Granada sofreix avui quatre terratrèmols de magnitud 4 o més i ja se n'han contabilitzat 500 trucades al 112

Granada i la seva àrea metropolitana han encadenat aquest dimarts set terratrèmols, quatre d'ells de magnitud 4 o superior. L'episodi ha provocat més de 500 trucades al 112, una dotzena d'assistències sanitàries i tres ferits lleus, entre ells una menor.

2 minuts

EuropaPress 7719649 imagenes destrozos causado terremoto 18 agosto 2026 granada andalucia

EuropaPress 7719649 imagenes destrozos causado terremoto 18 agosto 2026 granada andalucia

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Granada i la seva àrea metropolitana han registrat aquest dimarts set terratrèmols consecutius, quatre d'ells amb una magnitud igual o superior a 4, segons l'últim balanç traslladat pel conseller d'Emergències de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz.

La seqüència va començar al voltant de les 10.00 hores amb un sisme de magnitud 4,8. A partir d'aquest primer moviment es van succeir altres sis tremolors, tres dels quals també van assolir o superar la magnitud 4.

La Junta manté activat el dispositiu de seguiment i ha demanat serenitat a la població. Sanz ha reclamat que la ciutadania consulti únicament fonts oficials davant la circulació d'imatges i missatges que no es corresponen amb el que ha ocorregut a Granada.

Més de 500 trucades al 112 i una dotzena d'assistències sanitàries

La sala del 112 de l'Agència Andalusa d'Emergències ha rebut més de 500 trucades relacionades amb els terratrèmols. Els avisos inclouen peticions d'informació, dubtes sobre com actuar i sol·licituds d'assistència sanitària.

Els serveis d'emergències han atès una dotzena de casos sanitaris. La majoria estan relacionats amb crisis d'ansietat i caigudes sofertes durant els moments de nerviosisme provocats pels tremolors.

El balanç comunicat per la Junta inclou tres persones ferides lleus, entre elles una menor. Les lesions s'han produït per la caiguda de cascots o cristalls durant els moviments sísmics.

Moltes persones van abandonar les seves vivendes i van sortir al carrer després de sentir les sacsejades. La successió de diversos terratrèmols en un interval reduït va provocar situacions d'inquietud a Granada capital i en diferents municipis de l'àrea metropolitana.

La Junta reuneix el Comitè Assessor del Pla d'Emergència

Antonio Sanz es desplaçarà a Granada per participar en una reunió del Comitè Assessor del Pla d'Emergència i visitar algunes de les zones afectades.

Els equips d'emergències inspeccionaran carrers de Granada capital i de diferents municipis metropolitans per avaluar els danys. Arquitectes i tècnics municipals estan revisant vivendes, edificis, immobles històrics i elements del patrimoni cultural.

La Junta preveu completar durant la tarda una avaluació més precisa de les afectacions. L'objectiu és comprovar l'estat dels edificis i detectar possibles riscos derivats de despreniments, esquerdes o danys acumulats després dels successius sismes.

Què fer si torna a produir-se un terratrèmol

La Junta demana trucar al 112 quan hi hagi una emergència real i evitar desplaçaments innecessaris cap a les zones afectades.

Durant un terratrèmol no s'han d'utilitzar els ascensors. Si el moviment sorprèn dins d'un habitatge, es recomana allunyar-se de finestres, cristalls i objectes que puguin desprendre's, i protegir-se sota una taula resistent quan sigui possible.

També s'ha d'evitar romandre a prop de façanes, cornises o edificis que presentin danys visibles. Les noves sacsejades poden provocar despreniments en elements debilitats per terratrèmols anteriors, fins i tot quan la magnitud del nou moviment sigui inferior.

Alerta per fotografies falses i missatges alarmistes

El conseller d'Emergències ha advertit de la difusió de fotografies preses en altres llocs que estan sent presentades com a danys ocasionats pels terratrèmols de Granada.

La Junta considera que aquests continguts estan generant una alarma innecessària i demana comprovar la procedència de les imatges abans de compartir-les. La informació sobre magnituds, epicentres i nous moviments s'ha de contrastar amb l'Institut Geogràfic Nacional, mentre que els balanços de danys i assistències s'han de seguir a través del 112 i de les administracions implicades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins passos parlamentaris i administratius es segueixen per activar i revisar el Pla d'Emergència davant terratrèmols a Andalusia?

