Un nou incendi a la Sierra Oeste de Madrid obliga a confinar Aldea del Fresno i Villamantilla i activa el nivell 2 de l'INFOMA

El protocol INFOMA de la Comunitat de Madrid no estableix “terminis” rígids en hores o dies per a cada fase d’un incendi forestal de nivell 2, perquè la gestió s’adapta en temps real a l’evolució del foc. Sí que defineix tràmits (decisions formals) i estructures que s’han d’activar de forma gairebé immediata quan es declara la Situació Operativa 2, que és la màxima emergència mentre la direcció segueix en mans de la comunitat autònoma (Demócrata, Directriu Bàsica 2026).

1. Què significa nivell 2 a l’INFOMA

• Es tracta de la Situació Operativa 2 del Pla Especial de Protecció Civil d’Emergència per Incendis Forestals (INFOMA) de la Comunitat de Madrid, aprovat per decret autonòmic i citat, per exemple, en la normativa del Bosc d’El Pardo (BOE-A-2025-19170).
• S’activa quan els recursos propis o ja assignats poden resultar insuficients i és necessari recórrer a mitjans d’altres administracions, o quan l’incendi amenaça clarament la població, habitatges o infraestructures essencials (Demócrata).
• Exemples recents: l’incendi de Lozoyuela, on Madrid va elevar a nivell 2 l’INFOMA per confinaments i talls de l’A‑1 (Demócrata), o l’incendi d’Almorox/Villa del Prado (Demócrata).

2. Tràmits principals en declarar nivell 2

La declaració la realitza la direcció del pla autonòmic (Conselleria competent i ASEM112). Els passos clau són:

• Declaració formal de la Situació Operativa 2 de l’INFOMA, que:
  • Activa “a ple rendiment” l’estructura prevista en el pla (direcció del pla, comitè assessor, centres operatius) (Demócrata).
  • Obre la porta a sol·licitar mitjans d’altres administracions, inclosa la UME, encara que la seva intervenció no és automàtica.
• Constitució i reforç d’òrgans de comandament:
  • Post de Comandament Avançat (PMA) a la zona de l’incendi.
  • Centre de Coordinació Operativa (CECOP) i, si escau, Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) si intervenen de forma intensa recursos estatals.
• Mobilització extraordinària de mitjans:
  • Increment de bombers forestals, bombers urbans, agents forestals, protecció civil, Guàrdia Civil, policies locals i serveis sanitaris (Demócrata).
  • Reforç de mitjans aeris i terrestres i possible sol·licitud de mitjans estatals (helicòpters del MITECO, UME, etc.).
• Mesures de protecció de la població, que s’acorden i executen des del mateix moment de la declaració:
  • Evacuacions i confinaments (com a Villa del Prado o a Lozoyuela), comunicats mitjançant xarxes oficials i, quan és necessari, a través del sistema ES‑Alert en mòbils (Demócrata).
  • Talls de carreteres o restriccions d’accés (p. ex., tancament de la N‑403 a Almorox, segons Emergències 112 Madrid Demócrata).
  • Protecció específica d’hospitals, residències, infraestructures crítiques, estacions, etc.
• Informació i coordinació institucional:
  • Comunicació permanent amb ajuntaments i Delegació del Govern.
  • Emissió d’avisos a la població i actualització de dades sobre desallotjaments, punts d’acollida, talls de carretera i evolució del foc (Demócrata).

3. Terminologia: com es gestionen a la pràctica

L’INFOMA i la Directriu Bàsica estatal es basen en el principi d’immediatesa, no en calendaris fixos:

• La activació del nivell 2 es decideix en minuts quan els tècnics aprecien que l’incendi amenaça persones o supera la capacitat ordinària de resposta. No hi ha un termini mínim de durada: pot declarar-se, mantenir-se, rebaixar-se a 1/0 o proposar-se elevar a 3 segons l’evolució del foc.
• Les revisions del nivell es fan de manera contínua; a la pràctica, hi ha valoracions formals almenys cada poques hores en els comitès de seguiment, però no existeix un interval prefijat en la norma.
• Les mesures sobre la població (evacuar, confinar, reobrir carreteres, autoritzar el retorn) es prenen i modifiquen sense terminis fixats, en funció del vent, fum, reproduccions de l’incendi i capacitat dels mitjans, com s’ha vist a la Serra Oest de Madrid (Demócrata).

