Confinan Alpartir pel fum d'un incendi declarat a la serra d'Algairén

Per ordenar el confinament o l'evacuació d'una localitat aragonesa per un incendi forestal no cal declarar un estat d'alarma: s'actua en el marc ordinari de la protecció civil. Això exigeix respectar, alhora, la normativa bàsica estatal (Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil) i la normativa autonòmica de l'Aragó (especialment la Llei 4/2024, del Sistema de Protecció Civil i Gestió d'Emergències de l'Aragó, el Decret 167/2018, que aprova el Pla Especial d'Emergències per Incendis Forestals –PROCINFO–, i el text refós de la Llei de Muntanyes de l'Aragó).

1. Marc estatal bàsic: Llei 17/2015

La Llei 17/2015 configura la protecció civil com un servei públic integrat en la seguretat pública i estableix un model nacional mínim al qual s'adapten els sistemes autonòmics. En relació amb confinaments i evacuacions, imposa diverses exigències:

• Habilitació general: les autoritats competents de protecció civil poden adoptar mesures restrictives de moviments de persones i suspensió d'activitats quan sigui necessari per protegir la vida i integritat de les persones davant emergències.
• Requisa i intervenció de béns: es permet la requisa temporal de béns i l'ocupació transitòria dels necessaris per a la gestió de l'emergència, amb dret a indemnització.
• Entrada en domicilis i evacuació forçosa: quan l'emergència exigeixi entrar en domicilis o evacuar persones en perill, es remet a la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana. Això reforça la necessitat de base legal, proporcionalitat i, si escau, autorització judicial si es vulnera el domicili, excepte perill greu i imminent.
• Principis d'actuació: les mesures restrictives de drets han de ser:
  • Limitades en el temps al període estrictament necessari.
  • Idònies i necessàries per fer front al risc concret.
  • Proporcionades a l'entitat de l'emergència.
  • Degudament motivades i documentades, per permetre el seu control judicial posterior.

2. Marc autonòmic de l'Aragó

L'Estatut d'Autonomia atribueix a l'Aragó competència exclusiva en protecció civil. Sobre aquesta base s'aproven:

• La Llei 4/2024, de 28 de juny, del Sistema de Protecció Civil i Gestió d'Emergències de l'Aragó (BOE-A-2024-15350 i BOA).
• El Decret 167/2018, de 9 d'octubre, que aprova el Pla Especial de Protecció Civil d'Emergències per Incendis Forestals (PROCINFO) (BOA).
• El Decret Legislatiu 1/2017, text refós de la Llei de Muntanyes de l'Aragó, que encaixa la prevenció i extinció d'incendis forestals amb la normativa de protecció civil.

La Llei 4/2024 defineix el Sistema de Protecció Civil i Gestió d'Emergències de l'Aragó, els drets i deures de la ciutadania i l'organització competencial:

• El Govern de l'Aragó i el departament competent fixen la política general i dirigeixen les emergències d'àmbit autonòmic; es preveu fins i tot una situació d'emergència integral, el comandament de la qual exerceix el President de l'Aragó.
• Les entitats locals (ajuntaments, comarques, diputacions) tenen deures de prevenció i d'intervenció en incendis forestals i participen en els plans de protecció civil.
• Es consagra el principi de mando únic en l'emergència i la coordinació a través del Centre d'emergències 112 Aragó.

3. Qui pot ordenar confinaments o evacuacions?

En un incendi forestal a l'Aragó, l'ordre de confinament o evacuació s'articula jurídicament a través del PROCINFO i de la Llei 4/2024:

• El director del pla (segons el nivell d'emergència: municipal, comarcal o autonòmic) és l'autoritat que, dins del sistema de mando únic, decideix sobre la protecció de la població, incloent confinaments, desallotjament de nuclis habitats, fixació d'àrees segures i allotjaments temporals.
• L'alcalde, com a autoritat local de protecció civil, pot adoptar mesures immediates en el seu terme municipal (per exemple, confinament d'un barri o evacuació d'una urbanització) i coordinar-se amb el director del PROCINFO quan l'incendi supera l'àmbit local.
• En emergències de major entitat, el President de l'Aragó pot assumir la direcció política de l'emergència integral i ordenar, a proposta dels serveis tècnics de protecció civil, evacuacions massives o confinaments amplis.

4. Requisits materials i formals de l'ordre

De la combinació de la norma bàsica estatal i la normativa aragonesa se'n deriven, en síntesi, aquests requisits perquè l'ordre de confinament o evacuació sigui jurídicament vàlida:

• Existència d'una situació d'emergència per incendi forestal, enquadrada en els nivells previstos pel PROCINFO.
• Competència de l'autoritat que ordena la mesura (director del pla, alcalde, President de l'Aragó, segons el cas).
• Fonamentació tècnica en informes dels serveis d'extinció, protecció civil i, si escau, cossos i forces de seguretat, que justifiquin que el risc per a la població fa necessària l'evacuació o el confinament.
• Respecte als principis de necessitat i proporcionalitat: la mesura ha de ser la menys lesiva possible per a la llibertat de circulació, limitada en el temps i en l'espai a l'àrea realment amenaçada.
• Motivació i constància documental (resolució, acta d'activació del pla, comunicacions registrades), per permetre la seva eventual revisió judicial i l'articulació de responsabilitats o indemnitzacions.
• Comunicació eficaç a la població (sirenes, megafonia, bandos, SMS, mitjans de comunicació, xarxes oficials), d'acord amb els programes d'informació i alerta previstos en els plans de protecció civil.
• Coordinació amb l'Estat si l'emergència arriba a la consideració d'interès nacional, d'acord amb la Llei 17/2015, la qual cosa pot implicar la intervenció de mitjans estatals (per exemple, la UME).

