El conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha defensat que el dispositiu desplegat davant dels incendis que han castigat aquest estiu la província de Castelló ha funcionat sota una direcció única, amb "coordinació permanent" entre administracions, decisions "sustentades en criteris tècnics" i amb la prioritat absoluta de salvaguardar la integritat de les persones i la protecció dels béns.
Així ho ha exposat en la seva compareixença d'aquest divendres davant la Diputació Permanent de Les Corts, sol·licitada per ell mateix i recolzada per tots els grups parlamentaris. Valderrama, que vestia un xaleco de la Generalitat, ha acudit al hemicicle directament des del Post de Comandament Avançat (PMA) de l'incendi de Segorbe (Castelló), declarat aquest dijous, i tenia previst tornar-hi després de la sessió, segons han indicat fonts del seu departament.
En relació amb el foc de la Vall d'Uixó, ha remarcat que des de "el primer moment" es van activar "tots els mecanismes previstos" i ha explicat que la gestió es va articular mitjançant una estructura de "direcció permanent", amb fins a 14 reunions del Cecopi per coordinar mitjans i adoptar decisions. "La prioritat va ser protegir la població", ha reiterat, per a la qual cosa es va recórrer al sistema ES-Alert en 17 ocasions amb l'objectiu d'ordenar el confinament de diferents municipis.
Durant els primers compassos de l'incendi, ha assenyalat, el foc estava "fora de capacitat d'extinció" i es veia afavorit per unes condicions meteorològiques "especialment adverses", la qual cosa va obligar a evacuar unes 15.000 persones i a confinar més de 37.000 veïns.
El dispositiu va arribar a comptar amb 450 efectius per torn: 235 de la Comunitat Valenciana, 85 de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i 69 membres de la Guàrdia Civil, Creu Roja i altres organismes. Es van mobilitzar fins a 24 aeronaves de la Generalitat, de l'Estat i d'altres comunitats autònomes. Pel que fa als bombers forestals, es van assolir 1.297 efectius acumulats; el màxim diari va ser de 267 el dia 28 i, en les jornades de "màxima complexitat", es van mantenir més de 216 cada dia.
Procediment horitzontal i evolució de l'incendi
Valderrama ha posat en valor l'activació del procediment d'actuació de "caràcter horitzontal" per coordinar els sis SPEIS i els bombers forestals, "un canvi en la forma d'afrontar les grans emergències": "La Vall d'Uixó va ser la primera emergència real en què s'activà, un fet històric".
L'evolució favorable de l'incendi, ha relatat, va permetre iniciar el 30 de juliol una "desescalada progressiva". El 31 de juliol es comunicà la seva estabilització, amb una superfície afectada de 9.568 hectàrees i un perímetre de 89,35 quilòmetres.
El conseller ha subratllat que els recursos intervingueren "de forma integrada, amb independència de l'administració d'origen, sota una estratègia comuna i una única direcció operativa". A la seva opinió, aquesta és "una de les grans ensenyances": "La Vall d'Uixó va posar a prova la nostra capacitat per sostenir durant dies una resposta de gran magnitud".
En paral·lel, respecte als incendis forestals de Serra Engalceran, Tírig, Culla i la Salzadella, iniciats "pràcticament de manera simultània", Valderrama ha recalcat que obligaren a declarar la situació 2 del PEIF i a llançar un ES-Alert per confinar la població. "Vàrios incendis, vàrios escenaris i posant els recursos allà on més es necessitaven", ha ressaltat.
Ha detallat a més que l'operatiu "es va dimensionant contínuament segons avançava l'evolució dels diferents focus" i ha destacat la "capacitat operativa" demostrada per "saber on posar cada recurs, quan reforçar-lo i quan redistribuir-lo". En el cas dels bombers forestals, el dispositiu va sumar 415 efectius acumulats durant la fase activa, amb una mitjana diària de 103.
Balance de la campanya i model de gestió
En aquest context, ha precisat que, a 14 d'agost, la Comunitat Valenciana ha afrontat aquest any 224 incendis forestals, dels quals el 21% s'han registrat a la província de Castelló. La superfície total afectada ascendeix a 9.509,55 hectàrees.
