La inflació ja no és el únic problema, en els últims anys també la geopolítica està tenint un important impacte en el sector sanitari.
A les seqüeles econòmiques de la pandèmia, s'han sumat la crisi energètica, les tensions comercials, les amenaces aranzelàries i els conflictes geopolítics, que han alterat profundament el comerç internacional introduint una inestabilitat i volatilitat dels mercats que suposen un risc molt important per a les empreses sanitàries.
La desindexació dels contractes públics va ser una mesura imposada per la Comissió Europea a Espanya l'any 2015 quan el nostre país es trobava al límit del rescat i la intervenció per part de les institucions comunitàries, en un moment en què hi havia deflació o inflació mínima.
Però la situació econòmica actual del nostre país no és la que va portar a prendre aquesta decisió, amb unes taxes de creixement del PIB per sobre de les principals economies continentals i amb la inflació molt elevada.
Aquest nou escenari requereix donar seguretat jurídica i viabilitat a un sector com el de Tecnologia Sanitària, perquè pugui competir i ser viable fent realitat el seu propòsit: portar la millor tecnologia als pacients perquè tinguin la màxima salut i qualitat de vida.
La Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) sol·licita la indexació dels contractes públics a l'IPC. És a dir, recuperar els mecanismes que permetin actualitzar les condicions dels contractes a l'evolució dels costos quan aquesta faci impossible mantenir l'equilibri econòmic amb què van ser adjudicats.
“Espanya constitueix una excepció dins d'Europa per l'absència d'indexació, en impedir la revisió general dels contractes públics mitjançant l'IPC i exigir fórmules basades en índexs específics, mentre que la majoria de països europeus mantenen mecanismes d'actualització de preus més flexibles i operatius. Hem d'habilitar mecanismes que garanteixin que els contractes segueixin sent viables en un entorn econòmic completament diferent de l'existent quan es van licitar i que no es vegi amenaçat l'accés a béns essencials per a la millor salut i benestar de la població”, expliquen des del sector.
Quan un contracte deixa de ser sostenible
La tecnologia sanitària constitueix un dels pilars del Sistema Nacional de Salut. Equips de ressonància magnètica, ecògrafs, pròtesis, material quirúrgic, sistemes de monitorització o dispositius de diagnòstic formen part d'un sector altament innovador que requereix inversions continuades i estabilitat industrial.
Tanmateix, quan les empreses han d'assumir durant anys increments extraordinaris de costos sense possibilitat d'actualitzar els contractes, la rendibilitat desapareix. De fet, una de cada cinc empreses del sector presenta resultats negatius.
El nostre sistema sanitari necessita una indústria sanitària competitiva i que pugui seguir invertint en millorar els seus productes i serveis. A mig termini, adverteix el sector, el principal perjudicat pot acabar sent el propi sistema sanitari, que tindria més dificultats per accedir a les tecnologies més innovadores, que són clau per obtenir diagnòstics i tractaments més precisos i, per tant, una atenció sanitària més eficient.
També la nostra economia podria resultar penalitzada degut a que es podrien donar situacions de pèrdua d'ocupació i reducció de les inversions d'un sector d'alt valor afegit.
La reforma de l'any 2023 no ha funcionat
El Govern va introduir una modificació mitjançant la Llei 11/2023, que, en teoria, hauria de permetre la revisió de preus en determinats contractes públics de subministrament i serveis.
La reforma va ser rebuda positivament per la indústria però, dos anys després, continua sense produir efectes pràctics. El motiu és que la norma vincula l'actualització de preus a determinats indicadors oficials sobre matèries primeres que, en molts casos, no existeixen o no resulten aplicables als productes sanitaris.
En conseqüència, la indexació prevista per la llei s'ha convertit en un mecanisme impossible d'utilitzar. Des de Fenin consideren que aquesta situació obliga a replantejar el sistema i recuperar el model existent abans de 2015, basat en l'evolució de l'IPC.
Una qüestió de competitivitat
Per a Pablo Crespo, secretari general de Fenin, la discussió transcendeix l'àmbit estrictament contractual i afecta directament la capacitat competitiva del sector.
