Els decrets llei en matèria d’habitatge se sotmetran aquest dijous, 12 de novembre, a la seva votació definitiva al Ple permanent del Congrés, just un dia després de la vaga general i a les portes de l’inici oficial de la campanya electoral, que començarà a les zero hores del divendres 13.
Com passa amb qualsevol decret llei, les normes són vigents des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que en aquest cas va tenir lloc el passat 7 d’octubre. No obstant això, la Constitució obliga que siguin sotmeses a convalidació al Congrés en un termini màxim de trenta dies.
Atès que les Corts estan dissoltes per l’avançament electoral, és el Ple permanent —l’únic òrgan parlamentari que resta actiu després de la dissolució— el que assumeix la responsabilitat de decidir si manté o tomben els decrets.
La data escollida per adoptar aquesta decisió és aquest dijous, 12 de novembre. Al costat del debat i la votació dels decrets, està prevista la compareixença de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que detallarà la planificació de la xarxa elèctrica fins al 2030.
El Ple permanent s’haurà de reunir de nou més endavant per pronunciar-se sobre altres decrets encara pendents de votació al Congrés: un amb mesures de protecció social i laboral, un altre relatiu a les ajudes a les víctimes de l’accident ferroviari d’Urda (Toledo) i un tercer, aprovat aquest mateix dimarts, per articular ajuts específics a famílies monoparentals.
Dos decrets d’habitatge amb diferent suport
Pel que fa a l’habitatge, es tracta de dos decrets diferenciats: un recull un paquet més ampli d’actuacions per intervenir en el mercat davant l’increment dels preus, i l’altre modifica l’anterior per obligar el propietari a abonar una indemnització a l’inquilí si decideix rescindir el contracte de lloguer.
El Govern ja va intentar tirar endavant aquestes normes a començaments d’octubre, però es va topar amb el rebuig de PP, Vox, Junts i UPN, forces que sumaven una majoria absoluta de 178 escons en totes dues votacions. A més, el PNB i Coalición Canaria també es van oposar al decret que regulava la compensació econòmica a l’arrendatari.
La caiguda d’aquests decrets va desencadenar l’avançament electoral fins al 29 de novembre. Després de la dissolució de les Corts, el Govern va optar per tornar a aprovar els textos introduint lleugers canvis perquè no fossin idèntics als anteriors, amb la diferència que ara se sotmeten a la decisió de la Diputació Permanent, on l’Executiu sí que disposa de suports suficients per tirar endavant, com a mínim, el decret de mesures generals.
Aquest òrgan està format per 69 diputats. El bloc d’esquerres controla 34, repartits entre PSOE, Sumar, ERC, Bildu i Podemos, formació que representa el conjunt del Grup Mixt, davant els 34 escons que sumen PP, Vox i Junts.
En aquest escenari, el vot decisiu recau en el PNV, que compta amb un representant a la Diputació. Els nacionalistes bascos ja han avançat que, igual que van fer abans de l’avançament electoral, donaran suport al decret més ampli i es posicionaran en contra del segon.
D’aquesta manera, el decret que inclou la prohibició dels desnonaments, límits a l’actuació dels fons 'buitre' en la compra d’habitatge i bonificacions fiscals tant per a propietaris com per a llogaters podrà tirar endavant amb 35 vots a favor i 34 en contra. El segon decret, el que regula la indemnització als llogaters, no disposa d’una majoria suficient per ser convalidat.
Préstecs de fins a 50.000 euros i veto a desnonaments
Entre les mesures del primer decret hi figura el mecanisme anomenat "Tu Casa", gestionat per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que preveu préstecs de fins a 50.000 euros per a l’adquisició del primer habitatge. Aquest programa comptarà amb una dotació de 10.000 milions d’euros.
Al costat d’aquesta línia de l’ICO es crea un fons d’impacte social de 400 milions d’euros per impulsar la construcció i la promoció d’habitatge a través de proveïdors socials, alhora que s’endureixen les condicions per a les operacions especulatives de compra d’immobles per part dels anomenats fons 'buitre', ampliant-ne la definició i ajustant les excepcions respecte al text anterior.
Tanmateix, el primer decret fixa la prohibició d’executar desnonaments sobre persones vulnerables sense alternativa habitacional fins al 2030 i estableix una pròrroga automàtica dels contractes de lloguer fins al 2028.
En relació amb el segon decret, es determina que, una vegada superats els cinc anys de lloguer —set si el llogater és una persona jurídica—, el contracte es renovi automàticament durant uns altres cinc anys i, en cas que el propietari decideixi resoldre’l, hagi d’abonar a l’arrendatari una indemnització equivalent a un any complet de renda.