El tractament SPIOMET, que agrupa en dosis baixes espironolactona (SPI), pioglitazona (PIO) i metformina (MET), ha ofert resultats encoratjadors davant el síndrome d’ovari poliquístic metabòlic poliendocrí (SOMP) en l’assaig clínic de fase II "SPIOMET4HEALTH", en el qual han intervingut 316 dones joves procedents de sis països europeus.
La recerca, orientada a un abordatge innovador que se centra en els mecanismes endocrins i metabòlics que originen el SOMP, s’ha desenvolupat en set centres d’Itàlia, Dinamarca, Turquia, Àustria, Noruega i Espanya, amb la participació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta.
Segons les dades obtingudes, les dones tractades amb SPIOMET van presentar ovulacions i cicles menstruals més estables, juntament amb una reducció de l’excés de pèl corporal i de l’acne, a més d’una baixada en les concentracions d’andrògens a la sang.
Totes les participants, amb edats entre 12 i 24 anys, van seguir també un programa estructurat de promoció d’hàbits de vida saludables. El treball assenyala que la qualitat de vida va experimentar una millora en tots els grups analitzats.
"Els resultats obren noves esperances per a les dones amb SOMP: combinar SPIOMET amb una intervenció sobre els hàbits de vida podria permetre’ns abordar el síndrome en si, no només els seus símptomes. És un pas important cap a una millor atenció per a milions de dones", ha destacat la coordinadora del projecte, Lourdes Ibáñez, de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Els descobriments aconseguits permeten plantejar ara un assaig de fase III per continuar analitzant en profunditat l’eficàcia i la seguretat de SPIOMET.
Reconèixer el SOMP com a prioritat en salut pública
La Universitat de Bolonya, a Itàlia, va ser l’escenari el passat 6 de novembre de l’acte de tancament de "SPIOMET4HEALTH", que va reunir especialistes, personal sanitari i representants de pacients per revisar les conclusions del projecte i el seu possible impacte en la pràctica clínica i en les polítiques de salut, amb l’assistència dels eurodiputats Sirpa Pietikäinen i Billy Kelleher.
En aquesta trobada es van plantejar diverses demandes de pacients i professionals, començant per l’urgència de situar el SOMP com una prioritat de salut pública, reforçant la sensibilització social, el diagnòstic precoç, la recollida sistemàtica de dades i un finançament estable per a la recerca.
També es va reclamar assegurar una implicació real de les pacients, integrant les seves vivències i prioritats en els assaigs clínics i en la presa de decisions sanitàries. En aquest sentit, la representant de Young Women's Health Group, Martina Alberani, va remarcar que "la participació de les pacients no és un extra opcional", ja que contribueix a millorar tant la qualitat de la recerca com l'atenció sanitària.
Així mateix, es va subratllar la necessitat de mantenir el suport al desenvolupament clínic per transformar els resultats prometedors en noves alternatives terapèutiques, reforçant al mateix temps la coordinació europea i el compromís a llarg termini.
Paral·lelament, es va insistir en la conveniència d'establir un finançament específic, adequat i sostingut per a la recerca en salut de la dona, juntament amb la simplificació dels processos regulatoris i una consideració més gran de les necessitats de salut femenina en les polítiques europees de recerca i sanitat.
Carolina Bucalo, una de les dones que van participar en l'assaig, va reclamar més atenció cap als problemes de salut de les dones. "Aquesta experiència em va ensenyar una cosa molt important: no tenim per què resignar-nos als nostres símptomes ni patir en silenci. Mereixem una recerca que es prengui la nostra salut seriosament", va afirmar.