Ibex 35 avui, divendres 21 d'agost: Santander i la banca impulsen l'índex de nou cap als 19.900 punts

L'Ibex 35 és el principal índex borsari de la Borsa espanyola i està compost per les 35 empreses amb més rellevància i negociació dins del mercat continu. La inclusió a l'índex no és automàtica: depèn d'una sèrie de requisits tècnics i d'un procés de selecció que gestiona el Comitè Assessor Tècnic (CAT) de l'Ibex.

1. Cotitzar al mercat continu espanyol

En primer lloc, l'empresa ha de:

• Estar admesa a negociació al Sistema d'Interconnexió Borsària Espanyola (SIBE), és a dir, el denominat mercat continu.
• Cotitzar amb normalitat i de forma regular (no pot estar suspesa de negociació de manera prolongada ni estar en un segment residual o molt restringit).
• Estar subjecta a la supervisió i normativa de la CNMV i de les borses espanyoles.

2. Mida suficient: capitalització borsària

L'Ibex 35 pretén representar les empreses de major mida i pes econòmic del mercat. Per això:

• Es seleccionen companyies entre les de major capitalització borsària ajustada per free float (capitalització de mercat considerant només les accions realment disponibles per al públic inversor).
• De forma pràctica, l'índex agrupa les 35 empreses més grans i líquides, encara que el nombre total de companyies que compleixen criteris bàsics pot ser superior; el CAT tria les 35 amb més pes relatiu.

La capitalització no s'avalua només en un dia concret, sinó que es prenen períodes de referència per evitar que moviments puntuals de preu distorsionin la composició de l'índex.

3. Free float mínim (capital flotant)

No n'hi ha prou amb ser gran en termes de capitalització total: és imprescindible que una part rellevant de les accions estigui realment en circulació al mercat. Per això, s'exigeix:

• Un percentatge mínim de free float, habitualment al voltant d'una quarta part del capital social (aprox. 25 %, encara que les normes concretes poden variar amb el temps).
• O bé que, encara que el percentatge lliure sigui menor, la capitalització d'aquest free float assoleixi un llindar suficientment elevat, de manera que existeixi volum de negociació rellevant.
• Queden excloses, en la pràctica, companyies excessivament controlades per un o pocs accionistes sense gairebé accions en mans del públic.

4. Liquiditat: volum de negociació

Un altre criteri clau és la liquiditat del valor, és a dir, que es negociï amb freqüència i amb imports significatius:

• L'acció ha de registrar volums de contractació elevats de forma sostinguda durant el període de referència.
• Es analitzen tant l'import efectiu negociat com el nombre de sessions en què hi ha hagut negociació.
• Es descarten valors que, tot i ser grans per capitalització, tinguin una negociació molt escassa o esporàdica, perquè dificulten que l'índex sigui replicable per inversors i productes financers.

5. Revisió periòdica i decisions del Comitè

La composició de l'Ibex 35 no és fixa. El Comitè Assessor Tècnic realitza revisions, normalment:

• Ordinàries, amb periodicitat trimestral, on es revisen tots els requisits (capitalització, free float, volum negociat, etc.).
• Extraordinàries, si es produeixen esdeveniments rellevants com fusions, exclusions, ofertes públiques d'adquisició (OPAs) que redueixin molt el free float o canvis societaris significatius.

En aquestes reunions, el Comitè pot:

• Incorporar noves empreses que ja compleixen sobradament els criteris.
• Excluir companyies que han perdut mida, liquiditat o free float.
• Ajustar ponderacions i substituir valors per mantenir la representativitat sectorial de l'índex.

6. Altres aspectes a tenir en compte

A més dels requisits tècnics bàsics, en la pràctica:

• Es busca que l'Ibex 35 reflecteixi de forma raonable l'estructura sectorial de l'economia espanyola (banca, energia, infraestructures, telecomunicacions, indústria, etc.).
• L'índex és de capitalització ponderada ajustada per free float, de manera que les empreses de major mida i major capital flotant tenen més pes.
• Les regles detallades (percentatges exactes, períodes de referència, llindars de liquiditat) estan recollides a la metodologia oficial de l'Ibex 35, que pot actualitzar-se i que convé consultar directament per a operacions professionals o anàlisis molt precises.

En resum, perquè una empresa formi part de l'Ibex 35 ha de ser una companyia de gran mida cotitzada al mercat continu espanyol, amb un nivell de free float suficient i una elevada liquiditat, i superar les revisions periòdiques del Comitè Assessor Tècnic que vetllen per la representativitat i correcta replicabilitat de l'índex.

El Banco Santander, com a banc privat amb domicili a Espanya, no té “funcions públiques” pròpies com un organisme estatal, sinó les funcions i atribucions típiques d'una entitat de crèdit regulades per la legislació financera espanyola i europea. La normativa fixa què pot fer (activitats permeses) i què ha de fer (obligacions prudencials, de conducta i de control).