En resum, el confinament o l'evacuació d'una localitat per un incendi forestal a l'Aragó es recolza en la Llei 17/2015 i en la Llei 4/2024 i els seus plans derivats (en especial el PROCINFO), exigeix que la mesura sigui adoptada per l'autoritat de protecció civil competent, dins d'un pla activat, i que respecti els principis de legalitat, necessitat, proporcionalitat, motivació i limitació temporal.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té un paper clau, però fonamentalment sectorial i de suport, en la prevenció i coordinació de les emergències per incendis forestals. Les competències directes d'extinció i la direcció operativa ordinària corresponen principalment a les comunitats autònomes i entitats locals, mentre que l'Estat, a través del Sistema Nacional de Protecció Civil, fixa el marc bàsic i aporta mitjans i coordinació en situacions de major gravetat o abast.

Marc general de protecció civil

La Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, configura la protecció civil com un servei públic integrat en la seguretat pública i com un sistema cooperatiu entre totes les administracions. L'Estat té competències per:

• Establir la normativa bàsica i els instruments de planificació de protecció civil.
• Dirigir les emergències d'interès nacional i coordinar els recursos estatals i autonòmics.
• Integrar els mitjans sectorials dels diferents ministeris (entre ells MITECO) en el Sistema Nacional de Protecció Civil.

En aquest esquema, MITECO actua com el ministeri responsable de la política de muntanyes, medi ambient i lluita contra el canvi climàtic, aportant capacitats tècniques, informació i mitjans específics per als incendis forestals.

Competències de MITECO en incendis forestals

El Reial Decret-llei 15/2022, d'1 d'agost, de mesures urgents en matèria d'incendis forestals concreta i reforça el paper del ministeri en diversos punts:

• Suport estatal als serveis autonòmics: el reial decret-llei “garanteix amb rang legal les actuacions estatals de suport als serveis de prevenció, vigilància i extinció d'incendis forestals dels quals disposa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a la lluita contra incendis”, i estableix que l'Estat es compromet a mantenir actiu durant tot l'any:
  • el dispositiu de mitjans aeris,
  • les unitats de reforç helitransportades,
  • i altres mitjans de suport a les comunitats autònomes en l'execució dels seus plans de prevenció, vigilància i extinció.
• Eina estatal de planificació i anàlisi: amb la informació dels plans autonòmics i altres dades disponibles, MITECO elaborarà una “eina de zonificació d'incendis forestals” que consolidi la informació existent i faciliti la presa de decisions en prevenció i lluita contra els incendis.
• Informació i seguiment: el propi reial decret-llei cita el Centre de Coordinació de la Informació Nacional sobre Incendis Forestals del MITECO, que recopila dades sobre nombre d'incendis, grans incendis i superfície afectada, la qual cosa permet avaluar el risc i donar suport a la planificació i la resposta.
• Coordinació tècnica a escala nacional: es recorda el paper del Comitè de Lluita contra els Incendis Forestals (CLIF), òrgan col·legiat de coordinació a nivell nacional entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes, i les “Orientacions estratègiques per a la gestió d'incendis forestals a Espanya”, aprovades a la Conferència Sectorial de Medi Ambient com a marc orientatiu comú.

Articulació amb el Sistema Nacional de Protecció Civil

Els incendis forestals s'aborden des de tres plans complementaris:

• Prevenció i gestió forestal: MITECO impulsa la política forestal bàsica (a través, entre altres, de la Llei de Muntanyes modificada per la Llei 21/2015) i les orientacions estratègiques, i proporciona eines de zonificació, anàlisi de risc i criteris comuns de planificació que les comunitats autònomes han d'integrar en els seus propis plans.
• Extinció i suport en emergències: la intervenció sobre el terreny correspon, amb caràcter general, a les comunitats autònomes. MITECO aporta mitjans estatals especialitzats (mitjans aeris i brigades helitransportades, entre altres), que s'integren en els dispositius autonòmics i, si cal, en les estructures de direcció unificada previstes quan intervenen mitjans de l'Administració General de l'Estat.
• Emergències de protecció civil: quan un incendi forestal deriva en una emergència de protecció civil (per afectació a persones, béns no forestals, greus danys ambientals o patrimonials), el règim aplicable passa a ser el de la Llei 17/2015. En aquest marc, els mitjans de MITECO es posen al servei de la direcció de l'emergència dins del Sistema Nacional de Protecció Civil, coordinats amb altres recursos estatals (com la UME) i autonòmics.

