Els terratrèmols de Granada, en directe: el nou visor 3D del CSIC permet conèixer localització, profunditat i evolució dels sismes

El nou visor de terratrèmols de Granada desenvolupat pel CSIC permet consultar sobre mapes geològics i de satèl·lit la localització, profunditat i evolució dels sismes registrats des del 15 d'agost. L'eina utilitza dades oficials de l'IGN i incorpora informació sobre les principals falles actives de la zona.

3 minuts

WhatsApp Image 2026 08 21 at 12.46.37

WhatsApp Image 2026 08 21 at 12.46.37

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha posat en marxa un visor d'accés obert per seguir l'evolució de la sèrie sísmica registrada a la Vega de Granada des del passat 15 d'agost.

La eina, denominada Sismicitat 3D · Granada, permet representar els terratrèmols sobre diferents mapes i analitzar de forma gràfica on es localitzen, a quina profunditat es produeixen i com evoluciona l'activitat amb el pas del temps.

El visor està disponible gratuïtament a la web del CSIC i utilitza dades procedents d'organismes científics oficials, principalment de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

Visor dels terratrèmols de Granada, en directe

Font: Grup d'Assessorament en Desastres i Emergències del CSIC. Si el visor no es mostra correctament, pot consultar-se directament a la plataforma Sismicitat 3D · Granada.

Quina informació ofereix el visor del CSIC

La plataforma permet consultar de forma interactiva diversos elements relacionats amb la sèrie sísmica:

  • La ubicació dels epicentres.
  • La profunditat dels terratrèmols.
  • L'evolució cronològica de l'activitat.
  • La distribució dels sismes sobre el terreny.
  • La proximitat dels moviments a les principals falles actives.
  • La imatge geològica o de satèl·lit de la zona afectada.

La representació tridimensional facilita observar la profunditat dels hipocentres i no només la posició dels terratrèmols sobre un mapa pla. Això permet apreciar com es distribueixen els moviments sota la superfície i com canvia aquesta distribució durant la seqüència.

Dades de l'IGN, l'IGME-CSIC i el Centre Sismològic Euro-Mediterrani

La informació sobre els últims terratrèmols procedeix de l'Institut Geogràfic Nacional, organisme competent per localitzar i catalogar oficialment l'activitat sísmica a Espanya. El visor també incorpora la posició de les falles recollides a la base de dades QAFI, desenvolupada per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, integrat al CSIC. Aquesta base recopila informació sobre les principals falles actives de la península ibèrica.

Per oferir un context temporal més ampli, l'eina inclou a més informació sobre terratrèmols registrats entre 2015 i 2026 a partir de les dades del Centre Sismològic Euro-Mediterrani.

La combinació d'aquestes fonts permet comparar la sèrie actual amb l'activitat sísmica anterior i analitzar la seva distribució espacial i temporal.

El GADE assessora les autoritats des del 15 d'agost

El projecte està gestionat pel Grup d'Assessorament en Desastres i Emergències (GADE) del CSIC. Aquest equip proporciona des del 15 d'agost assessorament científic i tècnic a les administracions encarregades de gestionar l'emergència.

La coordinació correspon a la responsable d'emergències del CSIC, Inés Galindo, i al coordinador de riscos geològics, Juan Carlos García. En els treballs participa personal investigador de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia i l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja.

El grup analitza la localització, profunditat i evolució dels terratrèmols, a més de la distribució de les rèpliques i la seva relació amb les falles properes. També participa en les reunions del Comitè Assessor del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic a Andalusia convocades per la Junta.

La seva funció consisteix a aportar informació científica a qui han d'adoptar les decisions operatives durant l'emergència. L'actuació es desenvolupa dins del Protocol d'Assessorament en Desastres i Emergències del CSIC.

El visor no permet predir nous terratrèmols

La incorporació de les falles actives al mapa no significa que l'eina pugui anticipar amb exactitud quan o on tindrà lloc un nou terratrèmol. Els sismes no es poden predir actualment amb precisió. El visor serveix per estudiar l'activitat ja registrada, analitzar les rèpliques, identificar patrons espacials i avaluar científicament la possible interacció amb estructures geològiques properes.

Per tant, la plataforma s'ha d'interpretar com una eina de seguiment i anàlisi, no com un sistema d'alerta o predicció. Per conèixer els últims moviments confirmats i comunicar que s'ha sentit un terratrèmol, la referència oficial continua sent el servei d'informació sísmica de l'IGN.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?