Què fer i què no davant d'un terratrèmol?

La Junta d'Andalusia recorda les principals mesures d'autoprotecció després dels terratrèmols registrats a Granada: protegir-se sota una taula, no sortir corrent, evitar els ascensors i trucar al 112 únicament en cas d'emergència.

EuropaPress 7715357 consecuencias terremoto magnitud edificios viviendas ciudad granada 15

EuropaPress 7715357 consecuencias terremoto magnitud edificios viviendas ciudad granada 15

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

España vota · Congreso y Senado

Elecciones generales 29 de noviembre de 2026

Se eligen 350 diputados y los senadores de elección directa. Encuestas, calendario, candidaturas, programas y todo lo que necesitas saber para votar.

Faltan 42 días y 10 horas para que abran los colegios electorales.Hasta que abran los colegios, el domingo 29 a las 09:00 (hora peninsular).
Entra en el especial

Próximas fechas

  1. Presentación de candidaturas al Congreso y al Senado21–26 oct · Fecha prevista
  2. Voto desde el extranjero (CERA): envío de la documentación24–30 oct · Fecha prevista
  3. Publicación de las candidaturas presentadasFecha prevista
  4. Proclamación de candidaturasFecha prevista
Calendario completo

Els terratrèmols registrats a Granada han sorprès milers de persones dins de les seves vivendes, al carrer o al volant. El moviment d'aquest dimarts, de magnitud 4,8, s'afegeix al registrat durant la matinada de dissabte i a una successió de sismes que mantenen en alerta la població.

Segons l'últim informe de l'Institut Geogràfic Nacional, actualitzat aquest dimarts a les 14.30 hores, des del 14 d'agost s'havien contabilitzat 432 moviments sísmics a l'entorn d'Alhendín, Gójar i La Zubia, dels quals 45 havien estat sentits per la població.

Davant d'aquesta situació, el vicepresident primer de la Junta d'Andalusia i conseller de Presidència, Sanitat i Emergències, Antonio Sanz, ha difós un missatge a la xarxa social X sobre les pautes d'autoprotecció. Les recomanacions coincideixen amb les publicades per Emergències 112 Andalusia i l'Institut Geogràfic Nacional.

Què fer durant un terratrèmol si estàs dins d'un edifici

La primera recomanació és mantenir la calma i evitar desplaçaments innecessaris mentre dura la sacsejada. L'Institut Geogràfic Nacional resumeix l'actuació en tres passos: agachar-se, cobrir-se i agafar-se.

Si hi ha una taula resistent a prop, convé col·locar-se a sota, protegir el cap i el coll i subjectar-se a una de les seves potes fins que acabi el moviment. Quan no existeixi aquesta possibilitat, el recomanable és resguardar-se al costat d'una paret interior o un element estructural ferm, lluny d'objectes que puguin caure.

Les finestres, els miralls, les làmpades, les estanteries i els mobles alts poden provocar lesions si es trenquen o volquen. També cal evitar romandre al costat de balcons, cristalleres i elements penjants.

En espais concorreguts, com centres comercials, sales d'espectacles o estacions, la prioritat és protegir el cap i evitar dirigir-se de manera precipitada cap a les sortides. Les aglomeracions poden causar accidents addicionals.

Si una persona utilitza cadira de rodes, ha de situar-se en un lloc segur, accionar els frens i cobrir-se el cap amb els braços.

Cal sortir corrent al carrer?

No. Tant la Junta d'Andalusia com l'Institut Geogràfic Nacional insisteixen que sortir corrent mentre l'edifici encara es mou pot augmentar el risc de patir lesions.

Les façanes, cornises, cristalls i altres elements exteriors poden desprendre's precisament durant aquests segons. Les escales també poden convertir-se en un punt perillós si es produeix una evacuació desordenada.

La regla general és senzilla: si estàs dins, roman dins durant la sacsejada; si estàs fora, queda't fora.

Una vegada que hagi acabat el tremolor, s'ha de valorar la situació. Si el moviment ha estat intens, hi ha danys visibles o les autoritats ordenen evacuar, cal sortir de manera ordenada i utilitzar sempre les escales.

L'ascensor no s'ha de fer servir, ja que pot quedar bloquejat per un tall elèctric o resultar afectat per danys a l'edifici.