En síntesi, MITECO no dirigeix per si sol les emergències per incendis forestals, però sí assumeix competències essencials de planificació, anàlisi de risc, fixació de criteris comuns i desplegament de mitjans estatals de suport a les comunitats autònomes, integrant-se en l'esquema general de coordinació del Sistema Nacional de Protecció Civil.

Amb la informació disponible a les fonts oficials i periodístiques consultades, no és possible respondre amb una xifra fiable i documentada a quants incendis d'origen múltiple s'han registrat a l'Aragó en els últims deu anys ni, menys encara, quants d'ells han comportat ordres de confinament de la població. Aquesta combinació tan específica de variables (tipus d'origen + àmbit territorial autonòmic + mesura de protecció civil aplicada) no apareix publicada de forma agregada.

En la investigació s'han revisat diverses línies d'informació:

• Les notes i informes de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències i del Ministeri de l'Interior sobre l'Estadística General d'Incendis Forestals, que resumeixen per campanya el nombre d'incendis, la superfície cremada i, a vegades, les activacions de plans de protecció civil a nivell estatal, com en els balanços de 2024 i la campanya de 2026 (per exemple, informe 2024 i nota sobre la campanya 2026).
• Informació de context sobre grans incendis i emergències, on es comptabilitzen activacions de plans de protecció civil, evacuacions i, en alguns casos, confinaments, però sempre a escala estatal o per episodis concrets, no amb una sèrie específica “Aragó + origen múltiple + confinament” (per exemple, balanç 2024 de campanya contra incendis).
• Documents i comunicacions on apareix el marc normatiu autonòmic d'emergències per incendis a l'Aragó, com el Decret 167/2018 del Govern de l'Aragó que regula l'actuació coordinada davant emergències per incendi forestal, citat en resolucions del BOE sobre projectes a Saragossa i Navarra (exemple de referència), i diverses notes sobre l'operatiu INFOAR i la prevenció.
• Notícies i notes institucionals sobre incendis concrets a l'Aragó el 2026 (Orés–Cinc Viles, Ejulve, Peñarroya de Tastavins, Castillonroy, etc.), on es descriuen evacuacions, activacions del pla PROCINFO i, en algun cas, recomanacions de romandre en lloc segur, però sempre cas a cas, sense una taula de tots els confinaments ordenats en l'última dècada.

Fins i tot creuant aquestes fonts, el que s'obté són:

• Dades agregades de nombre total d'incendis i grans incendis per any a nivell d'Espanya.
• Referències a l'Aragó com una de les comunitats amb un operatiu propi (INFOAR) i amb despesa específica en prevenció i extinció, o com a escenari d'alguns dels grans incendis recents.
• Exemples puntuals d'emergències en què s'han ordenat evacuacions o mesures de protecció a la població (evacuacions, ús del sistema ES-Alert, etc.), tant a l'Aragó com en altres comunitats.

No obstant això, en cap dels documents identificats apareix:

• Un desglossament per comunitat autònoma d'incendis classificats específicament com a d'“origen múltiple”.
• Una estadística autonòmica publicada de l'Aragó que detalli, any per any, el nombre d'incendis d'origen múltiple.
• Un recompte sistemàtic de confinaments per incendis forestals a l'Aragó (per exemple, nombre d'activacions de missatges ES-Alert o ordres de romandre a l'interior) lligat a aquestes causes d'origen.

Tot apunta que aquestes dades, si existeixen, només estarien en bases internes de gestió d'incendis (parts d'intervenció de l'operatiu INFOAR) i en els registres operatius de Protecció Civil de l'Aragó i del 112 Aragó (activacions de PROCINFO, enviaments ES-Alert, ordres d'evacuació o confinament). No s'han localitzat memòries públiques d'INFOAR ni informes estadístics autonòmics que ofereixin el creuament exacte que planteges.

Per tant, des de la informació accessible públicament:

• No es pot indicar un nombre documentat d'incendis d'origen múltiple a l'Aragó en els últims deu anys.
• Tampoc es pot quantificar oficialment quants d'aquests episodis van implicar ordres de confinament de la població.

Si necessites aquesta xifra amb caràcter oficial —per exemple, per a un estudi tècnic, un informe acadèmic o una iniciativa parlamentària— la via més realista seria:

• Sol·licitar una explotació específica de dades al Govern de l'Aragó (Departament competent en gestió forestal / INFOAR i Direcció General d'Interior i Protecció Civil), mitjançant una petició d'accés a informació pública.
• Precisar en la sol·licitud:
  • Període (per exemple, 2014–2023 o 2016–2025).
  • Definició operativa d'“origen múltiple” que utilitzin en les seves bases de dades.
  • Relació d'actuacions de protecció civil per incendis forestals amb confinament o altres mesures de protecció de la població.

Amb el que avui està publicat, qualsevol xifra concreta sobre “quants incendis d'origen múltiple” i “quants amb confinaments” a l'Aragó seria especulativa i no estaria recolzada per les fonts consultades.