Sorteigs d'avui dimecres 14 d'octubre: horaris de Bonoloto i Cupó Diari de l'ONCE

A Espanya, sortejos com la Bonoloto (gestionada per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, SELAE) i el Cupó Diari (gestionat per l'ONCE) es regeixen per un règim jurídic molt específic i força restrictiu. La normativa clau és la Llei 13/2011, de regulació del joc, desenvolupada pel Reial Decret 1614/2011 (llicències, autoritzacions i registres) i, per a l'ONCE, per la disposició addicional de la Llei 13/2011 i la seva normativa especial (Reial Decret 358/1991, Acords Govern–ONCE i reglaments del cupó publicats al BOE, com la Resolució de 28 de gener de 2010 sobre el Text Refós del Reglament del Cupó).

1. Reserva de l'activitat de loteries d'àmbit estatal

Segons la Llei 13/2011, l'activitat de loteries d'àmbit estatal està reservada en exclusiva a dos operadors:

• Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE).
• Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).

La pròpia Llei estableix que SELAE i ONCE són els operadors designats per comercialitzar les loteries regulades en ella. Les seves autoritzacions s'inscriuen en una secció especial del Registre General de Llicències de Joc, amb finalitat de publicitat, però no estan subjectes al mateix règim de llicències generals i singulars que els operadors privats.

Només de forma excepcional el Ministeri competent pot autoritzar loteries amb finalitat benèfica, caràcter esporàdic i sense ànim de lucre, sempre que es compleixin els requisits reglamentaris. És a dir: l'organització habitual de sortejos equivalents a Bonoloto o Cupó Diari està jurídicament concentrada en SELAE i ONCE.

2. Títols habilitants i requisits dels operadors

Amb caràcter general, la Llei 13/2011 sotmet qualsevol activitat de joc d'àmbit estatal a la prèvia obtenció d'un títol habilitant:

• Llicències generals per a grans categories de joc.
• Llicències singulars per a cada tipus concret de joc.
• Autoritzacions per a activitats ocasionals o reservades.

El Reial Decret 1614/2011 desenvolupa en detall aquests títols: requisits de sol·licitud, procediment competitiu per a llicències generals, durada i pròrroga de les llicències singulars, extinció i transmissió, i documentació a aportar.

La Llei 13/2011 fixa a més qui pot ser operador:

• Persones jurídiques (per a llicències generals) amb forma de societat anònima i objecte social exclusiu d'organització i explotació de jocs.
• Acreditació de solvència tècnica, econòmica i financera, en els termes que la normativa de desenvolupament estableixi.
• Limitacions a la participació de capital no comunitari segons la normativa d'inversions estrangeres.
• Ampli catàleg de causes d'exclusió: condemnes per delictes econòmics o contra l'Administració, concurs, sancions molt greus en matèria de joc o blanqueig de capitals, manca de compliment d'obligacions tributàries o amb la Seguretat Social, conflictes d'interessos i incompatibilitats d'alts càrrecs, entre altres.

3. Control públic, protecció del jugador i prevenció de riscos

La Llei 13/2011 configura la regulació del joc amb finalitats explícites de:

• Protecció de l'ordre públic i lluita contra el frau.
• Prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, connectant amb la Llei 10/2010.
• Protecció de menors i de persones que s'han autoexclòs del joc.
• Salvaguarda dels drets dels participants (informació, cobrament de premis, atenció de reclamacions).

El Reial Decret 1614/2011 desenvolupa obligacions com:

• Creació i ús de registres d'usuaris i comptes de joc, amb límits a dipòsits i participació.
• Règim de dipòsits i pagament de les participacions i dels premis, i regles sobre fons de joc.
• Constitució de garanties financeres vinculades a les llicències per cobrir obligacions davant els jugadors.
• Inscripció en registres: Registre General de Llicències de Joc, Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc i Registre de Persones Vinculades a Operadors.