Què fer si el terratrèmol et sorprèn al carrer

En l'exterior, el prioritari és allunyar-se de façanes, balcons, cornises, murs, aparadors i cables elèctrics. També convé evitar situar-se al costat d'arbres, fanals o qualsevol element que pugui desprendre's o caure.

La recomanació és dirigir-se, sense córrer, cap a una zona oberta i despejada, com una plaça o un espai allunyat dels edificis.

No s'ha d'entrar en un immoble per refugiar-se mentre dura el terratrèmol. Tampoc és aconsellable apropar-se a edificis danyats per observar el que ha ocorregut o gravar imatges, ja que poden produir-se nous despreniments.

Què fer després del terratrèmol

Quan acaba el tremolor, el primer pas és comprovar si hi ha persones ferides i revisar visualment l'estat del lloc on ens trobem.

Si hi ha una emergència, com lesions, incendis, despreniments importants, persones atrapades o danys que puguin comprometre la seguretat d'un edifici, cal trucar al 112 i explicar amb precisió el que ha ocorregut.

Les persones greument ferides no s'han de moure, llevat que hi hagi un perill immediat, com un incendi o un despreniment, o que la intervenció sigui realitzada per personal preparat.

També convé comprovar si hi ha danys en les conduccions d'aigua, electricitat o gas. Si es percep olor a gas, s'ha d'evitar encendre llums, manipular interruptors, utilitzar encenedors o encendre espelmes.

La il·luminació s'ha de realitzar amb una llanterna. Si és possible fer-ho sense exposar-se, poden tancar-se les claus de subministrament i abandonar l'immoble de manera ordenada.

El Institut Geogràfic Nacional recorda a més que no s'ha d'entrar en edificis danyats fins que les autoritats o els tècnics competents determinin que són segurs.

Què no has de fer davant d'un terratrèmol

Les autoritats destaquen diversos comportaments que poden augmentar el perill durant i després d'un sisme:

  • No surtis corrent d'un edifici mentre continua la sacsejada.
  • No utilitzis ascensors per evacuar.
  • No t'acostis a finestres, façanes, cornises o cables elèctrics.
  • No encenguis espelmes, cerilles o encenedors si pot existir una fuga de gas.
  • No entris en edificis danyats ni travessis zones acordonades.
  • No moguis a persones greument ferides, llevat de perill immediat.
  • No truquis al 112 únicament per preguntar si s'ha produït un terratrèmol: reserva el telèfon per a emergències reals.
  • No difonguis rumors o prediccions no verificades sobre nous moviments.

Per contactar amb familiars, pot ser preferible utilitzar serveis de missatgeria i evitar trucades innecessàries que contribueixin a saturar les comunicacions.

Com preparar la vivenda davant nous moviments

La prevenció també redueix el risc de patir lesions si es produeixen noves sacsejades. Emergències 112 Andalusia aconsella disposar d'un botiquí, una llanterna, piles i una ràdio, a més de conèixer on es troben les claus de l'aigua, el gas i l'electricitat.

També resulta recomanable fixar prestatgeries, armaris, miralls i làmpades, col·locar els objectes pesats a les prestatgeries inferiors i identificar prèviament els llocs més segurs de la vivenda.

Les famílies poden acordar un punt de trobada i explicar als menors com protegir-se sota una taula si es produeix un terratrèmol. A col·legis o altres centres educatius, els alumnes han de seguir les instruccions del professorat i els plans d'autoprotecció de l'edifici.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la implantació de plans d'autoprotecció sísmica als municipis de Granada?

La informació disponible permet descriure força bé el marc normatiu i l'organització de l'autoprotecció sísmica a Granada, però no aporta una dada oficial i pública de “X municipis amb pla sísmic aprovat”. No existeix, a les fonts consultades, un llistat o diagnòstic quantitatiu específic sobre quants ajuntaments granadins tenen avui un pla municipal d'actuació davant risc sísmic o plans d'autoprotecció sísmica plenament implantats.

