El Govern ha obert la porta a utilitzar el DNI digital per obrir comptes bancaris i contractar productes financers, sense necessitat de recórrer exclusivament al document físic com a mitjà d'identificació. La mesura figura en el Decret 813/2026, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat 8 d'octubre, que actualitza les obligacions d'identificació de clients i prevenció del blanqueig de capitals.
La norma modifica el reglament de desenvolupament de la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals per reconèixer expressament les versions física i digital del Document Nacional d'Identitat com a documents vàlids per comprovar la identitat dels ciutadans espanyols. La modificació afecta a bancs, entitats de pagament, empreses de serveis d'inversió i altres subjectes obligats per la normativa antiblanqueig, entre ells els proveïdors de serveis de criptoactius.
La reforma entrarà en vigor, amb caràcter general, el 28 d'octubre, tot i que el Govern estableix un règim transitori específic per a la identificació digital. Les modificacions que reconeixen el DNI electrònic en la seva versió digital i regulen la conservació de la informació obtinguda mitjançant aquests procediments seran aplicables en un termini de 18 mesos des de la publicació de la norma, és a dir, fins a abril de 2028.
El DNI digital s'incorpora a la identificació bancària
Fins ara, el reglament de prevenció del blanqueig de capitals contemplava el DNI com a document fehacent d'identificació, sense distingir expressament entre la seva versió física i digital. El nou text modifica l'article 6 per incorporar ambdues modalitats, d'acord amb el Reial decret 255/2025, que regula el Document Nacional d'Identitat.
La modificació permet adaptar els procediments d'identificació utilitzats per les entitats financeres a l'existència del document digital. Així, un client podrà acreditar la seva identitat mitjançant la versió digital del DNI quan l'entitat disposi d'un procediment vàlid per comprovar-la.
Aquesta possibilitat resulta rellevant per a operacions com l'obertura d'un compte corrent, la contractació de productes d'estalvi i inversió o l'establiment de relacions comercials amb plataformes financeres. No obstant això, el reconeixement del DNI digital no elimina les restants comprovacions que exigeix la legislació contra el blanqueig de capitals.
Els bancs seguiran obligats a identificar el client, comprovar la seva identitat i aplicar les mesures de diligència deguda que corresponguin. Tampoc s'estableix una obligació d'oferir immediatament tots els productes mitjançant identificació digital, ja que la implantació dependrà dels procediments tècnics i de verificació habilitats.
Més exigències per obrir comptes i contractar productes
La reforma també modifica l'article 21 del reglament, dedicat a les operacions no presencials. Aquest precepte permet establir relacions comercials per mitjans telefònics, electrònics o telemàtics, sempre que es compleixin determinades condicions d'identificació.
Entre els procediments admesos figuren l'acreditació mitjançant firma electrònica conforme a la normativa aplicable, la utilització de còpies de documents expedit per fedatari públic o la realització del primer ingrés des d'una compte oberta a nom del mateix client en una entitat situada a Espanya, la Unió Europea o un país tercer equivalent.
La principal novetat consisteix a reforçar les condicions aplicables a altres procediments segurs d'identificació remota. A partir de la reforma, aquests sistemes hauran de complir els requisits mínims establerts en les autoritzacions generals publicades pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac).
L'objectiu és assegurar que els mecanismes emprats per identificar clients a distància s'ajustin a unes condicions tècniques de seguretat i fiabilitat. Quan s'utilitzin aquests procediments, les entitats hauran de obtenir en el termini d'un mes des de l'establiment de la relació comercial una còpia dels documents necessaris per complir les obligacions de diligència deguda, llevat de les excepcions legalment previstes.
Per tant, la possibilitat d'utilitzar el DNI digital no equival a que n'hi hagi prou amb mostrar una imatge del document al telèfon mòbil. Les entitats hauran de comprovar la identitat mitjançant procediments que compleixin els requisits normatius.
Els bancs hauran de conservar la informació 10 anys
El reconeixement del DNI digital també implica canvis en la documentació que han de conservar les entitats financeres. El Govern modifica l'article 28 del reglament per incloure expressament la informació obtinguda mitjançant sistemes d'identificació electrònica entre els documents subjectes a conservació obligatòria.
El termini establert és de deu anys des de la finalització de la relació comercial o l'execució d'una operació ocasional. Aquesta obligació abasta els documents d'identificació, les declaracions dels clients, la documentació contractual i els resultats de les anàlisis efectuades en compliment de la normativa de prevenció del blanqueig de capitals.
La reforma adapta així les obligacions de conservació documental als procediments digitals, de manera que les entitats hauran de mantenir els registres necessaris per acreditar com van identificar els seus clients.
Noves regles per a les plataformes de criptoactius
Les modificacions tenen rellevància per als proveïdors de serveis de criptoactius, inclosos entre els subjectes sotmesos a obligacions de prevenció del blanqueig de capitals.
Aquests operadors podran acollir-se als mitjans d'identificació reconeguts pel reglament, incloent la versió digital del DNI, sempre que compleixin els requisits aplicables. L'ús del document digital no suposa una excepció als controls d'identitat exigits per contractar serveis relacionats amb criptoactius.
A més, el Reial decret introdueix una obligació específica per a les operacions realitzades en caixers de criptoactius. La nova redacció de l'article 4 exigeix identificar i comprovar la identitat de qui utilitzin aquests dispositius en totes les operacions, independentment del seu import.
Aquesta exigència diferencia els criptocaixers d'altres operacions ocasionals, per a les quals el reglament estableix, amb caràcter general, un llindar d'identificació de 1.000 euros, sense perjudici de les excepcions previstes.
Quan es podrà utilitzar el DNI digital per obrir un compte
Encara que el Reial decret entrarà en vigor el 28 d'octubre, el reconeixement de la versió digital del DNI i les noves obligacions de conservació d'informació electrònica compten amb un termini específic d'aplicació de 18 mesos des de l'8 d'octubre de 2026.
El text també habilita el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa per determinar mitjançant ordre ministerial la disponibilitat i els mitjans tecnològics necessaris per executar aquestes modificacions.
Per això, la reforma no significa que des del 28 d'octubre tots els bancs estiguin obligats a acceptar el DNI digital per obrir comptes o contractar productes. L'aplicació d'aquesta possibilitat haurà d'ajustar-se al calendari i als requisits tècnics que estableix la normativa.
Per a entitats com Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter o Unicaja, el canvi incorpora expressament el document digital al marc regulatori d'identificació de clients. El seu efecte pràctic dependrà de com s'adaptin els seus procediments de contractació i verificació, sense que el Reial decret permeti quantificar per si sol un estalvi de costos o una reducció dels tràmits exigits.