4. Què passa després del nivell 2

• Si l’incendi se’n desborda o afecta diverses comunitats, la pròpia Comunitat de Madrid pot sol·licitar al Govern l’emergència d’interès nacional (nivell 3), transferint la direcció superior al Ministeri de l’Interior, com va succeir al juliol de 2026 (Demócrata).
• Quan el foc es controla i el risc per a la població disminueix, es rebaixa progressivament la situació operativa fins a 1 i 0, mantenint tasques de remat i vigilància.
• Els tràmits d’ajudes i reconstrucció (plans específics per a municipis, explotacions agrícoles, habitatge, etc.) s’articulen després mitjançant acords i convocatòries pròpies, diferents del protocol immediat de l’INFOMA (Demócrata).

En resum, l’INFOMA nivell 2 fixa qui mana, quins òrgans s’activen i quin tipus de decisions es poden prendre, però deixa els terminis oberts per poder reaccionar amb màxima flexibilitat a la dinàmica de l’incendi.

La Comunitat de Madrid té un paper central en la gestió de les emergències forestals, recolzat en un bloc normatiu propi: la Llei 5/2023, de Creació del Sistema Integrat de Protecció Civil i Emergències de la Comunitat de Madrid, el Pla Especial de Protecció Civil d’Emergència per Incendis Forestals (INFOMA), el Text Refós de la Llei de Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (Decret Legislatiu 1/2006), la Llei 25/1997 del servei 112 i l’Estatut de l’Agència de Seguretat i Emergències Madrid 112 (Decret 252/2023).

Marc general i planificació

La Llei 5/2023 crea el Sistema Integrat de Protecció Civil i Emergències de la Comunitat de Madrid, que organitza l’actuació davant riscos, inclosos els incendis forestals, en cinc grans tipus d’actuacions: anticipació, prevenció, planificació, resposta i recuperació. Aquesta llei atribueix a la Comunitat l’elaboració de l’Estrategia de Protecció Civil, els plans territorials autonòmics i els plans especials davant riscos concrets. En aquest marc s’insereix l’INFOMA, aprovat pel Decret 59/2017, com a pla especial específic davant incendis forestals, que:

• Defineix les zones d’alt risc (ZAR) d’incendi a la regió.
• Estableix els nivells o situacions operatives i qui dirigeix l’emergència en cada cas.
• Regula la integració de mitjans autonòmics, estatals i locals en el dispositiu.

Prevenció i gestió forestal

En virtut del seu Estatut d’Autonomia i de la Llei 5/2023, Madrid exerceix competències en boscos, medi ambient i protecció de la natura, que es concreten en la prevenció d’incendis. El Decret Legislatiu 1/2006 fixa que la Comunitat:

• Presta i coordina el servei de prevenció i extinció d’incendis al seu territori, especialment en municipis sense mitjans propis o que han encomanat el servei a la Comunitat.
• Inspecciona el compliment de la normativa de prevenció i promou la instal·lació i manteniment dels serveis de bombers.
• Organitza la formació del personal dels serveis de prevenció i extinció.

A més, plans com Madrid Forestal i les notes de la pròpia Comunitat reflecteixen funcions preventives específiques: tractaments selvícoles, creació i manteniment de tallafocs, control de l’ús de maquinària agrícola i fumadors apícoles, adequació de boscos i modificació de la normativa forestal per reforçar les obligacions de propietaris i gestors.