1. Què exigeix la normativa
  • A nivell estatal, la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protección Civil i la nova Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023) obliguen a:
    • Disposar de plans territorials i plans especials per a riscos concrets (entre ells el risc sísmic) a les zones on aquest risc és rellevant.
    • Integrar les mesures d'autoprotecció i els plans d'autoprotecció d'activitats i centres en aquest sistema general de planificació (arts. sobre plans i autoprotecció en RD 524/2023).
  • Per al risc sísmic, segueix vigent el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic (aprobat per Acord del Consell de Ministres de 26.3.2010, publicat per Resolució de 29.3.2010, BOE-A-2010-5661), que:
    • Defineix que les àrees amb risc sísmic significatiu (com la conca de Granada) han de comptar amb plans especials autonòmics i planificació local coherent.
  • A Andalusia, la Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia, modificada per la Llei 2/2023, i el recent Decret 197/2024, de Sistema Local de Protecció Civil als municipis d'Andalusia (BOJA 174/2024) fixen que:
    • Cada municipi ha d'elaborar, aprovar, implantar i mantenir el seu Pla Territorial d'Emergències d'Àmbit Local (PTEL).
    • Aquest pla local ha d'integrar la resposta davant tots els riscos rellevants del terme municipal, inclòs el sísmic en zones com Granada.
  • A més, el conseller Antonio Sanz ha anunciat un nou decret andalús d'Autoprotecció que entrarà en vigor el 2026, amb:
    • Registre telemàtic de plans d'autoprotecció.
    • Obligació de simulacres i reforç de la cultura d'autoprotecció (nota “Nou decret a Andalusia exigirà simulacres d'autoprotecció des del 2026”, 2.10.2025).

En paral·lel, la Junta i els Col·legis d'Arquitectes han signat un conveni específic després de la sèrie sísmica de la Vega de Granada per crear grups provincials d'arquitectes experts en avaluació de danys i reforçar la prevenció en zones de major risc sísmic, amb guies didàctiques per a la població (nota de 1.10.2024).

2. Què se sap dels municipis de la província de Granada
  • La província està reconeguda pel Pla Estatal com a zona d'alt risc sísmic, la qual cosa obliga a una planificació específica.
  • En l'àmbit local:
    • Està documentat que Granada capital disposa d'un Pla Municipal d'Actuació davant el Risc Sísmic aprovat el 2016, que organitza la resposta dels seus serveis (Policia Local, Bombers, Protecció Civil, etc.), citat a l'anàlisi “Terremotos en España: quién hace qué ante un seísmo” (Demócrata, 18.8.2026).
    • En altres episodis de risc (inundacions), la Junta ha informat que dezenes de municipis granadins tenen activables els seus Plans Territorials d'Emergència Local (PTEL):
      • Per exemple, una nota de 24.3.2025 sobre el Pla d'Inundacions menciona que 17 municipis de Granada tenien activat el seu PTEL; una altra nota de 13.11.2024 parla de 48 municipis de Granada amb PTEL notificat en un episodi de pluges intenses.

Aquests PTEL són plans multirisc: no són “plans sísmics” en sentit estricte, però, en principi, han de contemplar les actuacions municipals davant terratrèmols. No hi ha, però, a les fonts consultades, un llistat desglossat de quants d'aquests PTEL inclouen un mòdul sísmic detallat ni un cens específic de plans municipals de risc sísmic independents.

3. Efecte dels sismes de 2021 i de 2024–2026
  • Després de la sèrie sísmica de 2021 a la Vega de Granada, el 112 Andalusia va elaborar guies d'autoprotecció sísmica per a adults i menors i ha intensificat la formació en la matèria, però no s'ha localitzat un informe públic de diagnòstic que detalli municipi a municipi el grau d'implantació de plans sísmics.
  • En els terratrèmols recents de 2026 (magnitud 5 amb epicentre a Alhendín i successives rèpliques), les actuacions descrites a la premsa i notes oficials apunten que:
    • La Junta va mantenir en tot moment el Pla d'Emergència d'Andalusia davant el Risc Sísmic en fase d'emergència, situació operativa 1, coordinant 112, recursos sanitaris i tècnics (diverses notes de la Junta i cobertures de Demócrata).
    • Granada capital va activar el seu pla municipal en fase d'emergència 1, va tallar carrers i va organitzar inspeccions d'edificis.
    • Numerosos municipis metropolitans (Armilla, La Zubia, Ogíjares, Gójar, Otura, etc.) van mobilitzar Bombers, Policia Local i Protecció Civil, però sense que es publiqui si ho van fer sobre la base d'un pla sísmic específic o del seu PTEL general.
4. Conclusió: estat d'implantació
  • L'estructura legal i organitzativa perquè tots els municipis de Granada disposin de planificació d'emergència (inclosa la sísmica) està consolidada i s'ha reforçat amb el Decret 197/2024 i el futur decret andalús d'Autoprotecció.
  • S'observa una implantació àmplia de PTEL a la província (tant per les xifres de municipis que els activen en inundacions com per l'obligació legal), i es coneix almenys un pla sísmic municipal específic a Granada capital.
  • No obstant això, no hi ha una dada pública i centralitzada que permeti afirmar quants municipis granadins tenen avui un pla d'emergència sísmic detallat i plenament implantat ni avaluar el seu grau d'actualització després dels sismes de 2021 o 2024–2026.
  • El nou registre telemàtic de plans d'autoprotecció i l'obligació de simulacres a partir de 2026 haurien, en principi, de facilitar en el futur aquesta avaluació fina i homogeneïtzar la pràctica de l'autoprotecció sísmica a tota la província.
Pots concretar quines obligacions específiques imposa el Decret 197/2024 als ajuntaments de Granada en matèria de plans d'emergència i autoprotecció? Què conté exactament el Pla Municipal d'Actuació davant el Risc Sísmic de Granada capital i com es va activar en els terratrèmols de 2026? Quin paper juguen la Diputació de Granada i l'Agència d'Emergències d'Andalusia en el suport tècnic als municipis petits per elaborar i actualitzar els seus plans sísmics?