Valderrama ha remarcat que gestionar una emergència "no és únicament mobilitzar mitjans", sinó també "dirigir, coordinar, decidir, anticipar i assumir la responsabilitat d'estar present quan la situació ho exigeix", i ha defensat que La Vall d'Uixó, Tírig, Serra d'En Galceran, Culla i La Salzadella "posaren a prova el model que el Consell està consolidant en els últims anys". "Avui podem dir, amb humilitat, que va respondre", ha assegurat.
Ha apostat per aprofundir en la "transformació" des de "la capacitat de cada administració cap a un veritable sistema capaç d'actuar conjuntament, d'una coordinació basada únicament en l'intercanvi d'informació a una capaç de generar resposta operativa i de reaccionar davant les emergències a estar preparats per afrontar-les".
El responsable d'Emergències ha advertit que la protecció civil, la seguretat i la gestió d'emergències "no poden estar sotmeses a la lògica partidista" perquè "no són patrimoni de cap govern" i ha reivindicat que el Consell ha posat en marxa "la major aposta pressupostària de la seva història" per a bombers forestals, amb 79,14 milions.
Crítiques de l'oposició i resposta del conseller
En el torn dels grups, José Mª Llanos (Vox) ha alertat que el canvi climàtic "no pot ser l'excusa" per justificar "dècades d'abandonament" del monte, ha defensat que les solucions "no passen per prohibicions" i ha reclamat prevenció "tot l'any". Ha acusat el Botànic d'"abandonar" els monts i als bombers, ha denunciat que s'ha passat "dels 'Ximoanuncis' als 'Sáncheztimos'", ha anunciat que vigilarà que el pressupost actual "s'executi en la seva totalitat" i ha retret a Valderrama una falta d'informació "directa i continuada" sobre l'incendi de la Vall d'Uixó.
Per la seva banda, José Muñoz (PSPV) ha exigit la dimissió del conseller, al qual ha preguntat si creu en el canvi climàtic pels seus acords amb Vox --"com podem combatre allò que es nega?"--, ha posat en dubte l'enviament d'efectius a Madrid quan ja estava actiu el foc de la Vall d'Uixó, ha criticat la baixa execució pressupostària i ha denunciat que, en els incendis de Tírig i Catí, de les 18 unitats de bombers "vuit estaven inoperatives i les 10 restants, incompletes".
Igualment, Paula Espinosa (Compromís) ha sostingut que la gestió del Consell "sempre respon al mateix patró: advertències prèvies, inacció i improvisació", ha censurat el "retall del 10%" en el pressupost de prevenció d'incendis per part dels "negacionistes" de Vox, mentre s'incrementen les partides per a toros, i ha lamentat la "precarietat" dels bombers forestals.
En la seva rèplica, Valderrama ha reivindicat l'exercici de "escolta activa" i ha retret al PSPV i a Compromís que hagin "respost el mateix" de sempre, alguna cosa que ha qualificat fins i tot d'"admirable". Ha agraït les "aportacions" de Vox, ha assegurat compartir "moltes d'elles" i ha promès que la falta d'informació "no es tornarà a repetir", alhora que ha rebutjat els "eslògans i crítiques estèrils" de l'esquerra i ha negat que existeixin retallades en el pressupost, malgrat el "relat".
A més, ha contestat al PSPV que, aplicant "la seva pròpia lògica", el president del Govern, Pedro Sánchez, seria "el major negacionista climàtic d'Europa" per la contaminació del Falcon, ha acusat els socialistes de "convertir una fotografia en la pel·lícula completa" amb les seves crítiques a la situació dels bombers forestals i ha titllat de "lamentable" que es qüestioni l'enviament de mitjans a Madrid: "La Comunitat no va quedar en cap moment desprotegida". Muñoz li ha replicat que, si Sánchez és negacionista del canvi climàtic, ell seria llavors el diputat de Vox José Mª Figaredo.