La prescripció social que incorpora el contacte amb la natura es revela com una eina eficaç per mitigar la solitud en persones adultes que resideixen en barris urbans amb alta vulnerabilitat socioeconòmica, segons un assaig dut a terme a Barcelona pel consorci europeu RECETAS.
En l'estudi es va observar una reducció de la solitud en totes les persones que van participar en algun dels dos models de prescripció social analitzats. No obstant això, les activitats en grup guiades per facilitadors van resultar especialment efectives en aquells que partien de nivells més elevats de solitud i pitjor estat emocional.
La investigació, coordinada per ISGlobal, centre promogut per la Fundació "la Caixa", i publicada a "The Lancet Regional Health - Europe", conclou que el tipus de suport pot personalitzar-se en funció de les característiques i necessitats de cada participant.
La solitud es considera cada cop més un repte prioritari de salut pública, amb impacte tant en la salut física com en la mental. A Espanya, al voltant del 20 per cent de la ciutadania declara sentir-se sola, i a Barcelona es calcula que aquesta situació afecta unes 100.000 persones.
La prescripció social pretén respondre a les necessitats emocionals i socials posant en contacte les persones amb recursos i activitats existents en el seu entorn. La prescripció social basada en la natura (PSBN) afegeix a aquest enfocament la interacció amb espais verds, com parcs, jardins o altres entorns naturals.
En aquest marc, el projecte europeu "RECETAS" va avaluar Friends in Nature (FiN), una intervenció que combina experiències en la natura amb suport entre iguals i activitats grupals estructurades. "FiN combina diferents estratègies: crea grups amb suport entre iguals, ofereix oportunitats de socialització reforçades per experiències en la natura i un procés d'apoderament", explica Laura Coll-Planas, primera signant del treball i actualment investigadora a la Universitat de Vic.
DOS MODELS PER REFORÇAR EL VINCLE AMB LA NATURA I LA COMUNITAT
L'assaig clínic va incloure 320 persones adultes de 18 anys o més que manifestaven solitud en 12 barris de l'àrea metropolitana de Barcelona amb elevada vulnerabilitat socioeconòmica. La mediana d'edat rondava els 63 anys i aproximadament el 80 per cent de les persones participants eren dones.
A la meitat d'elles se'ls va oferir el programa FiN, que consistia en sessions setmanals de 2 hores en grups petits durant nou setmanes, acompanyades per facilitadors formats. Aquestes sessions combinaven dinàmiques grupals i suport entre iguals amb sortides a l'aire lliure en l'entorn proper, com visites a jardins, parcs, riberes fluvials, zones costaneres i espais d'interès patrimonial i cultural.
Les propostes es triaven d'un catàleg d'activitats específic per a cada barri, elaborat juntament amb agents comunitaris i enriquit amb les suggerències de les pròpies persones participants. La resta del grup va rebre una entrevista motivacional de 30 minuts i un llistat d'activitats vinculades a la natura disponibles al seu barri, que podien realitzar pel seu compte.
En el conjunt de la mostra, la solitud es va reduir un 10,5 per cent de mitjana als tres mesos i un 16,8 per cent al cap d'un any, sense diferències significatives entre els dos models d'intervenció als tres mesos. Tampoc es van detectar canvis rellevants en la qualitat de vida relacionada amb la salut quan s'analitzava el total de participants.
Tanmateix, una anàlisi més fina va posar de manifest que el punt de partida marcava diferències. Les persones amb més solitud i pitjor benestar emocional es van beneficiar més del model FiN amb facilitador i activitats grupals.
Per contra, en qui presentaven menys solitud i millor estat emocional, la intervenció més lleugera (una única entrevista i orientació cap a recursos locals a la natura) va aconseguir reduccions de la solitud similars.
UN SUPORT FLEXIBLE SEGONS LES NECESSITATS INDIVIDUALS
Aquests resultats apunten que no hi ha una solució única vàlida per a totes les persones a l'hora d'abordar la solitud. Qui afronta majors dificultats socials i emocionals pot requerir l'acompanyament addicional, el suport entre iguals i l'estructura de grup que ofereix FiN, mentre que altres poden millorar amb una simple ajuda per identificar i aprofitar oportunitats ja disponibles a la seva comunitat.
Els hallazgos obtinguts a Barcelona contrasten amb els d'un altre assaig de RECETES desenvolupat a Hèlsinki amb persones grans fràgils que vivien en residències assistides. En aquest cas, la intervenció FiN va aconseguir reduccions de la solitud superiors a les del grup de control i va millorar diverses dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Les diferències entre ambdues poblacions subratllen la necessitat d'adaptar els programes de PSBN al context i a les circumstàncies de les persones a les quals es dirigeixen.
El treball també presenta limitacions: la majoria de participants eren dones i la mediana d'edat se situava al voltant dels 63 anys, cosa que podria restringir l'extrapolació dels resultats a homes i a adults més joves.
A pesar d'això, per a la investigadora d'ISGlobal i autora sènior de l'estudi, Jill Litt, les dades obtingudes ofereixen informació clau per consolidar la PSBN com a estratègia destinada a enfortir els actius comunitaris i millorar la salut social en entorns urbans. A més, suggereixen que els diferents itineraris de PSBN poden tenir una eficàcia variable segons la situació inicial de cada persona.
L'enfocament supera la idea del contacte amb la natura com a simple intervenció passiva de salut, tal com exposen Litt i el seu equip en un comentari a "Nature". Al propiciar experiències compartides en espais naturals, la PSBN pot afavorir la creació de vincles, la participació activa en la vida comunitària i la sensació de formar part de l'entorn natural. "És fonamental per generar els ingredients d'una vida plena: amb propòsit, sentit de pertinença i significat", conclou Litt.