Els Estats Units han anul·lat al voltant de 900 visats temporals com a part del paquet de mesures administratives i migratòries impulsades per l'Administració Trump per frenar el denominat "turisme de part", després que el Tribunal Suprem deixés sense efecte l'ordre executiva que pretenia suprimir la ciutadania per naixement.
"Ja s'han revocat prop de 900 visats només des que es va posar en marxa aquest grup de treball. I això s'afegeix a les mesures que hem adoptat des de l'inici d'aquesta administració per desmantellar les xarxes de turisme de part a tot el món", ha assenyalat el portaveu del Departament d'Estat, Tommy Pigott, en una entrevista concedida a la cadena conservadora Newsmax.
El portaveu es referia així al grup de treball creat pel Departament d'Estat en coordinació estreta amb el Departament de Seguretat Nacional (DHS), el qual té com a missió localitzar aquells que utilitzen visats de turista amb la intenció de desplaçar-se als Estats Units per donar a llum en territori nord-americà.
"Estem veient que això s'ha convertit en un fenomen global. Aquestes xarxes lucratives intenten vendre la ciutadania nord-americana", ha denunciat, al explicar que aquests entramats fraudulents comercialitzen la idea d'un "món sense fronteres" o de "ciutadania automàtica" mentre encobreixen el seu model de negoci basat en el "turisme de part".
Les revocacions arriben després que l'aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, signés al gener una ordre executiva que definia el "turisme de part" com una via per "socavar la integritat del sistema migratori" amb l'objectiu d'obtenir "beneficis migratoris permanents".
La directriu del dirigent republicà assenyalava que aquestes persones aconsegueixen visats temporals "per estudis, intercanvis, feina temporal, turisme i altres activitats transitàries", s'instal·len al país i, posteriorment, intenten aprofitar la ciutadania dels seus fills en el seu propi benefici.
Amb aquest enfocament, Trump pretén limitar l'accés a la ciutadania dels qui neixen als Estats Units —on regeix el principi de 'ius solis', enfront del més habitual a Europa, el 'ius sanguinis'— poc després que el Tribunal Suprem invalidés el seu intent d'acabar amb la ciutadania per dret de naixement, al considerar que vulnerava la Decimocuarta Enmienda.