El projecte de pressupost autonòmic per al 2027 continua el seu recorregut parlamentari a Canàries després que el Ple rebutgés les esmenes a la totalitat registrades pels tres grups de l’oposició --PSOE, NC-BC i Vox-- en el debat de primera lectura.
Els comptes pugen fins als 13.209 milions d’euros, cosa que implica un increment de 717,6 milions (+5,7%) sobre el pressupost vigent, i incorporen de bon començament un reforç de 970 milions destinat als serveis públics essencials.
El nou marc pressupostari arriba condicionat per la desaparició de gairebé 500 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MMR) de la Unió Europea i per l’augment salarial del 4,5% per als empleats públics --més un 0,5% addicional lligat a la inflació--.
La consellera d’Hisenda, Matilde Asián (PP), ha tornat a remarcar la "incertesa" que envolta l’elaboració dels comptes en no haver fixat encara el Govern central els principals indicadors macroeconòmics ni els objectius d’estabilitat.
Asián ha posat en valor que, tot i que finalment no es redueix el tipus general de l’IGIC del 7% al 5%, tal com CC i PP van plantejar en campanya, no s’incrementa la pressió fiscal, es descarta la taxa turística defensada pel PSOE i es procedeix a deflactar la tarifa autonòmica de l’IRPF.
El text manté el 'tipus zero' de l’IGIC per als serveis d’allotjament i manutenció prestats per col·legis majors i residències universitàries, estén el règim excepcional i temporal per a la importació i l’entrega de determinats béns vinculats a la ramaderia i conserva l’exempció extraordinària i temporal sobre el preu final de certs combustibles derivats del refinatge del petroli.
El Govern regional preveu per al proper exercici un creixement del PIB de l’1,1% i situa la taxa d’atur en el 12,4%.
La consellera ha ressaltat que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) avala que les finances de la comunitat romanguin sanejades fins al 2031, encara que ha advertit de l’incompliment d’Espanya davant la Unió Europea i ha instat tots els grups a extremar la vigilància sobre l’ús que el Govern central fa dels fons europeus.
En la seva opinió, "si el Ministeri d’Hisenda reconeix que el romanent d’aquests fons s’ha destinat a altres partides pressupostàries, no s’hauria de demanar la seva devolució a les comunitats autònomes".
Des del Grup Mixt, el seu portaveu, Raúl Acosta (AHI), ha valorat la «bona praxis» de l’Executiu canari en registrar puntualment el pressupost cada any i sosté que els comptes són «bons» per a Canàries perquè «protegeixen la butxaca» de la ciutadania, reforcen els serveis públics i donen suport als sectors productius.
Acosta ha elogiat igualment la «prudència i el seny» del Govern i ha reclamat a la consellera un paquet d’ajuts específics per a El Hierro amb la finalitat de «alleujar» l’impacte de la pressió migratòria si l’Executiu central no compleix finalment els seus compromisos.
Per la seva banda, Melodie Mendoza (ASG) ha posat l’accent en el «caràcter social» marcat del pressupost i ha assumit que serà «missió impossible» aconseguir el suport de l’oposició.
Ha reiterat que es tracta de «comptes bons» per a l’arxipèlag, tot i que ha avançat que registraran esmenes parcials per estendre el progrés social a totes les illes, amb una prioritat especial per a les infraestructures educatives.
Crítiques de Vox i NC-BC al model de despesa
El portaveu de Vox, Nicasio Galván, ha exigit un pressupost de «base zero» i la revisió exhaustiva de cada capítol en entendre que existeixen subvencions i desemborsaments que «no tenen cap sentit» i que «hi ha molt per retallar», posant com a exemple els 200 milions anuals destinats a l’acollida de menors migrants.
Ha demanat a Asián «seny comú» perquè, segons el seu parer, existeix «marge de millora i d’estalvi», proposant eliminar l’AIEM i «democratitzar» el REF, alhora que ha denunciat que el suport als autònoms és escàs i que les deduccions fiscals «no són suficients».
Galván també ha carregat contra la «porqueria ideològica» que, segons ell, impregna els comptes, esmentant el «fanatisme climàtic», l’Agenda 2030 o la «ideologia de gènere», i ha reclamat «canviar la manera de treballar» en el Servei Canari d’Ocupació (SCE), dissoldre Visocan i altres empreses públiques i aplicar la rebaixa de l’IGIC al 5% compromesa en campanya.
Des de NC-BC, el seu portaveu Luis Campos ha retret a Asián l’incompliment deliberat de la baixada de l’IGIC perquè, al seu parer, eren conscients que anaven a «fer esclatar» la societat i «carregar-se» els serveis, i ha definit el pressupost com «desconnectat de la realitat» pel «repartiment injust» de la riquesa i una legislatura que considera «fallida».
Campos sosté que és “impossible fer-ho pitjor” en l’orientació de la despesa, adverteix d’un “cop” de 450 milions a la inversió pública i alerta que, en quatre exercicis, podrien acumular-se fins a 4.000 milions sense executar.
En matèria sanitària, ha insistit que la situació és “pitjor impossible” tot i que la despesa s’ha incrementat en 1.450 milions en el que va de legislatura.
PP i CC defensen els comptes davant el PSOE
La portaveu del Grup Popular, Luz Reverón, ha subratllat la iniciativa de l’Executiu en presentar els seus pressupostos davant la inacció que atribueix al Govern central i ha defensat que els nous comptes “reduïxen càrregues” i afavoreixen l’activitat econòmica.
Ha recalcat que es continua alleujant la càrrega fiscal i donant suport a les famílies canàries, remarcant que els pressupostos “no són de cap partit, sinó de tots els canaris” perquè contribueixen a “construir oportunitats” per al desenvolupament de l’arxipèlag.
El portaveu del Grup Nacionalista, José Miguel Barragán, ha ironitzat sobre els “actors” que ha perdut el teatre, en al·lusió a Luis Campos i Sebastián Franquis, perquè sembla que “Canàries no existia” entre 2019 i 2023, anys del que s’anomena el ‘Pacte de les Flors’.
En aquesta línia, ha assenyalat que a l’oposició li “dolia” l’acord de finançament assolit amb les universitats i ha admès l’incompliment de la rebaixa de l’IGIC —“no ens amaguem”—, preguntant-se al mateix temps si el PSOE passa el “detector de mentides” quan en la passada legislatura no va impulsar la taxa turística.
Barragán ha reconegut, però, que s’han fet “coses malament”, entre elles el dèficit d’inversió a Lanzarote, i ha assegurat que el seu grup treballarà en el tràmit d’esmenes per corregir aquesta situació.
Des del Grup Socialista, el seu portaveu Sebastián Franquis ha assegurat que el pressupost “no està a l’alçada” de les necessitats reals de les illes i ha acusat el Govern d’haver “desaprofitat una oportunitat històrica” per transformar l’economia i la realitat social de Canàries, a més de assenyalar el “fracàs” en la política d’habitatge.
Franquis ha defensat que “no hi ha falta de diners, sinó falta d’ambició i planificació”, perquè “no s’aprofita” el cicle de creixement econòmic ni s’afronta el “problema estructural” de la productivitat, i ha censurat la caiguda del 42% en les inversions en un context de símptomes de desacceleració.
"L'economia creix però no arriba a la gent", ha remarcat, mostrant la seva "vergonya" pels retalls a la Conselleria d'Agricultura i acusant l'Executiu d'haver-se convertit en "mitjancers d'interessos privats".