En dues setmanes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'enfronta a una de les dates marcades en tots els calendaris a Brussel·les. L'Executiu comunitari porta dies anunciant per tots els seus canals, fins i tot amb cartells instal·lats als seus edificis, el compte enrere per al moment en què la dirigent prengui la paraula. Serà davant el Ple del Parlament Europeu, en el conegut com a debats sobre l'Estat de la Unió, que en el món de les abreviacions brussel·leses s'ha batejat com a SOTEU.
És una data clau, ja que la presidenta assentarà les bases del que serà l'acció de l'Executiu comunitari durant l'últim curs polític de la legislatura. Per això, durant els dies previs, les discussions sobre quins assumptes s'abordaran i quins quedaran fora del discurs inunden bona part de les converses i portades europees. De fet, el Col·legi de Comissaris va mantenir un retir informal el passat divendres en què els responsables de les diferents carteres van traslladar a la presidenta les seves principals inquietuds i prioritats.
Tot sembla indicar que, al llarg de les més de dues hores que es preveu que duri el debat, es tractaran assumptes com el reforç de les fronteres davant crisis migratòries com la de Ceuta, la resposta europea davant dels incendis o el tan anunciat veto a l'accés dels menors a les xarxes socials. A aquests assumptes se sumen altres expedients que porten mesos ocupant l'agenda comunitària, com la seguretat i la defensa europea, la competitivitat industrial, la transició energètica o la necessitat de reduir determinades dependències estratègiques de tercers països.
Una agenda que també mira a la pròxima generació
Tanmateix, aquells que coneixen de primera mà l'entramat comunitari adverteixen que fins a les últimes hores abans que Von der Leyen es dirigeixi al faristol existeix marge per introduir modificacions. El discurs no només serà una declaració d'intencions política, sinó també una senyal sobre quins seran els expedients legislatius i reguladors que concentraran els esforços de la Comissió durant els pròxims mesos.
Hi ha una joventut que, igual que periodistes, lobistes, consultors i funcionaris, també espera amb expectació les paraules de la dirigent alemanya. Són conscients que hauran de fer-se càrrec durant la pròxima dècada de les decisions que ara s'acordin a Brussel·les. Les polítiques que es dissenyin en matèria de competitivitat, habitatge, ocupació, transició energètica, digitalització o defensa tindran un impacte directe sobre una generació que comença ara a incorporar-se plenament al mercat laboral i a assumir responsabilitats econòmiques i socials. Per això, Demòcrata ha volgut prendre el pols d'un grup de joves professionals europeus que, durant la darrera setmana d'estiu, es van reunir als "Cursos Europeus d'Estiu", organitzats per Equip Europa, per intentar donar resposta a cadascun dels problemes als quals s'enfronta la Unió Europea.
La jove María Vallejo és una de les persones que va estar darrere de l'organització de l'esdeveniment, que va congregar prop de tres-cents joves al voltant de la taula dels reptes que previsiblement recorreran el discurs de l'alemanya. "Tot apunta que anirà de seguretat i defensa, és el que marca l'agenda ara mateix. No obstant això, crec que apostarà per un concepte més ampli de resiliència europea", comenta, fent al·lusió que és "alguna cosa que ens interessa especialment als joves, perquè som la generació que haurà de sostenir aquestes decisions".
La referència a la resiliència europea no és menor. En els darrers anys, la Unió ha ampliat progressivament el concepte de seguretat, passant d'una visió centrada principalment en la defensa territorial a una altra que incorpora també les cadenes de subministrament, l'energia, les infraestructures crítiques, la ciberseguretat, la tecnologia o la capacitat industrial. Per als joves europeus, aquesta transformació planteja una qüestió addicional: com finançar i sostenir aquest nou model sense traslladar tots els seus costos a les generacions que ara comencen la seva trajectòria professional.
Competitivitat sense abandonar la transició verda
La seva generació posa també el focus en aconseguir trobar un equilibri entre la "innovació i inversió sense renunciar als nostres objectius climàtics". "La dependència econòmica de la Xina i el futur del Green Deal podrien estar entre els temes principals del seu discurs. És un dels grans desafiaments del moment", afegeix Santiago Slullitel, un altre dels joves que forma part de l'organització.
El dilema al qual apunten connecta directament amb una de les principals discussions regulatòries que afronta Brussel·les. La Comissió ha de conseguir que la transició climàtica continuï avançant al mateix temps que respon a la pressió de la indústria europea per reduir costos, facilitar inversions i competir amb economies com els Estats Units o la Xina. Competitivitat i descarbonització s'han convertit així en dos objectius que, lluny de poder-se abordar per separat, hauran de conviure en bona part de les decisions que prengui l'Executiu comunitari durant els pròxims anys.