Les comunicacions comercials dels operadors i les polítiques de joc responsable es sotmeten també a límits específics per evitar la incitació desproporcionada al joc i protegir col·lectius vulnerables.

4. Règim específic de l'ONCE i del Cupó Diari

En el cas del Cupó Diari, l'ONCE actua sota una concessió estatal exclusiva en atenció als seus fins socials d'interès general. La pròpia Resolució de 28 de gener de 2010, que publica el Text Refós del Reglament del Cupó, recorda que:

• L'ONCE gaudeix de l'explotació en exclusiva de la modalitat de joc “Cupó”, amb productes com el cupó Diari, el “Cuponazo” i el de Cap de Setmana.
• Ha de ajustar-se a la Llei 46/1985 (disposició addicional vintena), als Acords Govern–ONCE i al Reial Decret 358/1991, així com als seus Estatuts.
• Està sotmesa al Protectorat de l'Estat (Consell del Protectorat), que verifica les condicions dels jocs i ordena la seva publicació al BOE com a garantia per als consumidors.

La Llei 13/2011 reforça aquest esquema: el règim de control públic de l'ONCE en matèria de joc l'exerceix el Consell del Protectorat, assumint funcions que la Llei atribueix a l'autoritat general del joc en relació amb activitats reservades.

5. Síntesi pràctica

En conseqüència, per a sortejos com la Bonoloto i el Cupó Diari:

• L'activitat està reservada a SELAE i ONCE, excepte loteries benèfiques molt excepcionals.
• Es requereix un títol habilitant (autorització o concessió) sustentat en la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament.
• Els operadors han de complir requisits estrictes de forma societària, solvència i honorabilitat.
• Existeix un fort control administratiu, amb registres específics, garanties financeres i supervisió sectorial.
• La normativa prioritza la protecció del jugador, dels menors i la prevenció del blanqueig, així com límits a la publicitat i polítiques de joc responsable.

L'activitat de l'ONCE es recolza en un bloc de normativa específica sobre la pròpia entitat i en el marc general del joc d'àmbit estatal. D'aquest conjunt se'n deriven les seves principals funcions socials i el seu paper singular com a operador de loteries reservat per llei.

1. Normativa principal que regula l'ONCE

a) Regulació específica de l'ONCE

• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, és la norma bàsica que defineix la seva naturalesa jurídica, fins, òrgans de govern, règim econòmic i relació amb l'Administració. Ha estat modificada per diversos reials decrets (entre altres, RD 1359/2005, RD 394/2011, RD 1152/2015 i RD 1127/2021) per anar adaptant el seu règim, especialment en matèria de joc.
• Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre, per la qual es publica el text refós dels Estatuts de l'ONCE. Desenvolupa el marc del Reial Decret 358/1991, detallant la missió de l'organització, la condició d'afiliat, estructura interna, funcionament del Grup Social ONCE i articulació de les seves prestacions socials.
• Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual es autoritza l'ONCE a l'explotació d'una loteria instantània o presortejada, i les seves modificacions posteriors (per exemple, RD 1706/2011 i la disposició final del RD 1152/2015). Regula la loteria instantània de bitllets i fixa límits d'emissió, percentatges de premis, control del Consell de Protectorat, etc.
• Diverses resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials publiquen i modifiquen els reglaments dels productes del cupó i de la loteria instantània de l'ONCE (per exemple, Resolució de 4 d'abril de 2023 i les seves successives modificacions, o la Resolució de 11 de març de 2024), on es concreten productes, sèries, preus i programació de premis.

b) Marc general del joc i de la reserva de loteries

• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, i la seva modificació per la Llei 23/2022. En la seva disposició addicional primera reserva l'activitat de loteries d'àmbit estatal a dos operadors: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE, sotmesos a estricte control públic.
• La mateixa Llei 13/2011 i la Llei 5/2011, d'Economia Social (disposició addicional tercera) reconeixen el règim particular de l'ONCE com a operador de loteries destinat a finançar fins socials, i remeten als seus acords amb el Govern.
• La disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, avui parcialment derogada, va servir de base per al règim d'autoritzacions del cupó i altres jocs de l'ONCE, que el Reial Decret 358/1991 continua citant com a referència.
• El marc es completa amb l'Acord General entre el Govern de la Nació i l'ONCE 2022‑2031, aprovat pel Consell de Ministres, que encara que no és llei, fixa les condicions i límits de les modalitats de loteria de l'ONCE i orienta la seva estabilitat econòmic‑social.

