La vaga general d’aquest dimecres ha reobert el debat sobre els límits legals dels piquets i els drets dels treballadors i empresaris que decideixen mantenir la seva activitat. La legislació espanyola reconeix el dret fonamental a la vaga a l’article 28.2 de la Constitució, però també protegeix la llibertat de qui opta per no secundar-la. Els piquets poden informar, repartir propaganda i sol·licitar adhesions, però no estan autoritzats a imposar la participació mitjançant amenaces, intimidació o violència, ni a causar danys en establiments comercials. (((Siga aquí el directe)))
El article 6.6 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, estableix que els treballadors en vaga poden fer publicitat d’aquesta de manera pacífica i recollir fons sense cap coacció. Al seu torn, l’article 6.4 disposa que s’ha de respectar la llibertat de treball de qui no vulgui sumar-se a l’atur.
Això significa que cap piquet no pot obligar legalment un empleat a abandonar el seu lloc, impedir-li mitjançant coaccions l’accés al treball o forçar un empresari a tancar el seu negoci. L’activitat informativa i de persuasió està protegida, sempre que es desenvolupi per mitjans pacífics.
Notícia destacada
Vaga general de l’11 de novembre: mapa de manifestacions, horaris i recorreguts per províncies
47 minuts
Entrar als comerços, trencar portes o bloquejar accessos
La normativa tampoc no concedeix als piquets un dret general d’entrar als establiments contra la voluntat dels seus responsables, ocupar les seves instal·lacions, trencar portes, aparadors o mobiliari, ni impedir físicament l’entrada i la sortida de clients i treballadors.
La sentència 69/2016 del Tribunal Constitucional estableix que les coaccions i els actes vandàlics queden fora de la protecció del dret de vaga. El tribunal va examinar actuacions adreçades a aconseguir el tancament d’un establiment mitjançant intimidació i va recordar que la llibertat d’empresa i la llibertat de treball també estan protegides constitucionalment.
L’entrada en un local obert al públic no constitueix, per si sola, una infracció: el determinant és la conducta desenvolupada i si s’empren mitjans il·lícits.
Quines conseqüències penals poden tenir aquestes actuacions?
Les conductes que excedeixin els límits legals poden donar lloc a responsabilitats penals, civils o administratives, segons els fets. L’ article 172 del Codi Penal castiga les coaccions amb penes de presó de sis mesos a tres anys o multa de 12 a 24 mesos, segons la seva gravetat i els mitjans emprats.
Els estralls poden constituir delictes de danys d’acord amb l’article 263, mentre que les agressions físiques es poden perseguir com a delictes de lesions. La responsabilitat s’ha de determinar individualment i exigeix acreditar la participació de cada persona en els fets. El Tribunal Constitucional ha reiterat que l’exercici del dret de vaga no justifica actuacions violentes contra treballadors, empresaris o tercers.
Què poden fer els treballadors i comerciants afectats
Els treballadors que vulguin anar al seu lloc de treball i trobin bloquejats els accessos poden comunicar-ho immediatament a la seva empresa i sol·licitar la intervenció policial quan hi hagi amenaces, danys o impediments materials. Els propietaris dels establiments poden denunciar els fets i aportar enregistraments, fotografies, testimonis o documentació dels desperfectes. La jurisprudència constitucional distingeix entre la pressió legítima per promoure una vaga i la intimidació que anul·la la llibertat de decisió d’altres persones. En la seva sentència 137/1997, el Tribunal Constitucional va confirmar que impedir mitjançant intimidació l’accés al lloc de treball excedeix els límits del dret de vaga, fins i tot quan els obstacles siguin intermitents.