Aquest dilluns 14 de setembre es compleixen 50 anys de la gran manifestació que va reunir a Madrid -segons recollia la premsa de llavors- més de 100.000 persones per la coneguda com 'guerra del pa': un escàndol al voltant del pes real de la barra, el preu del qual estava intervingut, que va activar un potent moviment veïnal contra l'augment del cost de la vida.
En la capital, a mitjans dels anys setanta, la premsa i les associacions de veïns van batejar com 'guerra del pa' el pols que va enfrontar les organitzacions veïnals dels barris perifèrics i l'empresari fariner Emilio Alonso Munárriz amb l'entramat que dominava la producció, el preu i la inspecció del pa a Madrid, encapçalat pel segon tinent d'alcalde, Constantino Pérez Pillado.
Després de diversos anys de reportatges denunciant el frau en el gramatge -venda de pa amb un pes inferior al obligatori però cobrat a preu de taxa completa- i la mala qualitat del producte, el conflicte va esclatar obertament el 1976. Aquell any, inspectors municipals i agents de la Policia Municipal van requisar 'pa barat' repartit per l'empresari Emilio Munárriz a Orcasitas, que acabaria sent detingut.
Un frau de 5.550 milions de pessetes
Munárriz, president de la farineria i panificadora 'Pancasa', va sostenir en conferències i actes públics que el frau del pa havia suposat per als consumidors madrilenys 5.550 milions de pessetes en quatre anys (l'equivalent avui a 512 milions d'euros, comptant la inflació). Apoyava aquesta xifra en una cadena de denúncies aparegudes a la premsa entre 1972 i 1975.
El diari 'Informacions' va calcular el 14 de febrer de 1972 que el frau en el pes arribava a un 17,3 per cent; el setmanari 'Dissabte Gràfic' el va situar el 17 d'abril d'aquell mateix any en tres milions de pessetes diàries; el propi 'Informacions' ho va tornar a valorar el 15 de juliol de 1972 en mil milions de pessetes anuals; el diari 'Arriba' va elevar el 28 de gener de 1975 la xifra a més de 7,5 milions de pessetes al dia i la revista 'Ciutadà' va mesurar al març d'aquell any un frau del 29,2 per cent en el gramatge de les peces.
Davant aquell panorama, Munárriz defensava que el frau del pa equivalia a un "robatori diari i indiscriminat als butxaques de les famílies dels barris més humils de Madrid".
Félix López-Rey: "CAP FORN DE PA VENIA EL PES LEGAL"
L'exconseller de l'Ajuntament de Madrid Félix López-Rey, que va viure aquella 'guerra' com a president de l'Associació Veïnal d'Orcasites, recorda que al seu barri l'engany "va causar molta indignació"; però assegura que l'impacte veritable va arribar quan van descobrir que l'estafa era generalitzada i la van batejar com la "mafia del pa".
El frau en el pes va ser documentat minuciosament pel propi moviment veïnal. Segons López-Rey, a l'Associació Veïnal d'Orcasites van realitzar un estudi del pa venut en tretze fleques del barri i van concloure que "cap d'elles venia el pes reglamentari".
"Vam pesar ambdós pans: les barres de 500 grams, que pesaven en la pràctica entre 300 i 400 grams, mentre que les anomenades 'pistoles', que legalment havien d'estar en els 270 grams, registraven a la bàscula uns 220 grams. Vam que els dos no pesaven més de 700 grams en total", relata López-Rey a Europa Press cinquanta anys després.
L'informe de l'associació va calcular unes pèrdues mensuals de 474.000 pessetes només a Orcasites i va projectar un frau potencial superior a 1.700 milions de pessetes anuals en el conjunt de la ciutat.
Pérez Pillado, al centre de l'escàndol
Per al moviment veïnal i per Munárriz, la continuïtat del frau només s'entenia per l'existència d'una xarxa política que garantitzava la impunitat, el eix de la qual situaven en el segon tinent d'alcalde de Madrid, Constantino Pérez Pillado.
A més del seu càrrec al Consistori, Pillado acumulava simultàniament els càrrecs de procurador a Corts pel Sindicat Nacional de Cereals, president del Grup Nacional de Fleca, president de la Comissió d'Abastiments de l'Ajuntament i directiu de panificadores com 'Siligo S.A.' o 'Panificadora Cea Bermúdez'.
La mateixa persona que fixava els preus del pa, vigilava la seva qualitat i ordenava les inspeccions municipals era, al mateix temps, el màxim representant dels empresaris panaders. El cas es va agreujar quan el setmanari 'Doblón' va rescatar en portada, el 31 de maig de 1975, dins d'un reportatge d'investigació titulat 'Pa amb escàndol', una informació apareguda a 'ABC' el 31 de gener de 1948.
Aquell text d'hemeroteca revelava que Pérez Pillado ja havia estat sancionat llavors amb una multa de 1.000.000 de pessetes i amb el tancament definitiu de la seva fleca, al carrer Eloy Gonzalo, per tràfic il·legal de farines -"estraperlo"- en la postguerra.
La informació de 'ABC' detallava, a més, una multa de 28.830.000 pessetes al Consorci de la Panaderia en el mateix procediment. Munárriz va denunciar que s'hagués permès a un antic infractor del pa dirigir dècades després el monopoli panader i l'abast de la capital, i López-Rey rememora que, amb ironia, solien dir que havien "pillat a Pillado amb les mans a la massa".
L'aposta pel 'pa barat'
Enfront d'aquest monopoli, Munárriz va intentar provar que era possible vendre un pa de pes exacte i qualitat contrastada a un preu inferior a través de la seva empresa, a 28 pessetes el quilo, enfront de les 40 pessetes fixades pel gremi oficial.
L' iniciativa, recolzada per diverses associacions veïnals que distribuïen el pa a les seves seus, es va topar ràpidament amb obstacles administratius.
El diari 'Madrid', en un article titulat "Requisat el pa barat", va narrar com inspectors d'Abastos, acompanyats per agents de la Policia Municipal, van incautar 500 quilos de pa barat de 'Pancasa', al·legant la "falta de llicència municipal vàlida" del local veïnal on es venia. Aquest xoc va culminar el 1976 amb la detenció de Munárriz per part de la Policia.
La gran marxa de les 'pistoles'
Segons relata Félix López-Rey, el 14 de setembre de 1976 la 'guerra del pa' va assolir tal dimensió que va derivar en "la manifestació més gran celebrada des de la guerra civil espanyola". Els diaris de l'època van parlar de més de 100.000 persones al carrer, moltes amb barres tipus 'pistola' alçades, corejant consignes com "Pa, treball i llibertat".
La marxa es va convocar contra la carestia de la vida, el frau del pa i per exigir la legalització de les associacions veïnals. El recorregut va travessar el barri de Moratalaz, des de la plaça del Corregidor Cabeza de Vaca fins al camí de Vinateros.
El recent creat diari 'El País' va recollir que la comissió organitzadora de l'acte -formada per deu persones en representació d'associacions i entitats ciutadanes- xifrava en més de cent mil els assistents que reclamaven "l'abaratiment immediat del pa", protestaven per l'augment de preus i exigien "la immediata legalització de la Federació Provincial d'Associacions i les associacions en tràmit".
López-Rey rememora aquella protesta com un esdeveniment que insuflà ànim i confiança per "seguir lluitant". "Per a molts ciutadans la guerra del pa va ser com un ritus d'iniciació a la democràcia, una presa de consciència sobre les possibilitats que tenia el poble si s'unia en una lluita. Veure tantes persones al carrer va ser meravellós", conclou.