El Ministeri de Defensa ha ordenat mantenir disponible al personal militar destinat a Ceuta davant el risc d'un nou intent d'entrada massiva des de Marroc. La mesura inclou la cancel·lació, fins a nova ordre, dels permisos de llibertat, excepte casos excepcionals degudament justificats, segons una comunicació de la Comandància General de Ceuta desvelada per la Cadena SER.
L'ordre afecta a unitats de logística, Regulars, Cavalleria, Enginyers, Artilleria, el Batalló del Quarter General i els serveis sanitaris. No obstant això, cancel·lar els permisos no significa que els militars hagin assumit el control de la frontera ni amplia automàticament les seves competències. La seva intervenció concreta depèn de les ordres operatives dictades pel Govern i el Ministeri de Defensa.
Durant l'entrada massiva registrada el 30 de juliol, Defensa i Interior van anunciar que les Forces Armades reforçarien la Guàrdia Civil. Els efectius militars van quedar coordinats pel Comandament d'Operacions i amb una funció de suport a l'institut armat.
La base legal per desplegar l'Exèrcit a Ceuta
El article 8 de la Constitució encomana a les Forces Armades garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i protegir l'ordenament constitucional. No obstant això, aquest precepte no converteix qualsevol problema fronterer en una operació militar ni concedeix a l'Exèrcit competències generals d'estrangeria.
La base més concreta per la seva col·laboració es troba en la Llei Orgànica de la Defensa Nacional. La norma permet que les Forces Armades, juntament amb les institucions de l'Estat i les administracions públiques, contribueixin a preservar la seguretat i el benestar dels ciutadans davant situacions de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques.
Això permet desplegar capacitats militars en una crisi sense necessitat de transferir a l'Exèrcit les competències de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional. La seva contribució té caràcter complementari o subsidiari i ha d'ajustar-se a la missió concreta que se li assigni.
Quines tasques poden realitzar els militars
Les funcions exactes han d'establir-se en les ordres de l'operació, però les Forces Armades poden aportar capacitats que alleugerin la pressió sobre els cossos policials:
- Reforçar la presència i la vigilància en zones determinades sota la coordinació establerta.
- Proteger instal·lacions militars, infraestructures crítiques o punts estratègics.
- Col·laborar en la creació de perímetres i cordons de seguretat.
- Aportar vehicles, sistemes de comunicacions, il·luminació, vigilància i mitjans tècnics.
- Realitzar treballs d'enginyeria per instal·lar o reparar obstacles i infraestructures.
- Facilitar transport de personal, material i subministraments.
- Prestar assistència sanitària i suport humanitari.
- Participar en rescats, evacuacions o atenció a persones que es trobin en perill.
- Montar instal·lacions provisionals i proporcionar suport logístic a les autoritats civils.
Els militars també poden assegurar una zona i entregar a les persones interceptades a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional. No obstant això, no disposen d'una competència general per detenir algú únicament per una infracció administrativa d'estrangeria ni per tramitar la seva devolució.
Qualsevol actuació coercitiva ha d'estar emparada per la missió encomanada, respectar els principis de necessitat i proporcionalitat i sotmetre's a l'ordenament jurídic. La presència de soldats no suposa una autorització genèrica per utilitzar la força.
Què no pot decidir l'Exèrcit
Les Forces Armades no poden resoldre si una persona té dret a entrar o romandre a Espanya. Tampoc els correspon identificar i documentar administrativament els migrants com a autoritat d'estrangeria, instruir expedients de devolució o expulsió, ni resoldre sol·licituds de protecció internacional.
Les devolucions, expulsions i sol·licituds d'asil han de tramitar-se conforme a la legislació d'estrangeria i protecció internacional, amb assistència lletrada, intèrpret i atenció individualitzada. Un desplegament militar no permet ometre aquestes garanties.
Què correspon a la Guàrdia Civil
La Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat atribueix a la Guàrdia Civil la custòdia de costes, fronteres, ports, aeroports i vies de comunicació. A Ceuta és el cos que ocupa la primera línia de vigilància en el perímetre fronterer, l'espigó del Tarajal i les aigües properes.
Les seves unitats terrestres i marítimes poden detectar intents d'entrada, intervenir al mar, rescatar persones en perill i controlar els accessos. També mantenen la seguretat a la zona fronterera i posen els migrants localitzats a disposició de les unitats encarregades d'estrangeria.
Encara que la Guàrdia Civil té naturalesa militar, forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i, quan realitza aquestes funcions, actua dins de l'àmbit del Ministeri de l'Interior.
Què correspon a la Policia Nacional
La Policia Nacional té atribuït el control d'entrada i sortida del territori, així com les competències sobre estrangeria, immigració, refugi, asil, extradició i expulsió.
Després que una persona sigui localitzada, els agents poden encarregar-se de la seva ressenya, identificació i documentació, comprovar els seus antecedents i obrir el procediment administratiu corresponent. També reben o formalitzen les sol·licituds de protecció internacional i determinen, juntament amb les altres autoritats competents, el tractament aplicable a cada cas.
Les unitats d'intervenció i seguretat ciutadana de la Policia també poden desplegar-se per evitar alteracions de l'ordre públic dins de Ceuta.