Jutgesses i Jutges per la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscal han expressat aquest dissabte la seva "profunda preocupació" davant la decisió del Tribunal Suprem de suspendre de forma cautelar el dret de sufragi a qui ha obtingut la nacionalitat espanyola sota l'empara de la disposició de la Llei de Memòria Democràtica, coneguda com a 'llei de nets', una mesura que consideren desproporcionada per incidir directament en un dret fonamental.
En una nota conjunta, ambdues associacions mostren el seu respecte institucional envers el alt tribunal, però s'adhereixen al criteri defensat per la magistrada María Alicia Millán Herrandis en el vot particular discrepant amb el fallo majoritari de la Sala.
Subratllen que les cautelars acordades pel Suprem, a instàncies de Vox i Iustitia Europa, s'estenen els seus efectes electorals sobre la instrucció dictada el 2022 pel Ministeri de Justícia per aplicar la 'llei de nets', un text que, recorden, no ha estat impugnat "directament ni indirectament" en aquest procediment.
Ambdues organitzacions alerten a més que el Suprem està privant del dret constitucional de sufragi a persones que "són espanyoles en virtut d'actes ferms, dictats pels òrgans competents d'acord amb la normativa vigent" i que ho fa sense que el grup afectat "hagi estat part en el procés i sense que s'hagi realitzat un examen individualitzat de la seva situació".
Diferència de tracte entre espanyols
De conformitat amb la resolució, aquestes persones no podran votar fins que el Suprem dicti sentència, llevat que acreditin ser descendents d'exiliats per raons polítiques. A judici dels jutges i fiscals progressistes, aquesta salvetat "depèn d'una certificació" que els interessats "no poden instar", la qual cosa provoca "una diferència de tracte entre persones espanyoles d'origen en funció de la via per la qual van accedir a la nacionalitat, circumstància que exigeix una especial cautela des de la perspectiva del principi d'igualtat".
L'objeció central de les associacions se centra en la "proporcionalitat" de la decisió, atès que afecta "a l'exercici de drets fonamentals". Recorden que, mentre "el risc" que aprecia el Suprem "es projecta sobre processos electorals futurs i encara no convocats", el "perjudici que ocasiona la suspensió és, en canvi, immediat i concret".
"Quan una mesura cautelar limita drets fonamentals d'un nombre molt elevat de persones, resulta necessari que la ponderació es realitzi amb un rigor especialment intens", recalquen en el seu comunicat.
També posen l'accent en que l'existència de criteris enfrontats, fins i tot dins de la pròpia JEC, evidencia una "controversia interpretativa legítima" que, en la seva opinió, ha de "resoldre's en el judici del fons, amb plena contradicció i amb totes les garanties".
No fer partidisme amb el cens
En aquest escenari, confien que el procediment, que té tramitació preferent, "es resolgui amb la major celeritat possible i, en tot cas, abans que es pugui convocar qualsevol procés electoral", tal com ha reclamat igualment el Govern.
Reclamen, a més, que els dubtes sobre l'adequació a la llei de la instrucció del Ministeri de Justícia es canalitzin pels mecanismes previstos i exigeixen a les administracions implicades que facilitin "informació clara i accessible" a les persones afectades per la suspensió del vot, i que el debat s'abordi "amb serenitat", evitant convertir "el cens electoral ni a les persones afectades en objecte de confrontació partidista".
"Jutgesses i Jutges per la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscalistes reafirmen el seu compromís amb la integritat dels processos electorals i, amb igual fermesa, amb la garantia efectiva del dret de sufragi de totes les persones que ostenten la nacionalitat espanyola", conclou la nota.