L'exCEO de Plus Ultra, Roberto Roselli, ha reiterat aquest dimarts davant l'Audiència Nacional, en qualitat d'investigat, que la companyia aèria va destinar l'1% del rescat públic, és a dir, 530.000 euros dels 53 milions concedits pel Govern durant la pandèmia, al pagament de Julio Martínez Martínez, soci de José Luis Rodríguez Zapatero, per suposades gestions de l'expresident del Govern per afavorir la concessió d'aquesta ajuda.
Igual que ho va fer un dia abans l'expresident de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, Roselli ha confirmat el contingut de l'escrit que va presentar al juliol davant el jutge del 'cas Plus Ultra', en el qual admetia l'abonament de diners al soci amb l'objectiu que Zapatero intercedís en el rescat, segons han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques.
Roselli ha indicat que efectivament es van realitzar pagaments al soci, si bé ha matisat que desconeix quin tipus d'actuacions hauria dut a terme Zapatero i que ell mai va parlar directament amb l'exlíder socialista.
L'exdirectiu ha explicat que a la companyia donaven per suposat que el beneficiari últim dels 530.000 euros era Zapatero, que els diners es van canalitzar mitjançant pagaments a empreses de Martínez Martínez a canvi d'informes sense rellevància amb l'objectiu d'ocultar aquests fons i que van ser alertats dies abans que el rescat seria aprovat, segons les mateixes fonts.
La declaració, que s'ha allargat durant unes tres hores, forma part de la causa dirigida pel jutge José Luis Calama, qui ha imputat a Zapatero com a presumpte cap d'una trama de tràfic d'influències vinculada a aquest rescat concedit pel Govern de Pedro Sánchez el 2021 i a altres operacions, així com per les joies valorades en 1,3 milions i no declarades que la Policia Nacional va trobar al seu despatx.
Pagaments per la mediació i "mordida"
Tant Roselli com Martínez Sola van remetre sendos escrits al magistrat hores abans d'abandonar els seus llocs a la companyia aèria al juliol, en els quals reconeixien haver abonat "elevades quantitats de diners" a Martínez Martínez per la suposada intermediació de Zapatero.
Segons van relatar els exdirectius, ells "van tenir plena consciència" que Martínez Martínez, propietari d'Anàlisi Relevante, i Zapatero "sí tenien la pretensió de cobrar per les gestions a realitzar, la qual cosa va ser assumida per ambdós de forma sobrevinguda de salvar la companyia, encara que desconeguessin quins acords interns poguessin tenir".
Aquesta "pretensió de cobrar" va ser qualificada per les defenses d'ambdós com a "mordida", recolzant-se en una conversa intervinguda per la Policia Nacional entre Roselli i l'empresari veneçolà i exconseller de la companyia aèria Rodolfo Reyes, incorporada a un informe policial enviat al jutjat, en la qual l'exCEO afirmava: "Així que per aquí vindrà la mordida".
Martínez Sola i Roselli afirmaren que no "van arribar a tenir una constància fehaciente de les concretes actuacions portades a terme per influir o afavorir la concessió del rescat a Plus Ultra per part de la SEPI", tot i admetre que, "com una mesura desesperada, es va assumir que Plus Ultra havia de contractar amb Martínez Martínez per a tal fi, conscients que tenia relació amb Zapatero".
Per a això, la companyia aèria va abonar "elevades quantitats de diners", equivalents al 1% de l'import del rescat, per "tals feines" que, "eufemísticament", van denominar "d'acompanyament", d'acord amb l'escrit remès al jutge.
Desglossament dels 530.000 euros i factures simulades
Els exresponsables de la companyia van detallar que el 1% del rescat, xifrat en 530.000 euros, es va anar abonant de forma fraccionada entre 2020 i 2025. Concretament, 249.000 euros es van ingressar a Anàlisi Relevante, mentre que 98.617 euros es van transferir a Voli Analítica i altres 110.799 euros a Domotic Europe, societats vinculades a Martínez Martínez.