A Andalusia, un Pla d'Emergència davant terratrèmols (pla especial de protecció civil front al risc sísmic) s'emmarca en la normativa general de gestió d'emergències i protecció civil, i segueix un circuit bàsicament administratiu a la Junta d'Andalusia, amb un eventual control polític parlamentari. La referència clau és la Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia (modificada per la Llei 2/2023), el Reglament de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia (Decret 10/2020) i, per la vessant parlamentària, el Reglament del Parlament d'Andalusia pel que fa a l'examen de programes i plans del Consell de Govern.

1. Marc normatiu i tipologia del pla

  • Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia: defineix els plans d'emergència com l'instrument normatiu que fixa el marc orgànic i funcional i els mecanismes d'actuació i coordinació davant situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública. Distingiex, entre altres:
    • Plans territorials d'emergència (inclòs el Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia).
    • Plans especials d'emergència, per a riscos regulats per directriu bàsica estatal (com el risc sísmic).
  • Un Pla d'Emergència davant terratrèmols a Andalusia és, jurídicament, un pla especial d'emergència emmarcat en aquest sistema.

2. Elaboració tècnica i participació

  • Òrgan impulsor: la Conselleria competent en matèria de protecció civil (actualment adscrita a Presidència / Seguretat i Gestió Integral d'Emergències) és la responsable d'elaborar els plans especials d'emergència (Llei 2/2002, art. sobre plans especials).
  • Treball tècnic previ:
    • Anàlisi de risc sísmic i mapes de riscos, impulsats per la pròpia Conselleria (la Llei 2/2002 li atribueix aquesta funció).
    • Coordinació amb la normativa estatal: Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i la directriu bàsica estatal de planificació davant risc sísmic.
    • Definició d'estructura de comandament, grups operatius, nivells d'emergència i procediments d'activació i desactivació.
  • Tràmits de participació i informació pública:
    • En aprovar-se normalment mitjançant decret del Consell de Govern, el pla segueix els tràmits comuns d'elaboració de disposicions generals: memòria, informes preceptius i, si escau, audiència i informació pública conforme al procediment administratiu comú.
    • Aquests tràmits no es detallen article per article a la Llei 2/2002, però s'integren en el procediment general d'aprovació de reglaments autonòmics.

3. Informe de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia

  • El Decret 10/2020, que aprova el Reglament de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia, estableix que aquest òrgan:
    • És un òrgan col·legiat de caràcter deliberant, consultiu, d'homologació i coordinació en matèria de protecció civil.
    • Ha d'informar, amb caràcter preceptiu i no vinculant, entre altres:
      • Els projectes de decret en matèria de protecció civil i gestió d'emergències.
      • Les propostes de plans d'emergència la aprovació dels quals correspon al Consell de Govern.
    • Homologa determinats plans (territorials supramunicipals, plans específics), d'acord amb la Llei 2/2002.
  • Per tant, el projecte de Pla d'Emergència davant terratrèmols ha de remetre's a la Comissió per al seu informe preceptiu (i, si escau, homologació si es configura com a pla específic).

4. Aprovació pel Consell de Govern

  • La Llei 2/2002 disposa que:
    • El Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia s'aprova pel Consell de Govern, a proposta de la Conselleria competent en protecció civil, previ informe de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia.
    • Els plans especials d'emergència són elaborats per la Conselleria competent en protecció civil i aprovats igualment pel Consell de Govern.
  • En la pràctica, el Pla d'Emergència davant terratrèmols s'aprova mitjançant un decret del Consell de Govern que incorpora el text del pla com a annex.

5. Paper del Parlament d'Andalusia

  • El Reglament del Parlament, en el seu Títol VII, preveu l'examen dels programes i plans remesos pel Consell de Govern (art. 149).
  • Quan el Consell remet un programa o pla demanant pronunciament:
    • La Mesa l'envia a la comissió competent.
    • La comissió tramita l'assumpte i eleva propostes de resolució.
    • Pot culminar amb un debat i votació en Ple d'una resolució política.
  • Aquest control és polític: el Parlament no aprova jurídicament el pla (que ja regeix pel decret), però pot fixar orientacions, demanar revisions o exigir informació.

6. Activació i desactivació del pla

  • Segons la Llei 2/2002:
    • Davant una situació de greu risc o emergència es procedeix, si escau, a la activació del pla per l'autoritat competent prevista en el propi pla (normalment la persona titular de la Conselleria o la direcció del Pla Territorial, segons el nivell).
    • Si la gravetat ho requereix, pot activar-se un pla d'àmbit superior (Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia o Pla Estatal davant Risc Sísmic), seguint els procediments previstos.
    • La desactivació es realitza conforme al procediment establert en el propi pla.

