La candidata a la Presidència de França per Agrupació Nacional (RN, per les seves sigles en francès), Marine Le Pen, sosté que les eleccions previstes per al 2027 en quatre dels principals Estats de la Unió Europea —Espanya, França, Itàlia i Polònia— poden redefinir de manera decisiva el rumb del projecte comunitari i convertir el bloc en una "Europa de les nacions".
En una entrevista a les cadenes CNews i Europe 1, la dirigent de dretes ha subratllat que quatre de les cinc majors economies del club comunitari acudiran a les urnes el 2027, entre elles Espanya, on se celebraran eleccions generals anticipades el proper 29 de novembre.
"Aquests quatre grans països poden fer canviar la direcció que ha tingut Europa des de fa anys i que nosaltres qüestionem formalment", ha assenyalat Le Pen, alhora que carregava contra el balanç de les actuals polítiques comunitàries i defensava reduir en uns 11.000 milions d'euros la contribució de França al pressupost de la UE.
En la seva arremetida contra les institucions europees, Le Pen ha acusat la Unió Europea d'apropiar-se de competències "que ningú li ha delegat", citant àmbits com la diplomàcia, l'ajuda al desenvolupament o els plans per crear un servei d'Intel·ligència i un exèrcit europeu. "Anem a empènyer-los a tornar a les seves competències pròpies, entre elles la PAC (Política Agrícola Comuna), que és evident que s'ha de preservar", ha recalcat.
També ha denunciat que França figura actualment entre els països "menys beneficiaris del mercat únic" i que, a diferència d'altres socis, no ha obtingut descomptes en la seva aportació financera.
Encara que ha admès que la contribució neta de França "segueix augmentant", la líder conservadora ha rebutjat de pla la possibilitat de convocar un plebiscit sobre la permanència a la UE: "No hi haurà referèndum sobre la sortida de la Unió Europea", ha enfatitzat.
Reforma econòmica i crítiques a les protestes estudiantils
En el terreny econòmic i fiscal intern, Le Pen ha defensat la solidesa de la seva fulla de ruta pressupostària, assegurant que el seu programa permetria estalviar 140.000 milions d'euros mitjançant la supressió de 83.500 llocs a l'Administració Central i 90.000 a les administracions territorials, sense afectar al personal sanitari. A més, proposa rebaixar impostos de producció, restablir un impost sobre la fortuna financera i aplicar una "regla d'or" per contenir el dèficit públic, avançant que al novembre presentarà una reforma de les pensions orientada a facilitar l'entrada temprana dels joves al mercat laboral.
Al fil de la situació de la joventut, Le Pen ha carregat amb duresa contra les protestes que es succeeixen en diferents punts de França. "El que observo és que, des de fa gairebé 15 anys, pràcticament totes les manifestacions --excepte algunes excepcions notables, com la que va reunir 800.000 persones amb motiu de la visita del Papa-- es veuen infiltrades per vàndals professionals", ha declarat.
Ha afegit que "qualsevol reivindicació social queda desacreditada per la intervenció d'aquests individus, que són extremadament violents" i ha recolzat les actuacions de les forces de l'ordre afirmant que "per preservar la llibertat de manifestació, és necessari neutralitzar, pel que fa a aquestes protestes, a qui acudeix a sembrar el caos, el desordre i la devastació".
Ucraïna, seguretat i immigració
Pel que fa a la política exterior i la guerra a Ucraïna, Le Pen ha avançat que, si arriba al Palau de l'Elisi, suspendrà l'ajuda financera a Kíev sis mesos després d'assumir la Presidència, al considerar que França "ja no té els mitjans" per mantenir una contribució anual d'uns 6.000 milions d'euros. No obstant això, ha puntualitzat que mantindrà el suport militar i l'enviament d'equipament.
En matèria de seguretat i immigració, l'aspirant ha reiterat el seu propòsit de restringir al màxim els fluxos migratoris i d'implantar de forma gradual la prohibició del vel islàmic als espais públics.