El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, mantindrà reunions amb diversos responsables comunitaris per sondar els terminis, els procediments i la viabilitat política de les mesures anunciades per Pedro Sánchez al Congrés.
L'agenda inclou trobades amb la comissària europea per la Mediterrània, Dubravka Šuica, i amb el comissari d'Afers d'Interior i Migració, Magnus Brunner. El viatge es prolongarà durant dos dies i també contempla contactes amb l'alta representant de la UE per Afers Exteriors, Kaja Kallas, i amb el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič.
El objectiu polític és convertir la frontera sud espanyola en una qüestió europea i reforçar la presència de Ceuta i Melilla a les institucions i polítiques comunitàries.
Un seient estable al Comitè Europeu de les Regions
Una de les propostes consisteix a garantir una representació estable de Ceuta i Melilla al Comitè Europeu de les Regions, l'òrgan consultiu que reuneix representants autonòmics i locals dels Estats membres.
Espanya disposa actualment de 21 llocs. Disset corresponen a les comunitats autònomes i els quatre restants s'assignen a representants municipals proposats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
El Govern estudia reservar de forma permanent un o dos d'aquests llocs per a Ceuta i Melilla. La mesura no exigiria reformar els tractats europeus, però sí assolir un acord intern sobre la composició de la delegació espanyola i comptar amb la FEMP.
Aquesta és, a priori, la iniciativa que presenta un recorregut institucional més senzill.
Més Frontex i fons europeus per a la frontera
Albares abordarà amb el comissari Magnus Brunner la resposta comunitària a la crisi migratòria i la petició espanyola de suport econòmic i operatiu.
El Govern pretén reforçar la participació de Frontex a Ceuta i aconseguir ajuda europea per al control fronterer, l'atenció dels migrants i la tramitació de les sol·licituds d'asil.
La Comissió Europea espera que Espanya concreti quines necessitats vol cobrir amb els fons d'emergència i quines funcions assumirien els efectius de Frontex i Europol.
Brunner ja va mantenir aquest dilluns una conversa amb el ministre de Política Territorial i responsable del seguiment de la crisi de Ceuta, Ángel Víctor Torres. El comissari va qualificar el contacte de “bo i constructiu” i va assenyalar que la protecció de les fronteres exteriors i els retorns són prioritats per a Brussel·les.
La possible entrada a la Unió Duanera
La segona gran proposta és estudiar la incorporació de Ceuta i Melilla a la Unió Duanera europea.
Les dues ciutats estan integrades a la Unió Europea, però permanexen fora del seu territori duaner i gaudeixen d'un règim econòmic i fiscal específic. La eventual incorporació facilitaria la circulació comercial amb la resta del mercat comunitari, encara que podria obligar-les a revisar algunes de les seves actuals exempcions i reduccions aranzelàries.
Per això, el Govern no planteja encara una adhesió immediata. Abans haurà d'analitzar amb les autoritats de Ceuta i Melilla quines avantatges obtindrien i quins beneficis fiscals podrien perdre.
La modificació necessitaria el suport dels Estats membres de la UE.
El camí més complex: convertir-se en regions ultraperifèriques
Espanya també vol explorar el reconeixement de Ceuta i Melilla com regions ultraperifèriques de la Unió Europea, una categoria de la qual ja gaudeix Canàries. Aquest estatus permetria accedir a una major cofinançament europeu i conservar règims econòmics, fiscals i duaners adaptats a les característiques territorials de les dues ciutats.
El procediment seria més llarg. Exigiria una proposta de la Comissió Europea, la consulta al Parlament Europeu i l'aprovació unànime dels Vint-i-set, a més de modificar el Tractat de Funcionament de la UE.
Actualment tenen aquesta consideració Canàries; les regions portugueses d'Àcores i Madeira, i diversos territoris francesos, entre ells Guadalupe, Martinica, Guiana Francesa, Reunió i Mayotte.
Una resposta política a la crisi de Ceuta
La iniciativa arriba després de l'entrada massiva de migrants registrada a finals de juliol i de la controvèrsia sobre l'actuació del Marroc durant les hores crítiques.
Sánchez va afirmar el passat dijous al Congrés que no existeixen “evidències sòlides” que permetin concloure que les autoritats marroquines van planificar o executar l'entrada. El Govern sí ha reconegut una actuació anòmala de les forces frontereres del país veí durant part de la crisi.
La estratègia d'Albares busca que la protecció de Ceuta i Melilla deixi d'abordar-se únicament com un assumpte bilateral entre Espanya i Marroc i passi a formar part de les polítiques frontereres, comercials i territorials de la Unió Europea.