Ouahbi va defensar en una entrevista amb el canal públic marroquí 2M la creació d'una "comissió de diàleg" amb Espanya i va reclamar una "solució definitiva" que desembocqui en el "retorn al si de la pàtria" de Ceuta i Melilla.
Les declaracions arriben només tres setmanes després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta i mentre Madrid i Rabat mantenen contactes per gestionar els retorns i el control fronterer. El Govern espanyol, malgrat destacar durant aquesta crisi la cooperació amb Marroc, ha reafirmat expressament en els últims dies la sobirania i la integritat territorial d'Espanya.
Ouahbi proposa una comissió amb Espanya
El ministre marroquí sosté que la qüestió de Ceuta i Melilla ha de mantenir-se dins de l'agenda bilateral i que Rabat no renunciarà a la seva reivindicació.
La novetat de les seves declaracions està en la proposta concreta de crear un instrument de negociació. Ouahbi planteja establir una comissió bilateral que permeti discutir el futur de les dues ciutats, una qüestió sobre la qual considera que Marroc no ha de guardar silenci.
No consta, per ara, que Espanya hagi acceptat obrir una negociació sobre la sobirania de Ceuta i Melilla ni que existeixi una comissió bilateral amb aquest mandat.
La reivindicació marroquí tampoc no és nova. Rabat manté les seves aspiracions sobre ambdues ciutats des de la seva independència el 1956 i el rei Hassán II va arribar a proposar a Espanya la creació d'una "cèl·lula de reflexió" per abordar la qüestió. Madrid no va acceptar aquell plantejament.
Espanya acaba de reafirmar la seva sobirania sobre les dues ciutats
La posició expressada per Ouahbi xoca amb la mantinguda públicament pel Govern espanyol durant l'actual crisi.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va visitar Ceuta el passat 11 d'agost i va traslladar el compromís de l'Executiu amb la sobirania i la integritat territorial d'Espanya, segons la comunicació oficial del Ministeri d'Afers Exteriors.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, va ser encara més explícita durant la seva visita a la ciutat un dia després. Va defensar que Ceuta i Melilla són una part essencial d'Espanya i va assegurar que qualsevol agressió contra elles afectaria al conjunt del país.
El president ceutí, Juan Vivas, ja havia respost a anteriors declaracions d'Ouahbi sobre les aspiracions de Marroc. La seva posició va ser tajant: les reivindicacions marroquines, va dir, "no tenen fonament" perquè "Ceuta és Espanya".
La reivindicació arriba en plena crisi de Ceuta
El moment escollit pel ministre marroquí afegeix una dimensió política a les declaracions.
Espanya i Marroc mantenen des de finals de juliol una intensa interlocució després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta. L'Executiu espanyol ha defensat públicament que Rabat està col·laborant tant per frenar noves arribades com per facilitar el retorn de ciutadans marroquins que van entrar irregularment.
Sánchez ha celebrat durant agost diverses reunions de coordinació amb Exteriors, Interior, Defensa, Política Territorial, Migracions i Joventut i Infància per gestionar la crisi, reforçar la seguretat i atendre les persones que romanen a la ciutat.
La cooperació fronterera conviu ara amb una nova reivindicació pública sobre la sobirania dels dos territoris.
Marroc torna a reclamar també als menors
Ouahbi ha aprofitat la mateixa entrevista per insistir en una altra de les qüestions que enfronta actualment ambdós països: el retorn dels menors marroquins no acompanyats que romanen a Ceuta.
El ministre ha reclamat que Espanya els entregui a Marroc i ha assegurat que les autoritats del seu país estan disposades a rebre'ls un cop comprovades les seves identitats.
No seria, tanmateix, una devolució automàtica. Els menors estrangers no acompanyats estan sotmesos a un règim específic de protecció i qualsevol retorn ha de realitzar-se conforme a les garanties previstes en la legislació espanyola, el dret europeu i el principi de l'interès superior del menor.
La situació continua sent un dels principals problemes de gestió a la ciutat. El secretari d'Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez Correa, va xifrar aquest divendres en 1.400 els menors que estan pernoctant actualment en recursos de Ceuta, a més d'altres que encara podrien romandre fora del sistema d'acollida.
Cooperació i sobirania, dos plans diferents
El Govern espanyol ha defensat fins ara que la cooperació amb Marroc és necessària per controlar la frontera i executar els retorns que permet la legislació. Albares ha insistit durant la crisi en la voluntat de Rabat de col·laborar amb Espanya.
Aquesta cooperació no ha suposat cap canvi públic en la posició espanyola sobre Ceuta i Melilla.
Les declaracions d'Ouahbi introdueixen ara una petició diferent: que Madrid accepti discutir bilateralment el futur de les dues ciutats autònomes. Fins aquest divendres no consta que el Govern espanyol hagi acceptat obrir aquest debat.