Quines són les competències del vicepresident primer de la Junta d'Andalusia en matèria d'emergències?

En l'organització actual de la Junta d'Andalusia, el vicepresident primer és Antonio Sanz, que simultàniament exerceix com a conseller de Presidència, Sanitat i Emergències. Les seves competències en matèria d'emergències i protecció civil deriven tant de la seva posició en la línia de comandament del Govern andalús com dels plans i normes autonòmiques i estatals que regulen la protecció civil.

Marc general de competències en emergències

La Llei estatal 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil estableix que, mentre una emergència pugui gestionar-se dins l'àmbit autonòmic, la comunitat autònoma dirigeix l'emergència a través del director del pla corresponent. Només si el Ministeri de l'Interior declara una emergència d'interès nacional la direcció passa a l'Estat, encara que l'estructura de coordinació segueixi sent compartida (explicat a aquest anàlisi sobre protecció civil i a la peça sobre el CECOPI).

A Andalusia, els articles consultats indiquen que el conseller de la Presidència actua com a director del Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia (PTEAnd) i d'altres plans especials. En una nota oficial es destaca expressament que “el conseller de la Presidència, Interior, Diàleg Social i Simplificació Administrativa […] com a director del Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia” activa i eleva de fase aquest pla davant un tall elèctric generalitzat (nota de la Junta).

Què fa en una emergència concreta

Aplicat a l'actual vicepresident primer i conseller de Presidència, Sanitat i Emergències, les principals competències en emergències i protecció civil són:

  • Direcció del sistema autonòmic d'emergències i protecció civil: mentre l'emergència no sigui d'interès nacional, la Junta “dirigeix la resposta autonòmica”, coordinant recursos, el 112 i els serveis sanitaris, distribuint mitjans entre municipis i supervisant infraestructures essencials (anàlisi sobre els terratrèmols de Granada).
  • Activació i escalat dels plans:
    • Ordena l'activació i el pas entre fases (preemergència, emergència situacions 1 i 2, etc.) del Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia i dels plans especials (per exemple, el Pla Especial d'Emergències davant el Risc d'Inundacions, PERI o el Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic), com s'ha vist tant en episodis d'inundacions com en els terratrèmols de Granada (PERI, terratrèmol de Granada).
    • Convoca el comitè assessor i el comitè d'operacions del pla i pot declarar la constitució del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) al 112 quan la magnitud ho requereix (tall elèctric).
  • Coordinació del 112 i de l'Agència d'Emergències: el servei 112 i l'Agència d'Emergències d'Andalusia (EMA/Asema) estan adscrits a la conselleria de Presidència i Emergències, que dirigeix la seva estratègia, fixa prioritats, aprova el seu pressupost i orienta el seu desplegament operatiu (estatuts de l'Agència d'Emergències i compareixences parlamentàries).
  • Mobilització i assignació de recursos: participa en les decisions sobre evacuacions, talls de carreteres, desplegament de mitjans de l'Infoca i de l'EMA i, si escau, sol·licitud de reforços de la UME o d'altres recursos estatals, mantenint la direcció autonòmica mentre no es declari l'emergència d'interès nacional (incendi de Niebla).
  • Informació pública i comunicació de risc: assumeix un paper central com a portaveu de la Junta en emergències greus, explicant fases del pla, recomanacions a la població i dades d'afectats, com s'ha vist en el terratrèmol de Granada i en grans incendis forestals (resposta als terratrèmols).