Vallejo espera una resposta de la Comissió durant el discurs sobre "com planteja fer d'Europa un destí atractiu per invertir". A parer seu, l'"opinió que altres tenen d'Europa no sempre és favorable", en al·lusió al resultat negatiu de l'últim referèndum sobre l'adhesió d'Islàndia a la UE. "El repte està en respondre a tot això sense deixar de banda els valors europeus que conformen la nostra identitat i qui som", sosté. Una reflexió que situa un altre dels debats de fons per al pròxim curs polític: com reforçar l'autonomia estratègica europea sense que la Unió abandoni el marc de valors sobre el qual ha construït el seu projecte polític i econòmic.
Valors, solidaritat i una Unió més cohesionada
Sobre els valors que han caracteritzat la història d'Europa també presta atenció un altre dels assistents al fòrum, Mario Sans. "Espero que Von der Leyen sàpiga articular un discurs alineat amb els valors fonamentals que van construir Europa, des de la institucionalitat respectuosa amb els drets humans", explica. A més, apunta cap als Grups Parlamentaris demanant-los que reflexionin sobre "la falta de solidaritat que els Estats membres van mostrar amb l'Administració espanyola durant la crisi de Ceuta". "Ens ha retratat davant la comunitat internacional com una Unió dèbil i fragmentada, la qual cosa només beneficia els nostres detractors", resumeix.
Notícia destacada
Sánchez força una reforma dels tractats europeus per convertir Ceuta en regió ultraperifèrica
4 minuts
Ceuta servirà per obrir de les qüestions que previsiblement tindran més pes a l'agenda europea durant els pròxims mesos. Brussel·les ha de idear com respondre de forma coordinada davant crisis que afecten directament les seves fronteres exteriors. La gestió migratòria, la protecció de les fronteres i els mecanismes de solidaritat entre Estats membres seran alguns dels assumptes que contraresten el desplegament del Pacte de Migració i Asil.
Per a aquests joves, la discussió no pot limitar-se a la dimensió securitària. La resposta europea ha de venir acompanyada de cohesió territorial, capacitat econòmica i una política comuna que permeti als Estats membres afrontar les crisis sense que la resposta depengui exclusivament de les seves capacitats nacionals.
Habitatge i ocupació, l'altre gran front
Tots ells esperen també que l'Executiu aprofundeixi en "estratègies d'habitatge per als joves". Un problema que, tal com assenyalen, "afecta a bona part dels països del continent". Mesures com els fons Next Generation EU han pal·liat parcialment les conseqüències de crisis que segueixen colpejant les seves butxaques i, en definitiva, les seves generacions.
L'habitatge s'ha convertit així en una de les principals preocupacions d'una generació que, malgrat comptar amb majors nivells de formació i mobilitat que les anteriors, troba dificultats per accedir a un habitatge i consolidar una trajectòria econòmica estable. El problema afecta de forma desigual als diferents Estats membres, però comparteix elements comuns: l'increment dels preus, l'escassetat d'oferta, la pressió sobre els mercats urbans i la dificultat per compatibilitzar l'accés a l'habitatge amb els primers anys d'incorporació al mercat laboral.
Les noves mesures que reclamen consideren que haurien d'estar acompanyades de "plans d'ocupació i reactivació econòmica que incloguin salaris dignes a la eurozona", de manera que es garanteixi una autonomia econòmica suficient "per també aportar al desenvolupament dels nostres països".
Notícia destacada
Maria Luís Albuquerque: "En les fusiones bancàries no hi ha marge per a la interferència política"
10 minuts
En última instància, el missatge que traslladen aquests joves a Von der Leyen combina bona part dels grans debats que definiran el pròxim curs comunitari: seguretat, defensa, competitivitat, transició climàtica, habitatge, ocupació, migració, inversió i valors europeus.
El SOTEU anirà més enllà d'un discurs institucional a l'ús. Serà l'oportunitat de la presidenta de la Comissió per ordenar prioritats, marcar el calendari polític i anticipar quins expedients concentraran la capacitat reguladora de Brussel·les durant els pròxims mesos. Per a qui comencen ara a construir el seu futur a Europa, serà també una primera resposta a una pregunta molt més àmplia: quina Unió Europea rebran quan els correspongui prendre el relleu.