El president del Govern, Pedro Sánchez, signa aquest divendres un article a la revista nord-americana Foreign Affairs, una de les publicacions de referència en política internacional, en què adverteix del risc que la guerra torni a convertir-se en un instrument acceptat pels Estats. Sota el títol The World’s Last Chance for Peace (L’última oportunitat del món per a la pau), defensa que la comunitat internacional ha de recuperar el compromís amb la resolució pacífica dels conflictes i evitar una nova confrontació mundial.
Sánchez sosté que l’augment dels enfrontaments armats, el creixement de la despesa militar i la modernització dels arsenals nuclears reflecteixen una perillosa normalització de la guerra. Al seu parer, l’ordre internacional construït després de la Segona Guerra Mundial està perdent capacitat per contenir les agressions i encarrilar les disputes entre països.
La proposta central del president és reforçar la cooperació internacional mitjançant un model que denomina «maxilateralism»: una aliança com més àmplia possible de països, davant de les coalicions reduïdes que actuen al marge de les institucions multilaterals. «No hi ha res més perillós que normalitzar la guerra», escriu Sánchez, que reclama una acció col·lectiva perquè els conflictes armats siguin cada vegada més difícils d’iniciar i sostenir.
L’augment dels conflictes i el risc d’una escalada mundial
El president situa el deteriorament de la seguretat internacional en una tendència que, segons les dades que cita, s’ha accelerat durant els últims anys. Recórrer al Programa de Dades sobre Conflictes d’Uppsala per assenyalar que el 2025 hi va haver 65 conflictes actius amb participació estatal, el doble que el 2010. També xifra en 250.000 les morts registrades en aquests enfrontaments i en prop de 120 milions les persones desplaçades per la guerra arreu del món.
En el seu diagnòstic inclou les invasions i les operacions militars que considera contràries a la Carta de les Nacions Unides, amb referències a Ucraïna, Líban i l’Iran. També adverteix que els enfrontaments poden estendre’s als països veïns, afectar les rutes comercials i provocar pujades dels preus de l’energia, els fertilitzants i altres matèries primeres.
El rearme constitueix un altre dels eixos de la seva anàlisi. Sánchez afirma que la despesa militar mundial ha augmentat més d’un 40% en l’última dècada i s’apropa als tres bilions de dòlars anuals. A això hi suma la modernització dels arsenals nuclears i la pèrdua dels mecanismes de control entre les principals potències, després que els Estats Units i Rússia no hagin aconseguit preservar l’últim tractat que limitava les seves armes estratègiques.
L’article incorpora també la intel·ligència artificial als riscos de seguretat. El president alerta de la seva aplicació en ciberatacs, campanyes de desinformació i sistemes militars, especialment quan s’integra en tecnologies nuclears. Considera que l’automatització pot reduir el temps disponible per a la intervenció humana i augmentar la possibilitat d’errors de càlcul o d’escalades involuntàries.
La posició d’Espanya davant Gaza, Ucraïna i l’Iran
El president d’Espanya utilitza la política exterior espanyola com a exemple de les decisions que, segons la seva opinió, poden contribuir a contenir els conflictes. En el cas de Gaza, recorda que Espanya va reconèixer l’Estat palestí el maig de 2024 i que ha reclamat un alto el foc permanent, l’alliberament dels ostatges i l’entrada sense restriccions d’ajuda humanitària. També defensa el treball de la Cort Internacional de Justícia i de la Cort Penal Internacional per exigir responsabilitats per possibles violacions del dret internacional.
Pel que fa a Ucraïna, reivindica el suport espanyol a les sancions europees contra Rússia i l’ajuda financera, humanitària i militar destinada al fet que el país pugui defensar el seu territori. En relació amb Orient Pròxim, assenyala que Espanya manté un embargament d’armes a Israel des del 2023.
Dedica també un apartat específic a la decisió de no permetre que els Estats Units utilitzessin territori i instal·lacions espanyoles per a la guerra contra l’Iran. La presenta com una decisió estratègica per evitar una escalada més gran, i no com un gest d’hostilitat cap a Washington ni de suport al règim iranià.