7. Revisió, actualització i comunicació

  • La Llei 2/2002 atribueix al Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia un paper de pla director, que fixa les directrius per a l'elaboració, aprovació i homologació de la resta de plans; les revisions dels plans especials han d'alinear-se amb aquestes directrius.
  • Qui impulsa la revisió:
    • Normalment, la Conselleria competent en protecció civil, en funció de:
      • L'experiència en emergències i simulacres.
      • Canvis normatius o en la directriu bàsica estatal davant risc sísmic.
      • Nous estudis de risc o capacitats operatives.
  • Procediment:
    • Elaboració d'una proposta de modificació del pla.
    • Informe de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia sobre la revisió, en ser una proposta de pla d'emergència que ha d'informar.
    • Aprovació pel Consell de Govern, mitjançant nou decret o modificació de l'anterior.
    • Quan correspongui, nova homologació estatal segons la directriu bàsica de risc sísmic.
  • Comunicació:
    • La Junta trasllada el pla i les seves revisions a:
      • Ajuntaments i diputacions, perquè adaptin els seus plans municipals o supramunicipals.
      • Serveis operatius i altres organismes implicats.
    • S'organitzen simulacres, formació i informació a la població, d'acord amb el previst en els propis plans i en la Llei 2/2002.
Em pots desglossar, article per article de la Llei 2/2002, què diu exactament sobre els plans territorials i especials d'emergència? Quin paper concret té la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia quan s'elabora o revisa un pla especial davant risc sísmic? Com es coordina el pla andalús davant terratrèmols amb el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic i amb els plans municipals?

Quines són les competències i funcions del conseller d'Emergències de la Junta d'Andalusia segons la legislació autonòmica?

Segons la legislació autonòmica andalusa vigent, les competències en matèria de protecció civil i emergències s'atribueixen a la Conselleria de la Presidència, Interior, Diàleg Social i Simplificació Administrativa, el titular de la qual exerceix, en la pràctica, el paper de “conseller d'Emergències” de la Junta d'Andalusia. Aquestes funcions s'articulen principalment en la Llei 2/2002, de 11 de novembre, de Gestió d'Emergències a Andalusia (modificada per la Llei 2/2023, de 15 de març), en el Decret del President 10/2022, de 25 de juliol, sobre reestructuració de Conselleries (i les seves modificacions, especialment el Decret del President 13/2022 i el Decret del President 4/2023) i en el Decret 152/2022, de 9 d'agost, sobre estructura orgànica de la Conselleria, així com en els Estatuts de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia, aprovats pel Decret 270/2024, de 16 de desembre.

