El Tribunal Suprem ha concedit al Govern un termini màxim de deu dies per remetre "la plena identificació dels beneficiaris finals" dels fons Next Generation de la Unió Europea, "amb noms i cognoms i DNI", en els termes reclamats per la senadora del PP Eva Ortiz.
Així consta en una providència de l'alt tribunal, a la qual ha tingut accés Europa Press, datada el 14 d'octubre, de manera que el límit per entregar el llistat es situa abans de les eleccions generals previstes per al 29 de novembre.
La resolució s'insereix en el conflicte entre la parlamentària i l'Executiu que es va resoldre a l'abril, quan el Suprem ja va ordenar al Govern informar sobre els destinataris dels fons comunitaris.
En aquella sentència, també difosa per aquesta agència, la Sala de lo Contenciós-Administratiu obligava l'Executiu a detallar els "beneficiaris finals de fons NextGenerationEU amb indicació del nom o raó social i l'import percebut", segons l'escrit cursat per Ortiz.
La senadora va reclamar aquest llistat, deixant fora a qui hagués rebut menys de 10.000 euros, al·legant que la informació demanada "no pot ser obtinguda a través de la Base de Dades Nacional de Subvencions, tota vegada que en dita plataforma no existeix la possibilitat de filtrar les subvencions concedides" en funció de si procedeixen o no dels Next Generation, conforme recull el Suprem.
El Govern va contestar que, "seguint les directrius marcades per la Comissió Europea", i amb dades de febrer de 2025, "els 100 principals perceptors de la llista han rebut més de 9.800 milions d'euros de fons europeus, gairebé el 21% del total dels fons rebuts fins a la data", segons va reflectir l'alt tribunal.
"És evident que no és el mateix donar informació dels cent majors perceptors de fons i del percentatge que això representava sobre la quantia total rebuda per Espanya, que donar informació dels perceptors de fons per quantia superior a 10.000 euros, que era el sol·licitat per exercir la funció de control del Govern", va raonar el Suprem.
Posteriorment, fonts jurídiques van indicar a Europa Press que l'Executiu va atendre el mandat, però només va facilitar la relació de persones jurídiques que van obtenir fons comunitaris, mantenint anonimitzades les persones físiques incloses en el llistat.
Esta situació va ser posada de manifest per la representació processal de la senadora, exercida pel advocat Víctor Soriano, en un incident d'execució presentat davant el Suprem el passat mes de juliol.
CASI EL 40% DEL LISTAT, ANONIMITZAT
En aquest escrit, igualment consultat per aquesta agència, el lletrat exposa que "un total de 30.738 registres", és a dir, "la totalitat dels corresponents a les persones físiques" i un 39,2% del llistat, van ser "anonimitzats de manera que s'impedeix conèixer la identitat del perceptora de la subvenció".
A la seva entendre, això suposa "una merma clara" per la tasca de control de la senadora, "podent pretendre el Govern de la nació amparar-se en la dissociació de dades per ocultar de la labor de control que exerceix l'oposició parlamentària possibles supòsits de corrupció".
"Es significa que ni en via administrativa ni en el procés, l'Administració demandada pretengué fer valer un hipotètic deure legal d'anonimització de les dades, de manera que la sentència ha declarat com a situació jurídica individualitzada el dret de la meva mandant a obtenir la informació sense cap limitació en el seu abast, per la qual cosa aquesta entrega parcial o sesgada de la informació suposa contravenir el fallo", al·legà.
Per aquest motiu, sol·licità al alt tribunal que acordés "les mesures necessàries per a l'eficàcia del fallo de la sentència", i que dictés auto "pel qual ordeni al Govern l'entrega de les dades sense dissociació, anonimització ni merma alguna".
La nova providència respon a aquesta petició, al donar per rebuts els escrits de la senadora, la Fiscalia i l'Administració, i ordenar que "la informació facilitada a l'executant" es lliuri "en termini de deu dies i incloent la plena identificació dels beneficiaris finals de fons Next Generation EU, amb noms i cognoms i DNI, tal com ve a acceptar la part demandada-executada, que mai ha al·legat raons que justifiquin i amparen l'anonimització realitzada".
ORDENÀ EL LISTAT DE VIVENDES OFICIALS USADES PER AUTORITATS
Pocs dies després de la sentència d'abril, el Suprem també requereix al Govern que informi al PP sobre "el nombre total de vivendes disponibles" en el parc immobiliari estatal, precisant "aquelles destinades a l'ús oficial per autoritats o càrrecs públics".
Ortiz havia demanat "conèixer el número total d'habitatges disponibles en el parc immobiliari de l'Administració General de l'Estat i dels seus organismes autònoms o dependents, amb especificació d'aquells destinats a l'ús oficial per autoritats o càrrecs públics, els que es troben desocupats i els que estan arrendats o cedits per a fins d'ús social".
El Govern va respondre que "l'Inventari General de Béns i Drets de l'Estat no contempla la categoria d'habitatge o residència que permeti identificar de forma automàtica els immobles que tinguin tal destí o condició, per la seva situació de fet o de conformitat amb la seva qualificació urbanística".
A més, va sostenir que "els béns de domini públic" destinats "a albergar serveis públics" i que poden ser habitatges ocupats per càrrecs públics "quedaria subsumida en els espais propis dels serveis administratius afectats a cada departament o organisme públic, vinculat o dependent de l'Administració General de l'Estat, sense que en l'inventari es singularitzi aquest ús".
El Suprem va subratllar que la contestació del Govern no justifica "la falta de satisfacció del dret" dels senadors "a recollir la informació necessària per al desenvolupament de les seves funcions parlamentàries".
Un dret que, segons el tribunal, "no ampara una interpretació restrictiva que permeti a l'Administració excusar-se en la inexistència d'un tractament previ o sistematitzat de les dades, quan aquestes obren efectivament en el seu poder i poden ser obtingudes mitjançant una mínima activitat de recopilació o tractament intern".
I va afegir que diferents ministeris han aportat "almenys part de la informació sol·licitada, la qual cosa evidencia no només l'existència de les dades requerides, sinó també la seva raonable disponibilitat des del punt de vista organitzatiu".