La consellera d'Alimentació, Desenvolupament Rural, Agricultura i Pesca, Amaia Barredo, ha assegurat que l'Executiu basc "segueix treballant" en el disseny d'una compra conjunta de foratge i ha mostrat la seva incomprensió davant les crítiques de les organitzacions agropecuàries pel ajornament fins a setembre de la propera reunió de la Taula de Forrajes. Ha assenyalat, a més, que la seva intenció és oferir al sector, ja al setembre, diferents opcions d'adquisició de matèries primeres, al considerar que el dèficit més acusat de foratge es donarà a partir d'octubre.
En una entrevista a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, Barredo ha afirmat que no comparteix la reacció del sector agrari pel retard, fins a setembre, de la nova convocatòria de la Taula de Forrajes, que "encara no està convocada".
Ha precisat que, "lògicament", l'Administració "no està esperant a la reunió o a la convocatòria" per avançar en la compra conjunta de foratge i per "avançar en tota la relació comercial de cara a possibles subministraments de les diferents matèries primeres". "El Govern està treballant, segueix treballant, i va treballant per arribar a temps i en compromisos amb el sector de cara al subministrament de foratge", ha subratllat.
Barredo ha recordat que a la Taula de Forrajes se seuen al voltant de 40 agents que formen part "a diferents cadenes de valor del sector ramader en el seu conjunt, boví, vi, equí, caprí", i que el Govern "segueix treballant des del primer moment que va adoptar el compromís".
En aquest context, ha indicat que, actualment, es col·labora amb el principal centre de gestió, que integra el 80% del sector ramader, "per analitzar les matèries primeres que s'han identificat com a necessàries de cara a fer una compra molt més efectiva".
Segons ha explicat, "s'està contactant ja amb els agents comercials per anar valorant quantitats, subministraments, terminis i preus. El Govern està treballant, lògicament, com no podia ser d'altra manera".
Ha puntualitzat que la Taula de Forrajes és "una taula consultiva, no decisòria", i que l'acord assolit va ser realitzar primer una enquesta per "analitzar i validar aquestes necessitats" i començar a coordinar-se amb els centres de gestió, l'Associació de Fabricants de Pinsos i les cooperatives agràries alaveses, amb la meta que el eventual subministrament de matèries primeres tingui un origen local, "en la mesura de les possibilitats". "Aquests compromisos que es van adquirir en aquesta taula són els que s'estan desenvolupant ara", ha remarcat.
La consellera ha indicat que l'enquesta "ha donat peu a que hi hagi una petició molt àmplia de diferents matèries primeres", incloent "moltes tipologies d'ensilats, de palla en molt diferents formats i d'altres matèries primeres de cara a l'alimentació del bestiar", i que ara s'està tractant de "depurar aquesta informació".
"Hi ha moltes peticions de matèries primeres molt diverses i el que estem fent és agrupar-les i consultar també al sector si aquesta agrupació li pot encaixar dins del seu sistema alimentari", ha assenyalat.
Major capacitat de negociació i suport al sector més vulnerable
Barredo considera que, a mesura que s'unifiquin aquestes demandes, s'aconseguirà "molt major capacitat de negociació", tant en volums com en preus. Ha precisat que "tot això s'està treballant ja, tant amb el centre de gestió, com amb les associacions de fabricants de pinsos i amb les cooperatives agràries de cara a anar aconseguint i localitzant totes aquestes matèries primeres".
Ha insistit en que el propòsit de convocar posteriorment la Taula de Forrajes no és adoptar allí les decisions clau, "perquè ja estan preses". Segons ha recordat, "se li ha demanat a l'Administració que doni suport i col·labori amb el sector de cara a fer una compra conjunta de matèries primeres per l'escassetat de determinat foratge de cara a donar la cobertura alimentària als mesos d'hivern. En això estem treballant".
La consellera ha explicat que el menjar recollit a la primavera, destinat a cobrir les necessitats de l'hivern, s'està utilitzant en aquests moments, cosa que fa preveure que "la deficiència la tindrem segurament, a partir d'octubre, en el major volum d'alimentació necessària". "Amb aquestes dates estem treballant i posarem a disposició del sector, ja per primers de setembre, possibles vies de compra de cara a alguna de les matèries primeres", ha avançat.
Ha detallat igualment que dins del sector conviuen cooperatives ramaderes i explotacions "fortes" que "tenen acordat o pactat ja amb els proveïdors el sistema alimentari, quantitats i preus per pràcticament tota la campanya" i, al mateix temps, un grup de productors que, "en no haver-hi aquesta herba o aquest pasturatge per alimentar els animals, s'ha quedat sense un percentatge de subministrament o de previsions de subministrament per abordar aquest tardor i aquest hivern".
"En aquest sentit és en el que està treballant el Govern, en donar aquesta cobertura, sobretot, a aquest col·lectiu que més necessita", ha precisat.
Debat sobre la declaració de sequera a Euskadi
En relació amb la reclamació de les organitzacions agro-ramaderes perquè es procedeixi a la declaració de sequera, Barredo ha indicat que el Govern basc no ha tancat aquesta porta. Ha matisat, tanmateix, que "la sequera es declara en base a una sèrie d'indicadors que estan regulats en el pla de sequera que té el Govern basc publicat".
Ha ressaltat que l'Executiu autonòmic, a través de l'Agència Basca de l'Aigua, ha aprovat un pla de sequera "que ve a reflectir quins indicadors i en quina mesura s'han de donar per declarar una zona com que està en una sequera moderada, lleu o greu".
Segons ha dit, l'Agència elabora informes mensuals sobre "quin és el grau de valoració de les diferents conques i mancomunitats de cara a aquesta problemàtica". "L'informe de juliol, que el que reflecteix és que la mancomunitat que a dia d'avui té unes condicions de sequera més greus és la del Bidasoa", ha apuntat.
Barredo ha emplaçat a conèixer l'avaluació corresponent a agost per comprovar "com han evolucionat aquests indicadors i aquests estadis", puesto que "el que es mesura no és només la sequera, sinó també l'escassetat d'aigua i el benestar".
Ha recordat que "això està regulat, normativitzat, i no hi ha més que consultar les pàgines web del Govern basc i del Ministeri. I d'allà és d'on després tant els assegurances com un altre tipus d'organismes operen o tiren d'informació per donar les cobertures que hagin de donar en cadascun dels cultius", ha conclòs.