1. Planificació i direcció política
  • La Llei 2/2002 atribueix al titular de la Conselleria competent en matèria de protecció civil la coordinació de l'execució de la política de protecció civil a la Comunitat Autònoma, sota les directrius del Consell de Govern.
  • Correspon a aquest titular promoure l'elaboració del mapa de riscos i del catàleg de recursos mobilitzables, instruments bàsics per a la planificació preventiva (articles intermedis de la Llei 2/2002, accessible a BOE-A-2002-24156).
  • Ha d'impulsar la planificació d'emergències, inclòs el Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia, que actua com a pla director i marc d'integració de plans especials i específics. El Consell de Govern l'aprova, però sempre a proposta del titular de la Conselleria competent en protecció civil.
  • En el pla polític-organitzatiu, el Decret 152/2022 situa sota la direcció del conseller òrgans clau com la Secretaria General d'Interior i la Direcció General d'Emergències i Protecció Civil, encarregats de concretar plans, programes i propostes normatives en aquest àmbit (BOJA: BOJA 528/2022).
2. Coordinació interadministrativa
  • La Llei 2/2002 li atribueix al conseller la funció de requerir informació i participació d'altres Administracions i de serveis operatius públics i privats en matèria d'emergències, així com de promoure convenis de col·laboració entre elles.
  • Ha d'articular la relació amb les entitats locals en tot el que afecta plans municipals, serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvament, i agrupacions de voluntaris de protecció civil. La Conselleria competent regula, per exemple, el Registre d'Agrupacions Locals de Voluntaris de Protecció Civil d'Andalusia i els criteris d'homologació de la seva formació i equipament.
  • En l'àmbit intern de la Junta, el conseller coordina l'actuació de les altres Conselleries quan la gestió de l'emergència requereix intervenció multisectorial, canalitzant-la a través de la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia i del Centre de Coordinació d'Emergències 112.
3. Gestió de riscos i protecció civil
  • La Conselleria del titular actua com a òrgan directiu de referència en matèria de protecció civil i emergències, amb competències sobre planificació, prevenció, intervenció i rehabilitació davant riscos de molt diversa naturalesa.
  • La Llei 2/2002 li atribueix impulsar els plans especials i específics d'emergència (incendis forestals, riscos tecnològics, etc.), la elaboració dels quals correspon a la Conselleria competent en protecció civil i l'aprovació recau en el Consell de Govern.
  • El Decret 270/2024 configura l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia com a organisme tècnic superior adscrit a la Conselleria d'emergències. La seva Presidència correspon al titular de la Conselleria i l'Agència executa, sota la seva direcció política, les funcions de desenvolupament i execució de les polítiques autonòmiques de protecció civil, emergències i extinció d'incendis forestals (BOJA 252/2024).
4. Comandament en situacions d'emergència
  • En el nivell autonòmic, la Llei 2/2002 preveu que el Consell de Govern mantingui les grans decisions (per exemple, declarar una emergència d'interès general d'Andalusia), però sempre a proposta del titular de la Conselleria competent en protecció civil.
  • Correspon al conseller la ordenació i superior direcció del Sistema de Coordinació Integrada d'Urgències i Emergències, que integra el telèfon 112 i connecta els serveis de protecció civil, sanitaris, de seguretat i de bombers. De fet, la Llei indica expressament que l'ordenació i superior direcció d'aquest sistema és una competència del titular de la Conselleria.
  • En la pràctica, el conseller exerceix un comandament polític i estratègic sobre els dispositius d'emergència autonòmics, mentre que el comandament operatiu recau en l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències i en els serveis operatius (INFOCA, 112, serveis de bombers, etc.).
5. Potestats normatives i d'organització interna
  • La Llei 2/2002 faculta el titular de la Conselleria per a dictar disposicions de caràcter general en l'àmbit de les seves competències i per a executar els acords del Consell de Govern en matèria de protecció civil, cosa que inclou el desenvolupament reglamentari en organització, protocols i criteris de coordinació.
  • El conseller impulsa les disposicions d'organització i funcionament del Sistema de Coordinació Integrada d'Urgències i Emergències, que el Consell de Govern aprova a la seva proposta.
  • D'acord amb el Decret 152/2022, li correspon la superior direcció de l'estructura orgànica interna (Secretaria General d'Interior, Direcció General d'Emergències i Protecció Civil, Institut d'Emergències i Seguretat Pública d'Andalusia, etc.), configurant l'organització administrativa necessària per a la gestió integral de les emergències.
  • Finalment, com a President del Consell Rector de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències (art. 12 del Decret 270/2024), el conseller ostenta funcions de representació institucional, control d'eficàcia i aprovació de l'orientació estratègica del principal instrument tècnic-operatiu de la Junta en aquesta matèria.
Em pots detallar com s'articula el comandament operatiu entre el conseller, l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències i el 112 Andalusia en una gran catàstrofe? Quines diferències hi ha entre les competències del conseller d'Emergències de la Junta i les dels alcaldes com a màximes autoritats de protecció civil als seus municipis? Com ha modificat el Decret-llei 2/2023 i la Llei 2/2023 l'organització i els recursos dels serveis de prevenció i extinció d'incendis a Andalusia?

Quina normativa regula la gestió d'emergències sísmiques a Espanya i quins requisits ha de complir la Junta per declarar diferents nivells d'alerta?

La gestió d'emergències sísmiques a Espanya es recolza en un bloc normatiu de protecció civil d'abast estatal i en el desenvolupament autonòmic mitjançant plans especials. La “Junta” (en la pràctica, el Govern autonòmic) només pot declarar nivells d'alerta si ho fa dins del marc fixat per aquesta normativa bàsica i pel seu propi pla especial de risc sísmic.

Normativa bàsica estatal aplicable al risc sísmic

  • Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (BOE). És la llei bàsica que:
    • Defineix la protecció civil com a servei públic integrat en la seguretat pública i la Seguretat Nacional.
    • Estableix el Sistema Nacional de Protecció Civil, la Xarxa Nacional d'Informació i la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil.
    • Classifica els plans de protecció civil en: Pla Estatal General, plans territorials de comunitat autònoma i entitat local, i plans especials per a riscos específics (entre ells, terratrèmols).
    • Determina la distribució de competències entre Estat, comunitats autònomes i entitats locals, i el concepte d'emergències d'interès nacional, en les quals l'Estat assumeix la direcció, respectant les competències autonòmiques.
  • Reial Decret 524/2023, de 20 de juny, pel qual s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil (BOE). Fixa l'esquema general de la planificació de protecció civil:
    • Ordena la relació entre plans territorials i el Pla Estatal General d'Emergències (PLEGEM).
    • Estableix principis com la direcció única, coordinació i successió ordenada de fases i situacions operatives.
    • Obliga que els plans autonòmics s'ajustin a unes bases comunes (estructura, fases, situacions operatives, publicitat i registre de plans).
  • Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), aprovat per Resolució de 16 de desembre de 2020 (BOE), que articula com l'Estat dóna suport i coordina la resta d'Administracions en emergències de protecció civil, incloses les sísmicas.