1. Marc jurídic bàsic aplicable

Les funcions d'una entitat com Banco Santander es defineixen de forma general, no ad hoc per a aquest banc. Entre les normes clau destaquen:

• Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit (BOE-A-2014-6726), que actua com a “estatut prudencial” de bancs i altres entitats de crèdit.
• Reial Decret 84/2015, de 13 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 10/2014 (BOE-A-2015-1455).
• Normativa sectorial del mercat de valors, avui centrada en la Llei 6/2023, de 17 de març, dels Mercats de Valors i dels Serveis d'Inversió (citada, entre altres, pel Reial Decret 815/2023, de 8 de novembre: BOE-A-2023-22765).
• Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i de la finançament del terrorisme (BOE-A-2010-6737) i el seu Reglament aprovat pel Reial Decret 304/2014, de 5 de maig (BOE-A-2014-4742).
• Normativa de govern corporatiu, principalment la Llei de Societats de Capital modificada per la Llei 31/2014, de 3 de desembre (BOE-A-2014-12589), i circulars del Banco d'Espanya.
• Circulars del Banco d'Espanya, com la Circular 4/2017, de 27 de novembre, sobre informació financera (BOE-A-2017-14334) i la Circular 1/2021, de 28 de gener, sobre riscos i transparència (BOE-A-2021-1352).

2. Funcions i activitats permeses

Sota la Llei 10/2014 i el seu desenvolupament reglamentari, el Banco Santander, com a entitat de crèdit autoritzada, té atribuïdes principalment:

• La captació de dipòsits o altres fons reemborsables del públic i la seva utilització per concedir crèdits, préstecs i altres operacions de finançament (activitat bancària clàssica).
• La prestació de serveis de pagament (comptes corrents, transferències, adeudos domiciliats, targetes, etc.) conforme al règim de serveis de pagament desenvolupat, entre altres, pel Reial Decret 736/2019, de 20 de desembre (BOE-A-2019-18425).
• La realització d'operacions en mercats financers, tant per compte propi com per compte de clients, d'acord amb la normativa de mercats de valors i de serveis d'inversió.
• La prestació de determinats serveis d'inversió (recepció i transmissió d'ordres, gestió de carteres, assessorament en matèria d'inversió, col·locació d'instruments financers, etc.), sota el paraigua de la Llei 6/2023 i el seu desenvolupament reglamentari.
• Activitats accessòries o complementàries (custòdia de valors, leasing, factoring, emissió d'instruments financers, etc.), en els termes i límits que marqui la regulació sectorial.

3. Obligacions prudencials i de supervisió

L'altra cara d'aquestes atribucions són fortes obligacions de solvència i control:

• Compliment de requisits de capital, liquiditat i gestió de riscos alineats amb Basilea III, incorporats a l'ordenament europeu i espanyol a través, entre altres, del Reglament (UE) 575/2013 i de la Llei 10/2014.
• Autorització i supervisió continuada pel Mecanisme Únic de Supervisió (Banc Central Europeu) i el Banco d'Espanya, que poden imposar mesures, sancions, o fins i tot intervenir l'entitat en casos extrems (Llei 10/2014 i Reial Decret 84/2015).
• Exigències d'idoneïtat dels alts càrrecs i dels accionistes significatius, així com d'un sistema de govern intern eficaç.

4. Govern corporatiu, clients i compliment

En matèria de govern corporatiu, les modificacions introduïdes per la Llei 31/2014 sobre societats de capital es tradueixen per a un banc cotitzat com Santander en obligacions reforçades de:

• Funcionament del consell d'administració i de les seves comissions (auditoria, riscos, remuneracions, etc.).
• Transparència de la informació financera i de les polítiques de remuneracions, recolzada per les circulars del Banco d'Espanya sobre estats financers i riscos.

Davant dels seus clients, les normes de transparència bancària i de serveis de pagament (per exemple, la citada Circular 1/2021 del Banco d'Espanya i l'Ordre ETD/699/2020, a la qual aquesta al·ludeix) exigeixen:

• Informació clara i suficient sobre productes, comissions i riscos.
• Pràctiques responsables de concessió de crèdit, avaluant la solvència del prestatari.
• Canals de reclamació i resolució de conflictes amb els clients minoristes.

Finalment, com a subjecte obligat per la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i el seu Reglament (Reial Decret 304/2014), Banco Santander ha de:

• Aplicar mesures de diligència deguda (identificació de clients, coneixement de l'origen dels fons, seguiment d'operacions).
• Establir òrgans i procediments interns de compliment normatiu i de comunicació d'operacions sospitoses.
• Conservar documentació i col·laborar amb les autoritats competents.