Vigilància i detecció primerenca

En campanya de risc alt (INFOMA), la Comunitat desplega un dispositiu propi de vigilància permanent. Segons les comunicacions oficials, això inclou:

• Una xarxa de torres de vigilància (al voltant de 33–34) ateses per personal especialitzat que detecta columnes de fum i comunica immediatament amb el Centre de Coordinació Operativa de Bombers.
• Patrulles mòbils nocturnes que asseguren la continuïtat de la vigilància 24 hores.
• Ús de mitjans tecnològics (càmeres, comunicacions, satèl·lits) integrats en el sistema coordinat per l’Agència de Seguretat i Emergències Madrid 112 (ASEM112).

Extinció i direcció operativa

La Comunitat de Madrid assumeix la direcció i coordinació ordinària de la resposta davant els incendis forestals al seu territori mentre no es declari una emergència d’interès nacional. Els seus mitjans bàsics són:

• El Cos de Bombers de la Comunitat de Madrid i les Brigades i Bombers Forestals, regulats pel Decret Legislatiu 1/2006.
• El Cos d’Agents Forestals, amb funcions de vigilància, investigació de causes, control d’activitats de risc i suport operatiu.
• Els voluntaris de Protecció Civil i l’Equip de Resposta Logística Immediata (ERIVE), integrats a l’INFOMA.

L’INFOMA estableix els diferents nivells d’emergència i, en cada un, quina autoritat de la Comunitat (direcció d’ASEM112, conselleria competent, etc.) exerceix la direcció d’extinció i la coordinació dels mitjans autonòmics i municipals. Quan l’incendi supera la capacitat autonòmica i es declara emergència d’interès nacional, la direcció passa a l’Estat, però la Comunitat manté els seus mitjans operatius integrats sota comandament unificat.

Protecció civil, 112 i coordinació interadministrativa

La Llei 25/1997 atribueix a la Comunitat la prestació exclusiva del servei 112 en el seu àmbit territorial, incloent l’atenció, avaluació de les trucades i la transmissió dels requeriments als serveis competents. L’Estatut de l’Agència de Seguretat i Emergències Madrid 112 concreta que l’ASEM112:

• Dirigeix i coordina el Sistema Integrat de Protecció Civil i Emergències autonòmic.
• Planifica, coordina i gestiona els plans territorials i especials, entre ells l’INFOMA.
• Assumeix la coordinació operativa de tots els recursos (bombers, forestals, sanitaris, voluntaris, etc.) i la relació amb altres administracions.

La Comunitat també aprova i actualitza el marc normatiu i els plans, recorda i exigeix als ajuntaments els seus deures preventius i de planificació (plans municipals davant incendis forestals, restriccions d’ús del foc, informació a la població) i canalitza les seves pròpies sol·licituds de suport estatal (UME, BRIF, mitjans aeris) a través del Sistema Nacional de Protecció Civil quan la magnitud de l’incendi ho exigeix.

En resum, la Comunitat de Madrid concentra la planificació estratègica, la direcció operativa ordinària, la vigilància, la prevenció forestal, la gestió de mitjans d’extinció i la coordinació de protecció civil davant els incendis forestals, en estreta col·laboració amb l’Estat i els municipis.

En els últims mesos, diverses comunitats autònomes han activat plans especials, situacions d’alerta o dispositius reforçats davant els incendis forestals, de forma molt similar als dispositius extraordinaris que s’han vist en altres territoris aquest estiu. A partir de butlletins oficials i notes de premsa autonòmiques i estatals, es pot identificar un grup ampli de comunitats que han passat a diferents nivells d’activació dels seus plans.

