El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu han assolit un acord provisional per incrementar els permisos gratuïts d’emissió de CO2 destinats a les indústries amb més consum energètic, com ara les químiques, les papereres o les productores de vidre. L’objectiu és alleujar els seus costos i evitar que traslladin la seva producció a països amb normes mediambientals menys estrictes.
El compromís, tancat aquest dijous, preveu una reserva d’al voltant de 121 milions de drets d’emissió gratuïts per al període 2026-2030. Aquesta mesura arriba després que la revisió dels criteris europeus de repartiment reduís les assignacions previstes per a determinades companyies, cosa que va provocar crítiques tant de les empreses afectades com de diversos estats membres.
Aquests drets s’integren en el règim europeu de comerç d’emissions (ETS, per les sigles en anglès), que obliga les empreses a disposar d’un permís per cada tona de CO2 emesa. Una part d’aquests drets es concedeix sense cost per suavitzar l’impacte econòmic davant competidors establerts en països amb regles climàtiques menys exigents.
L’assignació concreta per a cada instal·lació es calcula en funció de diferents paràmetres, entre ells el consum de calor i de combustible necessari per a la seva activitat. Els valors de referència vinculats a aquests factors es van revisar el passat mes de juny, cosa que va implicar una disminució de les assignacions gratuïtes previstes per als propers exercicis.
Per corregir aquesta situació, la Comissió Europea va presentar al juliol una proposta per ajustar el repartiment, que ara el Consell i la Eurocambra han decidit ampliar amb altres 28 milions de permisos que havien quedat sense distribuir perquè certes instal·lacions no complien requisits com ara fer auditories d’eficiència energètica o comptar amb plans de neutralitat climàtica.
Aquests nous drets se sumaran als aproximadament 88 milions ja inclosos en la proposta inicial de Brussel·les, mentre que altres cinc milions es reservaran per als sectors més vulnerables al risc de deslocalització, un fenomen conegut com a "fuga de carboni", que es produeix quan les empreses desplacen la seva producció fora del territori comunitari per eludir els costos associats a la normativa europea sobre emissions.
Si aquests darrers permisos no arribessin a utilitzar-se, es destinaran a finançar projectes a través dels fons europeus de Modernització i Innovació, orientats a donar suport a inversions i noves tecnologies als sectors sotmesos al sistema.
La reforma es concentra en les assignacions gratuïtes calculades a partir del consum de calor i combustible, un mètode aplicat en processos industrials sense referència específica per producte i que representa prop d’una quarta part de tots els drets concedits gratuïtament en el marc de l’ETS.
L’acord encara ha de rebre l’aprovació formal del Consell i del Parlament Europeu abans de la seva adopció definitiva. Posteriorment, la Comissió fixarà les normes tècniques per determinar les assignacions que correspondran a cada instal·lació afectada.