En síntesi, la legislació espanyola defineix el Banco Santander com una entitat privada la funció de la qual és intermediar estalvi i finançament i prestar serveis financers, però sotmesa a un marc molt dens de regulació prudencial, de conducta i de compliment per protegir dipositants, inversors i l'estabilitat del sistema financer.

Amb la informació accessible a les fonts consultades (principalment notícies econòmiques de Demòcrata i altres mitjans), es pot afirmar amb un grau raonable de seguretat que, en els últims dotze mesos comptats fins al 21 d'agost de 2026, l'Ibex 35 ha tancat almenys en quatre ocasions per sobre de la cota dels 19.900 punts.

És important subratllar que aquesta xifra es basa en tancaments que apareixen de forma explícita a les cròniques de mercat i, per tant, s'ha d'interpretar com un mínim confirmat, no com un còmput oficial i exhaustiu (que només podria obtenir-se de la sèrie diària completa de la Borsa de Madrid o de BME).

Sessions identificades amb tancament per sobre de 19.900 punts

A partir de les notícies econòmiques sobre el comportament diari de l'Ibex 35, s'identifiquen clarament les següents sessions amb tancaments per sobre de 19.900 punts:

• 4 d'agost de 2026 – L'article «L'Ibex conquista per primera vegada els 20.000 punts i assoleix un nou màxim històric» indica que el selectiu va tancar en 20.023,6 punts. És la primera vegada que l'índex acaba una sessió per sobre del llindar de 20.000, i per tant també molt per sobre de 19.900.
• 6 d'agost de 2026 – La crònica «L'Ibex 35 accelera i suma un 0,62%, fins als 20.180 punts» detalla que l'índex va tancar en 20.180,4 punts. De nou, es tracta d'un tancament clarament per sobre de 19.900.
• 10 d'agost de 2026 – El text «L'Ibex tanca pla sobre els 20.000 punts amb Repsol i Indra entre els valors més alcistes» assenyala que l'índex va acabar la sessió “sobre els 20.000 punts”. Encara que el fragment mostrat no recull la xifra exacta, la formulació utilitzada a la crònica indica que el tancament es va situar per sobre de 20.000, i per tant també per sobre de 19.900.
• 11 d'agost de 2026 – A la notícia «L'Ibex conquista per primera vegada els 20.200 punts amb Repsol al capdavant de les pujades» s'indica expressament que l'Ibex 35 va tancar per sobre dels 20.200 punts per primera vegada en la seva història. Això implica, de forma inequívoca, un tancament molt superior a 19.900.

Per què parlem de “almenys” quatre sessions

Al llarg de l'estiu de 2026, les cròniques borsàries descriuen diverses jornades en què l'Ibex 35 supera intradía la cota de 19.900 o fins i tot de 20.000 punts, però no sempre especifiquen amb precisió el nivell exacte de tancament. Dos exemples rellevants:

• El 3 d'agost de 2026, la peça «L'Ibex s'acosta als 20.000 punts i conquista un nou màxim històric» indica que l'índex va arribar intradía a 19.987 punts i es va quedar a 17 punts dels 20.000, però no dóna la xifra exacta de tancament, només que “va moderar lleugerament el seu avanç”. És molt possible que el tancament fos encara alt, potser per sobre de 19.900, però en no constar de manera explícita, no es pot afirmar amb total certesa.
• L'1 d'agost de 2026 es recull que l'Ibex 35 “s'aproxima als 20.000 punts” i “inicia agost en màxims” ( notícia sobre l'inici d'agost ), però el fragment disponible tampoc ofereix la xifra de tancament al punt, per la qual cosa no pot computar-se amb rigor com a tancament per sobre de 19.900 punts.

Atès que la pregunta és estricta —“al tancament de sessió”— i no sobre màxims intradía ni nivells assolits durant la jornada, només s'han comptabilitzat les sessions en què les fonts periodístiques recullen de forma clara un tancament superior a 19.900 punts.

Limitacions i com obtenir la xifra exacta

El recompte anterior es recolza en notícies de premsa econòmica, que solen destacar únicament els dies més significatius (màxims històrics, grans pujades o caigudes). Per a un còmpte exhaustiu i exacte del nombre de tancaments per sobre de 19.900 punts en els últims dotze mesos, seria necessari consultar directament:

• La sèrie històrica diària de l'Ibex 35 als registres oficials de la Borsa de Madrid o de BME.
• Bases de dades financeres especialitzades (Bloomberg, Refinitiv, etc.) amb el detall de tots els tancaments.

Amb aquesta informació podria determinar-se amb total precisió el nombre de sessions i el detall de les dates; en canvi, basant-nos només en la cobertura mediàtica disponible, el prudent és concloure que l'Ibex 35 ha tancat com a mínim quatre vegades per sobre de 19.900 punts en l'últim any, totes elles concentrades a l'agost de 2026.