L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reclamat al Tribunal Suprem que li apliqui, "sense més demora", la llei d'amnistia, defensant que el seu cas encaixa en el "fi" de la mesura de gràcia, la "normalització" de Catalunya.
En un escrit d'al·legacions presentat aquest dimecres, al qual ha tingut accés Europa Press, Puigdemont insta al alt tribunal a "iniciar els tràmits legalment previstos" per fer efectiva l'amnistia sobre el delicte de malversació pel qual continua processat, una vegada que el Tribunal Constitucional ha avalat el seu perdó.
En el mateix document, sol·licita que es dicti una resolució que declari conclòs el sumari que es manté obert contra ell, ja que no va arribar a ser jutjat després d'abandonar Espanya després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017.
Així mateix, demana que el Suprem acordi el llevament definitiu de les ordres nacionals de detenció i ingrés a presó, que van ser deixades sense efecte de forma provisional pel magistrat instructor, Pablo Llarena, després de conèixer-se la decisió del Constitucional a principis d'aquest mes, "així com de qualsevulla altra mesura cautelar, personal o real acordada".
A judici de Puigdemont, el Suprem ha d'actuar "amb el caràcter preferent i urgent que el contingut de la llei atribueix a l'aplicació de l'amnistia".
En el seu escrit, el dirigent independentista recorda que "la llei persegueix la normalització institucional, política i social a Catalunya, finalitat la legitimitat de la qual ha reconegut el Tribunal Constitucional; la seva aplicació serena i sense dilacions a qui va presidir la Generalitat serveix també a aquest fi".
Puigdemont ha registrat aquestes al·legacions dins del termini de cinc dies habilitat pel Suprem perquè les parts es pronunciessin després de rebre la sentència del tribunal de garanties que li ordena amnistiar el delicte de malversació.
El moviment de l'expresident coincideix amb la decisió del Tribunal de Comptes d'aplicar-li l'amnistia en la causa comptable que mantenia oberta contra ell i una trentena d'encausats pels gastos del 'procés', al no haver-se acreditat que aquests desemborsaments procedissin de fons públics del pressupost de la Unió Europea.
L'acusació per malversació continua encara vigent per als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que tampoc van ser jutjats en haver-se marxat d'Espanya, i per a l'exvicepresident Oriol Junqueras i els també exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.