Van apuntar que, tot i que el soci de Zapatero "tenia la pretensió inicial de rebre el líquid complet fins a completar els 530.000 euros compromesos", finalment "va acceptar que entre els abonaments quedés comprès el pagament en espècie de 69.000 euros i consistent en els bitllets de classe 'business' que Plus Ultra va posar a la seva disposició durant 2021 i anys següents".
Precisaven a més que es van emetre al voltant de 40 factures, amb imports d'entre 6.050 i 7.250 euros, sota el concepte "Honoraris mensuals. Elaboració d'informe", malgrat que "no va existir tal informe o la materialitat dels sis o set informes que es van fer arribar eren irrelevants per a Plus Ultra i simplement" constituïen una activitat "encobridora".
Igualment, van indicar que la companyia aèria va intentar dur a terme "una regularització completa i més exacta" dels 530.000 euros abonats a les empreses de la suposada xarxa, però que aquest ajust "va quedar frustrat per l'operació policial, ja que ni tan sols es va efectuar la datació de comptes definitiva".
També van admetre que "hi va haver altres pagaments" al soci de Zapatero, l'import dels quals no van concretar, a canvi de "intenses feines" desenvolupades per l'empresari a Veneçuela, entre elles la negociació per ajornar un deute amb Petróleos de Veneçuela.
La trucada de Zapatero i l'origen de l'operació
Les defenses de Roselli i Martínez Sola van situar l'inici de les gestions a l'abril de 2020, en ple confinament i amb el trànsit aeri pràcticament paralitzat per la pandèmia de coronavirus.
Van explicar que Reyes va contactar amb Martínez Sola per preguntar-li "a quins contactes podrien arribar amb persones en llocs d'influència" amb l'objectiu de "favorir l'accés a qualsevol tipus d'ajuda".
Segons la versió dels exdirectius, Reyes li va suggerir que parlés amb Manuel Fajardo, qui li va traslladar que Zapatero "podria ajudar-lo i que aquest i Martínez Martínez es posarien en contacte amb ell".
"En efecte, l'endemà, 30 d'abril de 2020, Martínez Sola va rebre una trucada des d'un número ocult, resultant ser José Luis Rodríguez Zapatero", van exposar.
Van detallar que la conversa "va durar aproximadament deu minuts i, en la mateixa, Martínez Sola va fer una breu exposició a Zapatero sobre la companyia, traslladant-li la difícil situació financera en què es trobava i la necessitat d'accedir a un crèdit ICO".
Defensa de Plus Ultra com a empresa activa
Davant aquella petició, l'expresident socialista "va manifestar que la seva intervenció podria ser d'ajuda i que faria les gestions oportunes" i que, a partir d'aleshores, l'interlocutor seria "amb una persona de la seva confiança, Julio Martínez Martínez", segons el relat de les defenses.
Van subratllar que, "en aquesta conversa amb Zapatero no va parlar res d'honoraris, ni tampoc va sol·licitar res a canvi de les seves gestions".
Les defenses van admetre que "Plus Ultra ha comès errors, no es discuteix", però van matisar que això "no significa" que l'aerolínia sigui "una societat pantalla o no dedicada a activitat empresarial plenament lícita".
"La seva evolució econòmica, el volum d'ocupació sostinguda, pagaments recurrents de nòmines i aportacions a la Seguretat Social i a la Hisenda Pública evidencien una organització empresarial activa, amb capacitat de prestació continuada de serveis i amb un impacte econòmic positiu verificable en la societat espanyola", van argumentar.
En aquest context, atribuíren a "una situació desesperada d'obtenció de liquiditat fruit d'una pèssima conjuntura econòmica" que Plus Ultra acabés "involucrada en una suposada xarxa de blanqueig de capitals i en una operativa de tràfic d'influències".