Per afegidura, defensa la decisió d’Espanya de no assumir l’objectiu de despesa en defensa del 5% del PIB plantejat per l’OTAN. Sánchez afirma que aquesta posició no suposa renunciar a la defensa europea i sosté que la seguretat ha de combinar la capacitat de dissuasió amb la protecció social, l’habitatge, la sanitat, l’educació i la transició ecològica.
Reformar les Nacions Unides i limitar el dret de veto
La principal proposta institucional de l’article és modificar la composició del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Sánchez considera que la seva estructura actual, amb cinc membres permanents amb dret de veto, respon als equilibris de poder posteriors a la Segona Guerra Mundial i no representa adequadament la distribució de població i poder del món actual.
Planteja ampliar el nombre de membres electes i perllongar els seus mandats més enllà dels dos anys actuals. Els nous llocs haurien de donar prioritat a les regions infrarrepresentades, especialment Àfrica i Amèrica Llatina. També proposa que organitzacions regionals com la Unió Europea i la Unió Africana tinguin presència al Consell, fins i tot mitjançant llocs que ara corresponen a estats.
El president reclama, a més, restringir l’ús del veto quan s’abordin atrocitats massives, genocidis, crims de lesa humanitat i crims de guerra. La seva proposta va més enllà: planteja abolir-lo completament per evitar que un sol país pugui bloquejar la resposta internacional davant una agressió.
La reforma que defensa no es limita a Nacions Unides. Sánchez proposa canviar la distribució del poder de vot al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial per donar més pes a les economies emergents i posar fi a l’assignació per convenció dels seus llocs directius a un europeu i un nord-americà, respectivament. També reclama revisar la representació dels països en desenvolupament en organismes com l’Organització Mundial del Comerç.
Recuperar els acords de control nuclear i regular la intel·ligència artificial
L’article reclama recuperar els mecanismes internacionals que han limitat la proliferació i el desplegament d’armes nuclears. Sánchez insta els Estats Units i Rússia a negociar un tractat que substitueixi el Nou START i incorpori la Xina a les converses. També demana avançar en la ratificació del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears i en les negociacions per prohibir la producció de material fissible destinat a armament.
En paral·lel, proposa establir regles internacionals per a l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit militar, en particular en els sistemes nuclears, amb l’objectiu de preservar el control humà sobre les decisions de llançament. Entre les mesures que planteja figuren reduir la disponibilitat operativa dels arsenals, reforçar les comunicacions durant les crisis i protegir els sistemes de comandament davant de ciberatacs i manipulacions informatives.
El president també defensa reforçar la capacitat d’actuació de la Cort Penal Internacional. Considera que els Estats que protegeixin persones reclamades per aquest tribunal han d’afrontar conseqüències legals, diplomàtiques i financeres. En la seva opinió, la justícia internacional necessita instruments efectius per evitar que els responsables dels crims més greus quedin impunes.
El desenvolupament i la reducció de la desigualtat com a polítiques de pau
Pedro Sánchez sosté que la prevenció dels conflictes no pot limitar-se a la diplomàcia i la dissuasió militar. En el tram final de l’article vincula la seguretat internacional amb la reducció de la pobresa, l’accés a l’educació, la igualtat de gènere, el reforçament de les institucions democràtiques i la capacitat de les societats per respondre als desastres naturals.
En aquest context, reivindica l’agenda espanyola de cooperació al desenvolupament i cita la Quarta Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a Sevilla l’any passat. També esmenta iniciatives per facilitar canvis de deute per inversions en desenvolupament, suspendre pagaments després de catàstrofes i finançar polítiques climàtiques, sanitàries i de protecció social.
El president conclou que la pau requereix un esforç internacional que no deixi fora cap regió ni es limiti a acords entre un grup reduït de potències. La seva crida en Foreign Affairs és preservar les normes internacionals i reformar les institucions creades després de 1945 perquè puguin respondre als conflictes actuals. L’alternativa, adverteix, és permetre que la força substitueixi el dret en les relacions entre Estats.