2. Naturalesa jurídica i funcions principals segons la legislació vigent

D'aquestes normes se'n deriven les funcions bàsiques de l'ONCE:

• Corporació de Dret Públic de caràcter social: el Reial Decret 358/1991 i els Estatuts la configuren com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'autoorganització, integrada per persones cegues o amb discapacitat visual greu, sotmesa al protectorat de l'Estat a través del Consell de Protectorat.
• Missió social: els seus fins s'orienten a la autonomia personal, rehabilitació i plena inclusió social de les persones cegues o amb deficiència visual greu, garantint igualtat d'oportunitats i no discriminació. La norma exigeix que els seus estatuts prevegin serveis en àmbits com:
  • Inclusió educativa.
  • Formació i inserció laboral.
  • Rehabilitació integral i autonomia personal.
  • Accessibilitat universal i tiflotecnologia.
  • Fons bibliogràfics accessibles, cultura i esport.
• Operador de jocs de loteria de reserva estatal: d'acord amb la Llei 13/2011 i el Reial Decret 358/1991, l'ONCE és titular de diverses modalitats de loteria (cupó, jocs actius i loteria instantània). Les seves funcions inclouen:
  • Direcció, organització i explotació del cupó procecs i altres jocs autoritzats.
  • Gestió de la loteria instantània o presortejada en els termes del RD 1336/2005.
  • Adopció de decisions comercials dins dels límits d'emissió, preus, premis i vendes fixats pel Consell de Ministres.
  • Cumpliment de les normes de joc responsable i col·laboració amb l'Estat contra el frau i el joc il·legal.
• Finançament de fins socials mitjançant el joc: el Reial Decret 358/1991 estableix que els beneficis de l'explotació exclusiva del cupó i d'altres jocs autoritzats constitueixen un dels principals recursos de l'ONCE, que han de destinar-se a la financiació de les seves prestacions i programes socials.
• Col·laboració amb les Administracions Públiques: l'ONCE exerceix funcions públiques delegades en matèria de serveis socials i coopera amb les diferents administracions en polítiques de discapacitat i ocupació, inclosa la seva condició d'agent social especialitzat en ocupació protegida per a persones amb discapacitat.
• Gestió de patrimoni i grup empresarial: la normativa atorga al Consell General i a la direcció de l'ONCE àmplies funcions de gestió sobre el seu patrimoni, el Grup Empresarial ONCE i la seva Fundació, orientades a crear i mantenir ocupació per a persones amb discapacitat.

En síntesi, la legislació vigent configura l'ONCE com una corporació de dret públic amb missió social a favor de les persones cegues o amb discapacitat visual greu, que finança aquesta missió mitjançant l'explotació, sota estricte control públic, de loteries estatals que li estan legalment reservades.

La pregunta sobre “altres sortejos similars” és massa oberta com per poder-te donar una resposta útil i precisa sense saber primer de quin tipus de sorteig concret estàs parlant. En l'àmbit de les polítiques públiques i de l'administració hi ha molts mecanismes que s'articulen mitjançant sortejos o loteries administratives, i cadascun té equivalents diferents en altres comunitats autònomes o països europeus.