Principals comunitats que han activat recentment dispositius o nivells especials

• Canàries – Ha activat el Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per Incendis Forestals (INFOCA Canàries).
  • El 31 de maig de 2026 es va declarar la prealerta per risc d’incendis forestals a La Palma, La Gomera, El Hierro, Tenerife i Gran Canària, amb vigència almenys fins al 30 de setembre, com a època de perill alt (nota del Govern de Canàries).
  • Al mes d’agost es va donar per finalitzada una fase d’alerta, mantenint la prealerta de fons (actualització de 9/08/2026).
• País Basc – El Departament de Seguretat va declarar la Situació 1 de la Fase d’Emergència del Pla d’Emergència per Incendis Forestals d’Euskadi.
  • L’activació, el 23 de juny de 2026, respon a un episodi de calor extrema i alt risc d’incendis, i suposa coordinar els recursos del Sistema Basc d’Atenció d’Emergències i de les diputacions forals (Govern Basc).
• Comunitat de Madrid – Manté actiu el Pla Especial de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals (INFOMA 2026).
  • S’ha emmarcat l’època de risc alt entre el 15 de juny i el 30 de setembre, amb campanyes específiques com la vigilància de l’ús de collidores i reforç d’agents forestals (nota sobre vigilància de collidores).
  • A més, la Comunitat ha reunit el Comitè Assessor de l’INFOMA i ha incrementat pressupost i mitjans com a part del dispositiu especial estival.
• Galícia – Ha actualitzat i reforçat el Pladiga 2026 (Pla de prevenció i defensa contra els incendis forestals de Galícia).
  • La Xunta ha presentat el pla amb una inversió rècord i un dispositiu ampliat, incloent més brigades, mitjans aeris i l’ús de tecnologies com drons i una app ciutadana d’alerta (presentació del Pladiga 2026).
  • S’han reforçat també la coordinació institucional i la presència de mitjans a províncies especialment sensibles com Ourense i A Coruña (Ourense, A Coruña).
• Illes Balears – El Govern balear ha destacat que es troba en època d’alt perill d’incendi forestal des de l’1 de maig fins al 15 d’octubre.
  • Durant aquests mesos l’operatiu antiincendis arriba al seu desplegament màxim, amb incorporació de nous mitjans com drons d’alta tecnologia al dispositiu (presentació de l’operatiu balear).
• Regió de Múrcia – Ha activat nivells d’emergència del seu pla autonòmic.
  • En un incendi forestal a Múrcia es va declarar el nivell 2 del Pla INFOMUR, cosa que implica un dispositiu reforçat i la sol·licitud d’intervenció de la UME i mitjans aeris estatals, a més de la mobilització de brigades forestals i serveis d’emergència regionals.
• Andalusia – A través del Pla INFOCA, ha passat per diferents situacions operatives en incendis greus com el de Los Gallardos (Almeria) i Niebla (Huelva).
  • A Los Gallardos, l’incendi va arribar a una situació de màxima gravetat i posteriorment es va rebaixar a Situació Operativa 1 un cop estabilitzat, mantenint un ampli dispositiu d’INFOCA i suport de la UME.
  • A Niebla s’ha mantingut igualment un dispositiu extraordinari durant dies, amb desenes de mitjans aeris i centenars d’efectius.
• Aragó – El pla autonòmic INFOAR ha declarat nivells 2 i situacions operatives elevades en grans incendis com els d’Orés, Cinco Villas o Las Peñas de Riglos (Osca), amb dispositius qualificats com a històrics, que integren mitjans autonòmics, estatals i d’altres comunitats.
• Extremadura – El Pla INFOEX manté activitat tot l’any i ha assolit almenys el nivell 1 de perillositat en incendis com el d’Herrera del Duque (Badajoz), amb desplegament de nombrosos mitjans aeris i terrestres.

A tot això s’hi sumen altres territoris citats en butlletins oficials i acords de govern —com Navarra, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana o Castella-La Manxa— que han aprovat o activat recentment els seus plans específics d’incendis o declarat períodes d’alerta per risc meteorològic. El panorama general és el d’una activació molt àmplia i escalonada de dispositius autonòmics, amb diferents nivells (preemergència, situació 1, 2, etc.) segons la gravetat de cada episodi i el risc per a la població.