Competències normatives i de planificació

Més enllà de la gestió immediata de crisi, el vicepresident primer té també un paper clau en:

  • Impuls normatiu en protecció civil: defensa al Parlament andalús de decrets-lleis i normes que configuren el sistema andalús d'emergències, com els que creen o adapten l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia i regulen ajudes a entitats locals o plans d'autoprotecció (Decret‑llei 5/2026 i Decret‑llei 4/2025).
  • Planificació i prevenció: desenvolupament del Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia i de plans especials (risc sísmic, inundacions, incendis), promoció de simulacres i de la cultura d'autoprotecció, així com reforç pressupostari i organitzatiu de l'Agència d'Emergències (explicat, per exemple, a el decret sobre simulacres d'autoprotecció).

Dimensió política del càrrec

Com a vicepresident primer, Antonio Sanz es situa immediatament per sota del president de la Junta en la jerarquia del Govern andalús i és un dels seus “homes forts”, concentrant tres àrees crítiques: Sanitat, Presidència i Emergències (perfil polític). Això li atorga:

  • Un paper de coordinació política transversal quan una emergència afecta simultàniament serveis sanitaris, protecció civil i relacions amb altres administracions.
  • Capacitat per a elevar propostes al Consell de Govern sobre declaració de situacions excepcionals autonòmiques, ajudes i mesures posteriors a la catàstrofe.
  • Eventualment, la sustitució del president en cas d'absència, també en la presidència de comitès d'emergència.

En resum, el vicepresident primer de la Junta d'Andalusia concentra la direcció política i operativa autonòmica del sistema d'emergències i protecció civil mentre la crisi es mantingui al nivell andalús, i lidera tant la resposta immediata com la configuració normativa i organitzativa d'aquest sistema.

Quina normativa estatal i autonòmica regula la gestió d'emergències per terratrèmols a Andalusia?

La gestió d'emergències per terratrèmols a Andalusia es recolza en un marc jurídic mixt: normes estatals de protecció civil i planificació sísmica, que fixen les bases i directrius obligatòries per a tot l'Estat, i normativa pròpia de la Junta d'Andalusia que organitza el sistema autonòmic d'emergències i els seus plans territorials i especials.

Normativa estatal aplicable a Andalusia

El nucli bàsic de la regulació estatal és el següent:

  • Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (àmbit: tot l'Estat). Publicada al BOE el 10.07.2015 (text al BOE). Defineix la protecció civil com a servei públic i crea el Sistema Nacional de Protecció Civil. Preveu l'existència d'una Norma Bàsica de Protecció Civil, estableix els diferents tipus de plans (estatals, autonòmics, locals, especials) i fixa l'obligació de planificar riscos específics, entre ells el risc sísmic, mitjançant directrius bàsiques i plans especials. És la base competencial que obliga Andalusia a elaborar els seus plans territorials i especials davant terratrèmols.
  • Reial Decret 524/2023, de 20 de juny, pel qual s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil (àmbit: estatal, efectes a totes les CCAA). Publicat al BOE el 21.06.2023 (Norma Bàsica). Desenvolupa la Llei 17/2015 i:
    • Estableix el catàleg de riscos objecte de planificació de protecció civil, incloent el risc sísmic.
    • Fixa el contingut mínim i estructura comuna dels plans territorials i especials.
    • Imponeix que les CCAA elaborin i mantinguin els seus plans especials de protecció civil per a riscos com el sísmic, integrats en els plans territorials i en el Pla Estatal General d'Emergències (PLEGEM).
    Tot i que és una norma general, condiciona directament com Andalusia ha de dissenyar la seva planificació davant terratrèmols.
  • Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic – Aprovada per Acord del Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995, publicada per Resolució de 5 de maig de 1995 de la Secretaria d'Estat d'Interior (BOE-A-1995-12364). – Modificada per Resolució de 17 de setembre de 2004, que publica l'Acord del Consell de Ministres de 16 de juliol de 2004 (BOE-A-2004-17005).
    • Defineix el model mínim nacional de planificació davant risc sísmic, amb tres nivells: estatal, autonòmic i local.
    • Obliga a elaborar plans especials de protecció civil davant el risc sísmic a les CCAA les zones de les quals presentin perillositat sísmica; inclou expressament totes les províncies andaluses com a àrees de perillositat.
    • Fixa requisits mínims sobre fonaments, estructura organitzativa, criteris operatius, mesures d'intervenció i coordinació.
    Aquesta directriu és la peça clau que vincula jurídicament Andalusia a comptar amb planificació específica davant terratrèmols.
  • Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic Aprovada per Acord del Consell de Ministres de 26 de març de 2010 i publicada per Resolució de 29 de març de 2010 (BOE-A-2010-5661). Estableix l'organització i procediments d'actuació dels recursos estatals quan una emergència sísmica adquireix interès nacional i els mecanismes de suport als plans autonòmics. És el marc de coordinació amb els plans andalusos quan el terratrèmol supera les capacitats autonòmiques.