“La transformació del nostre sistema sanitari per ser més eficient i aportar més qualitat a l'atenció sanitària passa per fer aliances estratègiques amb les empreses de tecnologia sanitària per poder millorar els processos clínics a través de les noves tecnologies. Per això hem de garantir la viabilitat dels contractes públics plurianuals i fer-los viables a mitjà termini. La nova coyuntura geopolítica requereix un entorn de major certesa contractual per a les empreses del sector de tecnologia sanitària”, va explicar recentment en declaracions a Demócrata.
A parer seu, els esdeveniments dels últims anys il·lustren perfectament aquesta volatilitat. “Hem tingut pandèmies, Filomena, les guerres d'Ucraïna i ara el conflicte a Orient Mitjà, un canvi en la política aranzelària... Tota aquesta situació fa que l'economia sigui molt més inestable i imprevisible. En els últims cinc anys l'IPC acumulat ha superat el 20% i, quan els contractes no es poden actualitzar conforme evolucionen els costos, es ressent la competitivitat de les empreses i també la seva capacitat per portar la tecnologia de major qualitat al nostre país”, afirma.
Per a Crespo, abordar aquest problema constitueix una prioritat estratègica. “Són reptes que necessitem afrontar com a sistema si volem seguir garantint que el nostre sector pugui aportar la tecnologia de major qualitat als pacients, que és precisament el nostre propòsit”, recalca.
Molt més que una reivindicació empresarial
La posició de Fenin parteix d'una premissa: la indexació és una mesura estructural i estratègica per al sistema sanitari públic que ha de preservar l'equilibri econòmic-financer dels contractes que, en molts casos, tenen una durada de diversos anys.
En altres paraules, es tracta de evitar que circumstàncies extraordinàries i imprevisibles facin inviables contractes la execució dels quals resulta essencial per al funcionament del sistema sanitari.
A més, l'organització considera que recuperar la indexació afavoriria una major concurrència i competència en les licitacions públiques i reforçaria la seguretat jurídica tant per a les administracions com per als proveïdors.
Esta filosofia ja apareix recollida en la Guia de Compra Pública Eficient de Tecnologia Sanitària, elaborada per Fenin juntament amb experts en contractació pública, on es recomana incorporar clàusules de revisió de preus que permetin mantenir l'equilibri econòmic durant tota la vigència dels contractes.
El factor geopolític accelera el debat
La discussió adquireix una dimensió encara més gran en el context internacional actual: les amenaces de noves polítiques aranzelàries, la creixent rivalitat comercial entre grans blocs econòmics i els conflictes armats han incrementat la incertesa sobre les cadenes globals de subministrament.
Per a un sector intensiu en inversió en I+D, en talent i en tecnologia i altament dependent de components electrònics, matèries primeres i logística internacional, qualsevol alteració pot traduir-se ràpidament en nous increments de costos.
Precisament per això, Fenin ha traslladat aquesta necessitat de recuperar la indexació dels contractes públics de tecnologia sanitària i de la prestació farmacèutica i ortoprotèsica tant al Govern com a les institucions europees.
Asimismo, aquesta reivindicació també ha estat present en les trobades mantingudes durant 2025 i 2026 amb diferents governs autonòmics. En dates recents, Fenin ha demanat que s'aprofiti la propera tramitació al Congrés del projecte de Llei de Medicaments i Productes Sanitaris per incorporar la indexació dels contractes en l'articulat d'aquest text.
Un debat sobre el model de contractació pública
Més enllà de la coyuntura econòmica, la discussió reflecteix una qüestió de fons: si l'actual model de contractació pública està preparat per respondre a un món cada vegada més incert.
L'experiència dels últims anys demostra que les crisis sanitàries, energètiques o geopolítiques poden alterar profundament els costos de producció en molt poc temps. Mantenir contractes completament rígids durant diversos anys pot comprometre la seva execució i limitar la capacitat del sistema sanitari per incorporar innovació.
En aquest context, la indexació deixa de ser una qüestió exclusivament econòmica per convertir-se en una eina de política industrial i sanitària. L'objectiu, sostenen des de Fenin, no és altre que preservar un ecosistema competitiu capaç de subministrar a hospitals i professionals les millors tecnologies disponibles i garantir que els pacients segueixin beneficiant-se de la innovació en un entorn internacional cada vegada més complex.