Els reventons que han acompanyat aquest dijous les tempestes a València han deixat ràfegues de vent d' fins a 149 quilòmetres per hora i nombrosos danys materials. Encara que poden confondre's pels seus efectes amb altres fenòmens violents, el seu origen està en un corrent d'aire que cau des d'una tempesta i s'extén bruscament en arribar a la superfície.
L'episodi ha afectat especialment la província de València. A Sumacàrcer s'han registrat ràfegues de 149 quilòmetres per hora i a Alzira de 143 km/h, mentre que en aquesta última localitat s'han produït danys en arbres, carreteres i edificis.
El fenomen registrat aquest dijous s'ha descrit com a reventó humit, una modalitat que presenta diferències importants respecte al reventó càlid que va afectar, per exemple, a Cullera a l'agost de 2022.
Què és exactament un reventó
L'Agència Estatal de Meteorologia defineix els reventons o downbursts com a fortes corrents descendents associades normalment a tempestes que, en arribar a la terra, s'expandeixen horitzontalment i generen ràfegues de vent molt intenses.
El procés comença dins d'un núvol de tempesta. L'aire descendeix ràpidament, afavorit per mecanismes com l'refredament produït per l'evaporació de l'aigua i el propi pes de les gotes de pluja o partícules de gel. Aquesta massa d'aire adquireix velocitat a mesura que cau.
Quan arriba a la superfície ja no pot seguir descendint i es desplaça lateralment en diverses direccions. És llavors quan apareixen ràfegues sobtades capaces de superar àmpliament els 100 quilòmetres per hora.
Els reventons solen afectar zones relativament reduïdes. AEMET recull com a referència que poden tenir una extensió horitzontal inferior a uns deu quilòmetres; quan són especialment petits se'ls denomina microreventons o microbursts.
Quina diferència hi ha entre un reventó humit i un càlid
No tots els reventons es comporten igual.
En un reventó humit, el corrent descendent arriba a la terra quan encara conté aigua líquida. L'aire que arriba a la superfície és, per tant, fred i humit, i el fenomen sol anar acompanyat de precipitacions intenses i un descens brusco de la temperatura.
És precisament el patró que s'ha observat aquest dijous a València. A Polinyà de Xúquer, per exemple, l'arribada de la tempesta va provocar un descens de 37,7 a 18,1 graus, gairebé 20 graus en poc temps, a més de fortes ràfegues de vent.
El reventó càlid, en canvi, té una evolució distinta. Tota l'aigua del corrent descendent pot evaporar-se abans d'arribar a la terra. A partir d'aquest moment, l'aire comença a escalfar-se per compressió mentre continua descendint.
El resultat pot ser una combinació especialment cridanera: un augment sobtat de la temperatura, una caiguda de la humitat i fortes ràfegues de vent. AEMET considera que, per catalogar un episodi com a reventó càlid en el seu sistema SINOBAS, l'increment de temperatura ha de ser d'almenys cinc graus.
Per què l'aire pot caure amb tanta velocitat
La clau està en la diferència de densitat entre les masses d'aire.
Quan la pluja o el graó comencen a evaporar-se durant la seva caiguda, consumeixen energia de l'aire que els envolta. Aquest aire es refreda, guanya densitat i tendeix a descendir més ràpidament.
El corrent pot seguir accelerant-se fins a assolir les capes inferiors de l'atmosfera. En colpejar contra la superfície, tota aquesta energia es transforma en un vent horitzontal molt fort.
Per això un reventó no necessita que existeixi un tornado per causar danys greus. La distribució del vent, tanmateix, és diferent: en un reventó l'aire es dispersa des de la zona d'impacte, mentre que en un tornado el vent gira al voltant d'un centre.
El calor i les tempestes afavoreixen aquests fenòmens
Els reventons apareixen vinculats a situacions de forta inestabilitat atmosfèrica i tempestes, encara que les condicions concretes determinen quin tipus de fenomen acaba desenvolupant-se.
Els reventons càlids són especialment característics de situacions en què existeix aire sec en capes de l'atmosfera i tempestes que comencen a debilitar-se. Molts es produeixen durant la nit o de matinada, quan pot existir una inversió tèrmica a prop de la superfície.
L'episodi de València arriba precisament després d'una jornada de calor extrem, amb temperatures que el dimecres van assolir al voltant de 44 graus en alguns punts de la Comunitat Valenciana, seguida de l'entrada d'aire més fresc i tempestes intenses.
Per què són difícils de predir
La predicció d'un reventó concret resulta especialment complicada perquè es tracta d'un fenomen molt localitzat i de ràpida evolució.
Els meteoròlegs sí poden identificar ambients favorables per a tempestes severes i llançar avisos per fortes ràfegues de vent, calamarsa o precipitacions intenses. Determinar d'antuvi el punt exacte en què una corrent descendent colpejarà la superfície resulta molt més difícil.
Aquesta escala reduïda explica que una localitat pugui patir ràfegues extraordinàriament fortes mentre que, a pocs quilòmetres, els efectes siguin molt menors.
Quant dura un reventó
Una altra de les seves característiques és la seva curta durada. El vent més violent pot produir-se durant només uns minuts, encara que la tempesta que l'origina romangui activa durant més temps.
La seva brevetat no redueix necessàriament la seva capacitat destructiva. La força sobtada de les ràfegues pot derribar arbres, arrencar cobertes, desplaçar objectes i afectar estructures poc resistents o mal anclades.
Aquest dijous, AEMET ha demanat precisament precaució pel vent a València, especialment a prop d'estructures fràgils, mentre les tempestes travessaven la província en direcció al litoral.