Cruçar irregularment la frontera entre Marroc i Ceuta no condueix a un únic desenllaç. La persona no és retornada de manera automàtica, però tampoc adquireix pel mer fet d'entrar un permís per residir a Espanya. El procediment dependrà de com i on hagi estat interceptada, de la seva edat, de la seva nacionalitat i de si sol·licita protecció internacional o presenta alguna situació de vulnerabilitat.
L'entrada irregular, per si sola, s'aborda principalment per la via administrativa. Les autoritats han d'identificar la persona i examinar individualment les seves circumstàncies abans de decidir si procedeix un retorn, l'obertura d'un altre expedient d'estrangeria, la seva incorporació al sistema d'acollida o la seva posada sota protecció si es tracta d'un menor.
Identificació, atenció sanitària i comprovació de l'edat
Després de localitzar una persona que ha entrat irregularment, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil realitza les primeres diligències. Aquestes poden incloure la identificació, la presa de empremtes, la comprovació de la nacionalitat, la consulta d'antecedents i l'anàlisi de la documentació disponible.
També han de detectar-se possibles necessitats mèdiques i situacions d'especial vulnerabilitat, com indicis de tracta, persecució, discapacitat, embaràs, vincles familiars o dubtes sobre l'edat. La persona té dret a assistència lletrada i a un intèrpret en els procediments que poden acabar en una denegació d'entrada, retorn o expulsió, segons estableix la Llei d'Estrangeria.
Dependrà de la seva situació, pot ser traslladada a dependències policials durant les diligències o derivada a un recurs de primera acollida. El Centre d'Estada Temporal d'Immigrants de Ceuta, el CETI, proporciona acollida provisional a migrants i sol·licitants d'asil, però no és un centre penitenciari ni equival a un Centre d'Internament d'Estrangers.
¿Els migrants són retornats automàticament a Marroc?
No. El retorn és una possibilitat prevista per la llei per a qui intenta entrar irregularment, però ha d'existir una actuació administrativa i comprovar-se si concorren circumstàncies que impedeixin executar-la.
La normativa contempla un règim específic per a Ceuta i Melilla denominat rebuig a frontera. Permet rebutjar a qui sigui detectat a la pròpia línia fronterera mentre intenta superar els elements físics de contenció. Aquesta actuació ha de respectar els drets humans, la protecció internacional i les circumstàncies individuals, com va precisar el Tribunal Constitucional en la seva sentència 172/2020.
Tanmateix, aquest règim no pot aplicar-se indistintament a qualsevol entrada irregular. El Tribunal Suprem va establir, en un criteri conegut el 8 de juliol de 2026, que les persones interceptades al mar mentre intenten arribar nedant a Ceuta o Melilla han de sotmetre's al procediment ordinari de devolució. Les càmeres, els sensors o els drons utilitzats per detectar-les no constitueixen per si sols elements físics de contenció fronterera.
Això obliga a diferenciar tres figures:
- Rebuig a frontera: es produeix a la línia fronterera mentre la persona intenta superar els elements de contenció de Ceuta o Melilla.
- Devolució: pot acordar-se per a qui intenta entrar irregularment o és localitzat després de fer-ho. No requereix un expedient sancionador d'expulsió, però sí una resolució administrativa i el respecte de les garanties legals.
- Expulsió: és una sanció administrativa que exigeix la tramitació de l'expedient corresponent i pot aplicar-se, entre altres supòsits, a determinades situacions d'estada irregular.
Què passa si la devolució no pot executar-se
Dictar una devolució no significa que pugui executar-se immediatament. És necessari confirmar la identitat i nacionalitat de la persona, obtenir la documentació necessària i determinar el país al qual pot ser enviada. No totes les persones que arriben des de Marroc són marroquines, per la qual cosa els seus procediments poden ser diferents.
Si la devolució no pot realitzar-se durant les primeres 72 hores, l'Administració ha de sol·licitar autorització judicial per a un eventual ingrés en un Centre d'Internament d'Estrangers. El jutge decideix atenent a les circumstàncies del cas i pot denegar-ho o imposar altres mesures.
L'ingrés en un CIE, per tant, no és automàtic. Té caràcter cautelar, no penitenciari, i la seva durada màxima legal és de 60 dies. Si la devolució continua sense poder executar-se, la persona ha de quedar en llibertat, encara que això no regularitzi la seva situació administrativa.
Què ocorre si la persona sol·licita asil
Tota persona no comunitària present a Espanya té dret a sol·licitar protecció internacional si tem patir persecució o danys greus al seu país. La petició s'ha d'examinar individualment mitjançant una entrevista en la qual el sol·licitant pot exposar les seves circumstàncies.
La Llei reguladora del dret d'asil reconeix assistència jurídica, intèrpret, documentació com a sol·licitant i atenció sanitària. A més, la presentació de la sol·licitud suspèn qualsevol procediment de devolució, expulsió o extradició que pugui afectar l'interessat mentre es decideix sobre la seva admissió o resolució.
Demanar asil no suposa obtenir-lo automàticament. Les autoritats han de valorar si existeixen raons de persecució per motius com raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un grup social, orientació sexual o identitat de gènere, o si existeix risc de pena de mort, tortura o violència greu.
Si la protecció es concedeix, la persona pot romandre legalment a Espanya. Si es denega, pot recórrer la decisió i, un cop exhaurides les garanties aplicables, reactivar-se la devolució o l'expulsió.
Els menors no acompanyats reben un tractament diferent
El procediment canvia completament quan la persona és menor d'edat i ha arribat sense un adult responsable. Si hi ha dubtes raonables sobre la seva edat, els serveis de protecció han de prestar-li atenció immediata i posar el cas en coneixement de la Fiscalia, encarregada d'impulsar la seva determinació.
Quan es confirma que és menor, queda sota la tutela o guarda dels serveis públics de protecció. Un menor estranger no acompanyat no pot ser tractat com un adult ni internat en un CIE. La seva residència es considera regular mentre roman tutelat, fins i tot si encara no s'ha expedit l'autorització corresponent.
La seva repatriació tampoc pot acordar-se de forma automàtica. Ha de tramitar-se un procediment individual que valori el seu interès superior, escolti el menor quan tingui prou maduresa i comprovi si pot reunir-se amb la seva família o ser atès adequadament pels serveis de protecció del seu país.
En situacions de contingència migratòria extraordinària, la legislació també permet la reubicació de menors no acompanyats entre comunitats autònomes. Aquest trasllat no altera la seva condició de menors protegits ni permet aplicar-los els procediments ordinaris de devolució previstos per a adults.
Entrar a Ceuta no garanteix el trasllat a la Península
L'entrada a la ciutat autònoma tampoc genera automàticament un dret a ser traslladat a la Península. Els moviments depenen de la situació administrativa de cada persona, de les necessitats d'acollida i de les decisions adoptades per les autoritats competents.
El resultat pot ser una devolució, la tramitació d'una sol·licitud d'asil, l'acollida temporal, la protecció com a menor o la permanència en situació irregular mentre es resol l'expedient. Cada cas s'ha d'examinar de forma individual i amb respecte a l'assistència lletrada, el dret d'asil i la protecció de les persones vulnerables.
Esta informació forma part de la cobertura de Demòcrata sobre la crisi migratòria a Ceuta.