El Govern treballa en el trasllat urgent a la Península d'aproximadament 500 nenes migrants no acompanyades que es troben a Ceuta després de l'entrada massiva registrada a finals de juliol. La mesura formarà part d'un pla integral d'acollida impulsat pel Ministeri de Joventut i Infància per respondre a la saturació del sistema de protecció de la ciutat autònoma.
El departament dirigit per Sira Rego estudia una fórmula que permeti allotjar i atendre les menors en recursos especialitzats gestionats per organitzacions de protecció a la infància, però sense que les comunitats autònomes receptores hagin d'assumir necessàriament la seva tutela.
La xifra inicial se situa al voltant de 500 nenes, tot i que Joventut i Infància adverteix que podrà variar a mesura que avanci la identificació i avaluació individual de les menors.
El trasllat es tramita per una via urgent
El secretari d'Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez, treballa des del passat diumenge a Ceuta en la preparació del dispositiu. L'objectiu és articular una resposta que permeti accelerar la sortida dels perfils més vulnerables cap a instal·lacions adaptades en diferents punts de la Península.
"En aquest moment es treballa en aquesta via de manera urgent per a un nombre concret de menors, en aquest moment xifrat en 500 aproximadament, si bé pot variar durant el procés", expliquen fonts del Ministeri de Joventut i Infància.
El trasllat encara es troba en fase de preparació. Per ara, el Govern no ha detallat quines organitzacions participaran, on estaran situats els recursos d'acollida ni quan començaran els desplaçaments.
Les comunitats no haurien d'assumir la tutela
La principal particularitat de la fórmula estudiada és que les nenes podrien ser ateses a la Península "sense necessitat de traslladar la tutela a les comunitats autònomes". El Ministeri planteja que les organitzacions especialitzades en protecció de la infància s'encarreguin de l'acollida i el cuidat de les menors en recursos adaptats. D'aquesta manera, el canvi d'ubicació no implicaria automàticament que la comunitat de destinació hagués d'assumir la tutela.
Aquest mecanisme busca agilitzar la protecció de les nenes mentre s'analitza individualment la situació de cadascuna. Les menors no acompanyades estan sotmeses al sistema de protecció de la infància, per la qual cosa qualsevol decisió s'ha d'adoptar atenent al seu interès superior i no pot executar-se com una devolució o un trasllat col·lectiu d'adults.
Un pla amb diverses fórmules d'acollida
El trasllat de les aproximadament 500 nenes constitueix una de les mesures incloses en el pla integral que prepara Joventut i Infància, però no l'única. El Ministeri també contempla aplicar el reial decret-llei que estableix una acollida vinculant i solidària de menors migrants entre les comunitats autònomes. Aquest mecanisme permet redistribuir a nens, nenes i adolescents des de territoris el sistema de protecció dels quals es troba desbordat.
El pla incorpora igualment el acolliment familiar i altres solucions destinades a accelerar l'atenció dels menors que romanen a Ceuta.
El Govern busca així combinar tres vies: el repartiment entre comunitats, l'acolliment en famílies i l'atenció directa en recursos especialitzats gestionats per entitats de protecció a la infància. Aquesta darrera alternativa seria la utilitzada prioritàriament per a les prop de 500 nenes que el Govern pretén traslladar a la Península.
La xifra de 500 nenes encara pot canviar
El nombre anunciat no constitueix una relació definitiva de menors ni significa que tots els trasllats estiguin ja autoritzats. L'estimació pot modificar-se durant el procés d'identificació, filiació i valoració individual.
Abans de cada desplaçament s'haurà de determinar l'edat, la situació familiar, les necessitats de protecció i les circumstàncies particulars de cada nena. També s'haurà de comprovar si alguna compta amb familiars amb els quals es pugui plantejar una reagruppació segura.
La operació respon a la necessitat de reduir la pressió sobre Ceuta i oferir una atenció diferenciada a les nenes, considerades un dels grups més exposats a situacions de violència, abusos o explotació dins d'una emergència migratòria.