Normativa autonòmica andalusa

Sobre aquesta base estatal, Andalusia ha desenvolupat el seu propi sistema de protecció civil i emergències:

  • Llei 2/2002, de 11 de novembre, de Gestió d'Emergències a Andalusia (àmbit: Comunitat Autònoma d'Andalusia). Publicada al BOE el 12.12.2002 (BOE-A-2002-24156). És la norma marc autonòmica i:
    • Configura el sistema andalús de protecció civil i la distribució de competències entre Junta, entitats supramunicipals i ajuntaments.
    • Defineix els plans d'emergència com a instrument normatiu: plans territorials, plans especials i específics, plans d'autoprotecció i sectorials.
    • Estableix que els plans especials s'aproven per a riscos respecte dels quals existeixi directriu bàsica estatal, encaixant aquí el risc sísmic regulat per la Directriu Bàsica de 1995–2004.
    • Preveu l'elaboració de mapes de riscos, programes de prevenció i la creació d'un Centre de Coordinació d'Emergències d'Andalusia, que actua com a centre operatiu únic en emergències greus.
    Tot i que no es limita al risc sísmic, és la base jurídica andalusa per a la planificació i gestió de terratrèmols.
  • Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia, aprovat per Decret 69/2024, de 4 de març, del Consell de Govern (la seva correcció d'errors es publica al BOJA de 9.04.2024). Actua com a pla director autonòmic: fixa l'organització general de resposta, els nivells d'emergència i el marc d'integració dels plans especials per riscos, inclòs el sísmic. És l'instrument que articula com es coordinen els recursos autonòmics, provincials i municipals davant grans catàstrofes, entre elles els terratrèmols.
  • Desenvolupament institucional i de suport:
    • Decret 270/2024, de 16 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia (BOJA 252/2024): regula l'organisme encarregat de la gestió integral d'emergències, inclosa la coordinació de protecció civil davant terratrèmols.
    • Una altra normativa (per exemple Decret-llei 4/2025 sobre anticipis d'ajudes per fenòmens naturals adversos, o normes sobre formació en coordinació d'emergències) completa el marc operatiu i financer per a l'atenció a catàstrofes, també les sísmicas.
  • Plans especials andalusos: La Directriu Bàsica estatal i la Llei 2/2002 obliguen a disposar d'un pla especial de protecció civil davant el risc sísmic a Andalusia, integrat en el Pla Territorial i homologat conforme a la normativa estatal. L'eina consultada no retorna, amb els criteris usats, el decret concret d'aprovació d'aquest pla sísmic autonòmic, però jurídicament ha d'existir o, en cas contrari, la Comunitat hauria de tenir en marxa la seva elaboració i homologació en el marc de la Directriu Bàsica.

En conjunt, la gestió d'emergències per terratrèmols a Andalusia es regeix per la combinació de la Llei 17/2015, la Norma Bàsica de Protecció Civil (RD 524/2023), la Directriu Bàsica de risc sísmic i el Pla Estatal sísmic en el nivell estatal, i per la Llei 2/2002 de Gestió d'Emergències, el Pla Territorial andalús i els corresponents plans especials autonòmics i municipals, que materialitzen aquesta normativa en l'organització concreta de mitjans, procediments i coordinació sobre el terreny.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina acció NO s'ha de fer durant un terratrèmol si estàs dins d'un edifici?

Pregunta" 1 de 3

Què s'ha de fer després d'un terratrèmol si es percep olor a gas dins de l'habitatge?

Pregunta" 2 de 3

Quina és la millor manera de preparar-se a casa davant la possibilitat de nous terratrèmols?

Pregunta" 3 de 3