Associacions de jutges i magistrats insisteixen que les sol·licituds d'asil s'han d'examinar de forma individual, és a dir, "cas a cas", i adverteixen que el fet d'accedir de manera irregular a territori espanyol no legitima aplicar "denegacions en massa" ni suprimeix el dret a sol·licitar protecció internacional.
Aquesta posició és compartida per l'Associació Professional de la Magistratura (APM), majoritària en la carrera judicial, i pel Fòrum Judicial Independent (FJI), que s'han pronunciat així, a preguntes d'Europa Press, sobre la situació dels sol·licitants d'asil a Espanya en el marc de la crisi migratòria de Ceuta.
Dos setmanes després de l'arribada massiva a Ceuta de 80.000 persones procedents de Marroc entre el 30 i el 31 de juliol, en la qual 83 persones van perdre la vida, el president de la ciutat autònoma, Juan José Vivas, va reclamar al Govern central que rebutgi les peticions per obtenir el dret d'asil presentades pels migrants.
"Retorn a Marroc. Cap regularització, cap asil. Aquest missatge ha de quedar absolutament clar", va afirmar, precisant que aquesta decisió és "una condició necessària" per "el present i per al futur de Ceuta" i que, a llarg termini, permetria "desactivar" l'ús de la "pressió migratòria" com a "arma" per "desestabilitzar".
Suport del PP a la suspensió de l'asil
L' iniciativa de Vivas compta amb el suport públic de la cúpula nacional del PP. Aquest divendres, el vicesecretari d'Educació i Igualtat de la formació, Jaime de los Santos, va defensar la proposta, sostenint que no contravé la normativa internacional i que existeixen precedents clars dins de la Unió Europea (UE).
De los Santos va citar l'exemple de Grècia, un Estat que "també va suspendre el dret d'asil durant un període temporal concret i, precisament, amb els països del nord d'Àfrica que amenaçaven la seguretat del seu territori i, per tant, la de tota la UE".
En aquest escenari, l'Associació Professional de la Magistratura (APM) subratlla que l'ordenament jurídic espanyol sí permet endurir i agilitzar la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional a frontera.
"El que no permet el nostre ordenament és decidir d'antuvi que tota persona que hagi entrat irregularment veurà denegat l'asil. Cada sol·licitud ha de poder ser examinada, perquè darrere d'una entrada irregular pot existir una persona que reuneixi realment els requisits per obtenir protecció internacional", assenyalen fonts de l'APM a Europa Press.
L'entrada irregular no impedeix demanar protecció
En aquesta línia, recorden que "una cosa és que entrar irregularment a Espanya no atorgui cap dret a romandre i una altra distinta és que aquesta entrada irregular elimini el dret a demanar protecció internacional". "Són dos plans jurídics diferents", recalquen.
Per altra banda, el president del Fòrum Judicial Independent (FJI), Roberto García Ceniceros, enfatitza que, encara que la resolució de les peticions d'asil correspon al Govern, es tracta d'"una figura pensada per estudiar-la cas a cas".
"Només s'hauria de concedir asil a qui compleixi els requisits, però sense que sembli procedent acordar denegacions en massa", conclou García Ceniceros en declaracions a Europa Press.