Normativa específica sobre risc sísmic

  • Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Acord del Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995 i publicada per Resolució de 5 de maig de 1995 (BOE), modificada el 2004 (Resolució de 17 de setembre de 2004, BOE).
    • Estableix els requisits mínims que han de complir els plans especials sísmics (estatal, autonòmics i d'àmbit local).
    • Defineix l'estructura organitzativa, els criteris operatius, les mesures d'intervenció i els instruments de coordinació entre Administracions.
    • Preveu l'existència d'un Pla Estatal, plans autonòmics i plans d'actuació local, articulats de manera que es garanteixi un “model nacional mínim”.
  • Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Resolució de 29 de març de 2010 (BOE).
    • Concreta l'organització i procediments d'actuació dels recursos estatals davant terratrèmols quan concorre interès nacional.
    • Detalla mecanismes de suport de l'Estat als plans de comunitat autònoma quan aquests són insuficients.
    • Preveu la coordinació mitjançant CECOPI i altres òrgans integrats Estat–comunitats autònomes.

Requisits perquè una Junta declari nivells d'alerta sísmica

Sobre aquesta base, la capacitat d'un govern autonòmic (Junta) per declarar diferents nivells d'alerta en cas de risc sísmic es regeix per diversos requisits jurídics comuns:

  • Existència i aprovació d'un Pla Especial autonòmic davant el risc sísmic:
    • Ha d'estar elaborat conforme a la Directriu Bàsica de Risc Sísmic i a la Norma Bàsica de Protecció Civil.
    • És aprovat per la pròpia comunitat autònoma i homologat en el si del Sistema Nacional de Protecció Civil (Comissió/Consell Nacional de Protecció Civil), garantint la seva compatibilitat amb el Pla Estatal i el PLEGEM.
  • Definició prèvia de fases i nivells d'activació:
    • El pla autonòmic ha de preveure, de forma reglada, les fases (per exemple, vigilància, preemergència, emergència) i els nivells de gravetat o activació, amb criteris objectius (magnitud i intensitat del terratrèmol, danys previsibles o reals, necessitat de suport extern, etc.).
    • La declaració d'un determinat nivell d'alerta per la Junta ha de basar-se en aquests criteris tècnic–operatius inclosos en el pla.
  • Respecte a la distribució de competències fixada per la Llei 17/2015:
    • La comunitat pot dirigir i coordinar les emergències al seu territori mentre no es declari emergència d'interès nacional.
    • Quan l'abast, la gravetat o la necessitat de mitjans superi la capacitat autonòmica o afecti interessos nacionals, el Govern de l'Estat pot declarar l'emergència d'interès nacional, assumint la direcció i activant el Pla Estatal sísmic.
  • Coordinació i comunicació:
    • La declaració de nivells d'alerta ha d'acompanyar-se de l'activació dels òrgans de coordinació previstos (centres de coordinació autonòmics, CECOP i, si escau, CECOPI) i de la comunicació immediata al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil, a través de la Xarxa d'Alerta Nacional.
    • És obligatori garantir la informació a la població i als mitjans de comunicació conforme als procediments del pla.
  • Protecció de col·lectius vulnerables:
    • Tant la Directriu sísmica com la normativa recent obliguen que els plans incloguin protocols específics per a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables, que han de ser tinguts en compte a l'hora d'activar cada nivell d'alerta.

En resum, la Junta no defineix discrecionalment els nivells d'alerta: ha de ceñir-se al seu pla especial sísmic, elaborat i homologat segons la Directriu Bàsica i la Llei 17/2015, i actuar coordinadament amb l'Estat, especialment quan l'emergència pugui ser d'interès nacional i requereixi l'activació del Pla Estatal.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants terratrèmols de magnitud igual o superior a 4 s'han registrat aquest dimarts a Granada i la seva àrea metropolitana?

Pregunta" 1 de 3

Quines recomanacions ha donat la Junta d'Andalusia per a la població durant els terratrèmols?

Pregunta" 2 de 3

Quin ha estat el principal motiu de les més de 500 trucades rebudes al 112 durant els terratrèmols de Granada?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?