Espanya ha expressat el seu rebuig a les sancions imposades per Estats Units contra la presidenta de la Cort Penal Internacional (CPI), Tomoko Akane, i l'advocat principal de la seva Fiscalia, Abdoulaye Seye.
El Ministeri d'Afers Exteriors ha assenyalat en un comunicat oficial que "Espanya deplora" les mesures anunciades per Washington contra els dos responsables del tribunal.
La decisió intensifica la campanya de l'Administració de Donald Trump contra la CPI, enfrontada amb Estats Units per les seves investigacions relacionades amb Israel i Afganistan.
Les sancions arriben a la presidenta i a un advocat de la Fiscalia
La Oficina de Control d'Actius Estrangers del Departament del Tresor nord-americà va confirmar el 18 d'agost la incorporació d'Akane i Seye a la seva llista de persones sancionades.
Akane, de nacionalitat japonesa, presideix la Cort Penal Internacional. Seye, ciutadà senegalès, exerceix com a advocat principal de la Fiscalia.
Les sancions impliquen el bloqueig dels seus béns sota jurisdicció nord-americana i restriccions a les operacions amb persones o entitats d'Estats Units.
El Tresor ha autoritzat, no obstant això, una llicència temporal per liquidar determinades transaccions pendents fins al 17 de setembre de 2026.
El secretari d'Estat, Marco Rubio, justifica les mesures al·legant que la Cort investiga o processa ciutadans de països que no reconeixen la seva jurisdicció.
Ni Estats Units ni Israel formen part de l'Estatut de Roma. La tensió va augmentar després que la CPI emetés ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa Yoav Gallant per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat.
La Cort denuncia un atac contra la seva independència
La CPI ha rebutjat les noves restriccions i les ha qualificat d'"atac flagrant" contra la seva independència.
Segons el tribunal, amb aquestes mesures ja estan sancionats nou dels seus 18 jutges, els seus dos fiscals adjunts, un antic fiscal i un integrant del seu personal.
L'institució sosté que continuarà complint el seu mandat i adverteix que les sancions contra jutges, fiscals i treballadors perjudiquen el funcionament de la justícia internacional.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, també han traslladat el seu suport a Akane i als funcionaris del tribunal.
Ambdós dirigents defensen que la Cort ha de poder actuar amb independència i sense pressions externes.
Sánchez va demanar protegir la Cort de les sancions nord-americanes
El Govern espanyol ja havia plantejat anteriorment una resposta europea davant d'aquestes mesures.
El passat 6 de maig, Pedro Sánchez va sol·licitar a Brussel·les que activés l'Estatut de Bloqueig, un mecanisme destinat a neutralitzar dins de la Unió Europea els efectes de determinades sancions estrangeres.
Segons va explicar La Moncloa, la proposta buscava protegir tant a jutges i fiscals de la CPI com a la relatora especial de Nacions Unides per als territoris palestins, Francesca Albanese.
La petició espanyola requeriria incorporar les normes nord-americanes corresponents al reglament europeu. La sol·licitud no significa que el mecanisme hagi estat activat per a aquestes noves sancions.