxia a l'agenda pública
La reivindicació d'Aepnaa transcendeix les fronteres espanyoles. L'associació participa en ACT for Anaphylaxis, una aliança europea que pretén donar més visibilitat a l'anafilàxia i incorporar-la a les polítiques i estratègies comunitàries.
Sánchez recorda que l'al·lèrgia constitueix un problema de salut creixent i cita les estimacions europees que apunten que el 2050 la meitat de la població podria presentar algun tipus d'al·lèrgia. Així mateix, assenyala que actualment es calcula que prop de 20 milions de persones a Europa tenen al·lèrgies alimentàries, algunes de les quals poden desencadenar reaccions greus.
L'aliança no pretén que la Unió Europea assumeixi competències sanitàries que corresponen fonamentalment als Estats i a les seves administracions territorials. El seu propòsit és aprofitat la capacitat comunitària per promoure estratègies, recomanacions i iniciatives que ajudin a reduir les diferències entre països.
"No pot ser que, depenent del codi postal o del país europeu en què visquis, estiguis més segur o tinguis més o menys tranquil·litat davant d'una anafilàxia", recalca el president d'Aepnaa.
La desigualtat en la protecció escolar és un dels motius que han impulsat aquesta iniciativa. Sánchez menciona un estudi de 2024 centrat en les escoles europees que va identificar diferències importants entre països. En la seva opinió, aquesta disparitat evidencia la necessitat d'establir unes bases comunes que facilitin la prevenció i la resposta davant les reaccions al·lèrgiques greus.
L'aliança es va presentar oficialment el 9 de setembre al Parlament Europeu, amb un primer encontre dedicat específicament a l'anafilàxia als centres educatius. Entre els seus integrants figuren organitzacions europees d'al·lergologia i immunologia clínica, medicina d'emergències i pediatria, a més d'associacions de pacients.
La ambició, tanmateix, va més enllà de les aules. Aepnaa vol que l'anafilàxia es tingui en compte en tots els entorns on pugui produir-se una emergència: des dels centres de treball fins als transports, els espais amb grans concentracions de persones i els establiments d'hostaleria i restauració.
Per a això, l'associació proposa que la prevenció i la resposta davant d'aquestes reaccions s'incorporin a iniciatives europees relacionades amb l'alimentació escolar, la preparació davant d'emergències i la protecció de la població. La formació, la informació i l'accés a la medicació són els elements que considera fonamentals.
Viure amb al·lèrgia sense dependre del destí
La mobilitat és una altra de les preocupacions de les persones amb al·lèrgies alimentàries, especialment dels joves. L'absència de criteris comuns pot generar situacions desiguals quan una persona necessita viatjar en avió i reduir el risc d'entrar en contacte amb un al·lergen.
Sánchez posa com a exemple les diferències en les condicions d'embarcament. En alguns països, explica, existeixen procediments que permeten als passatgers amb al·lèrgies accedir abans a l'avió per netejar el seient, la safata i altres superfícies. No obstant això, aquestes facilitats no estan garantides de la mateixa manera a tots els llocs.
L'associació dóna suport que se estableixin unes recomanacions mínimes europees perquè les persones amb al·lèrgies alimentàries puguin viatjar amb més seguretat. L'aspiració és que les mesures de prevenció no depenguin de la companyia, del país de sortida o del destí.
Aquest plantejament connecta amb una idea que Aepnaa defensa en l'àmbit escolar: la seguretat ha de respondre a uns criteris compartits i no quedar condicionada per les circumstàncies particulars de cada territori.
Els joves, protagonistes del relleu generacional
L'associació impulsa també iniciatives dirigides a reforçar la participació de les persones joves amb al·lèrgies alimentàries. Una d'elles es desenvolupa en el marc d'Erasmus+, amb la participació de 24 joves d'entre 18 i 27 anys procedents d'Espanya, Islàndia, França i Itàlia, que comparteixen durant vuit dies les seves experiències i treballen en propostes relacionades amb la gestió de les seves al·lèrgies.
El projecte pretén crear una xarxa de contactes i afavorir que els participants intercanviïn coneixements des d'una perspectiva diferent a la dels adults. Per a Sánchez, parlar entre iguals facilita que les recomanacions es comprenguin i s'incorporin a la vida quotidiana.
"No és el dictat que fan els pares del que has de fer, sinó que sorgeix del diàleg entre iguals", explica.
L' iniciativa té també una dimensió de continuïtat associativa. Aepnaa busca preparar els joves perquè puguin assumir responsabilitats en les organitzacions de pacients i mantenir la seva activitat en el futur. La participació juvenil pot contribuir, a més, a identificar problemes que afecten especialment a aquest grup d'edat.
Entre les seves demandes figura viatjar amb més seguretat i disposar de procediments homogènis per prevenir exposicions accidentals durant els desplaçaments. L'associació espera que les propostes sorgides d'aquests trobades puguin alimentar la feina de l'aliança europea i contribuir a que la protecció de les persones amb al·lèrgies s'integri de manera habitual en les polítiques públiques.