Perquè pugui comparar “altres sortejos similars” entre comunitats autònomes o països europeus, necessito que aclareixis almenys dues coses:

• Tipus de sorteig: et refereixes, per exemple, a habitatge pública, educació, ocupació pública, participació ciutadana, ajudes econòmiques, etc.?
• Àmbit territorial de referència: el sorteig que tens en ment pertany a una comunitat autònoma concreta d'Espanya (Madrid, Catalunya, Andalusia…)? O potser a un país europeu específic (França, Itàlia, Alemanya…)?

Perquè vegis per què és important concretar, et resumeixo algunes de les grans famílies de sortejos d'interès públic on sol tenir sentit comparar entre territoris:

1. Sortejos d'habitatge pública o protegida

Moltíssimes comunitats autònomes i ajuntaments utilitzen sortejos per adjudicar:

• Habitatges de protecció oficial (HPO) en compra o lloguer, quan els sol·licitants que compleixen requisits superen l'oferta disponible.
• Programes de lloguer assequible o “bosses d'habitatge assequible”, amb quotes per a joves, famílies nombroses, persones amb discapacitat, etc.

En altres països europeus existeixen mecanismes anàlegs, encara que varia molt el disseny: des de llistes d'espera amb punts (model més típic del nord d'Europa) fins a sortejos purs o mixtos.

2. Sortejos en educació i accés a places

Una altra família de sortejos administratius s'utilitza per adjudicar places educatives quan la demanda supera l'oferta:

• Assignació de plaça en centres escolars quan els criteris de prioritat (germans al centre, proximitat al domicili, renda, etc.) no són suficients per desempat.
• Programes pilot o innovadors (escoles bilingües, centres d'alta demanda) en què es recorre al sorteig per garantir igualtat d'oportunitats entre sol·licitants que compleixen requisits.

En diversos països europeus també s'usen sortejos o sistemes mixtos (punts + sorteig) per distribuir places en escoles molt demandades, guarderies públiques o fins i tot algunes formacions professionals.

3. Sortejos lligats a ocupació pública i bosses

De vegades no es sortegen directament places d'ocupació, però sí s'utilitzen sortejos per a:

• Ordenar llistes d'aspirants (per exemple, en bosses d'interins o substitucions temporals) quan tots han superat un llindar mínim.
• Fixar l'ordre de crida entre persones amb mèrits similars, com a complement a barems de punts.

En l'àmbit europeu, alguns països empleen mecanismes aleatoris en fases concretes de selecció o per ordenar candidats empatats, sobretot on es vol reforçar la percepció d'imparcialitat.

4. Sortejos de participació ciutadana

En els últims anys han sorgit també els anomenats “jurats ciutadans” o “assemblees ciutadanes”, en què s'escull aleatòriament persones del cens per deliberar sobre temes d'interès públic (canvi climàtic, mobilitat, reformes institucionals, etc.). Aquest tipus de selecció per sorteig té un fort component democràtic i s'ha experimentat en diversos països europeus.

5. Loteries fiscals, incentius i altres mecanismes

A més, hi ha mecanismes de tipus “loteria cívica” que poden entrar en la categoria de “sortejos similars”, com:

• Loteries fiscals que premien contribuents que demanen factura, per combatre el frau.
• Sortejos entre participants de determinats programes públics (enquestes, projectes pilot, iniciatives d'innovació social).

Com veus, depenent de quin d'aquests models tinguis en ment, els “altres sortejos similars” en comunitats autònomes o països europeus seran completament diferents, i la comparació rellevant també canviarà: requisits d'accés, criteris de prioritat, transparència del procés, impacte social, etc.

Per poder ajudar-te de debò, et proposo que concretes almenys això:

• Descriu breument el sorteig de referència (què es sortejava, qui s'hi podia presentar, per a què servia).
• Indica si t'interessa la comparació amb altres comunitats autònomes espanyoles, amb altres països europeus, o amb ambdós nivells.

Amb aquesta informació podré identificar models clarament comparables i explicar-te, amb cert detall, quines experiències semblants existeixen, en què s'assemblen i en què es diferencien del sorteig que tens en ment.