Els deures de la joventut europea per a Von der Leyen

La seguretat i la defensa, la competitivitat davant de la Xina, la transició verda, l'habitatge i l'ocupació centren les demandes d'una nova generació d'europeus que reclama a Von der Leyen respostes concretes davant dels grans desafiaments que marcaran el futur de la Unió

6 minuts

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px) (1)

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px) (1)

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

6 minuts

Més llegides

En dues setmanes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'enfronta a una de les dates marcades en tots els calendaris a Brussel·les. L'Executiu comunitari porta dies anunciant per tots els seus canals, fins i tot amb cartells instal·lats als seus edificis, el compte enrere per al moment en què la dirigent prengui la paraula. Serà davant el Ple del Parlament Europeu, en el conegut com a debats sobre l'Estat de la Unió, que en el món de les abreviacions brussel·leses s'ha batejat com a SOTEU.

És una data clau, ja que la presidenta assentarà les bases del que serà l'acció de l'Executiu comunitari durant l'últim curs polític de la legislatura. Per això, durant els dies previs, les discussions sobre quins assumptes s'abordaran i quins quedaran fora del discurs inunden bona part de les converses i portades europees. De fet, el Col·legi de Comissaris va mantenir un retir informal el passat divendres en què els responsables de les diferents carteres van traslladar a la presidenta les seves principals inquietuds i prioritats.

Tot sembla indicar que, al llarg de les més de dues hores que es preveu que duri el debat, es tractaran assumptes com el reforç de les fronteres davant crisis migratòries com la de Ceuta, la resposta europea davant dels incendis o el tan anunciat veto a l'accés dels menors a les xarxes socials. A aquests assumptes se sumen altres expedients que porten mesos ocupant l'agenda comunitària, com la seguretat i la defensa europea, la competitivitat industrial, la transició energètica o la necessitat de reduir determinades dependències estratègiques de tercers països.

EP Plenary session - State of the European Union - #SOTEU2025
EP Plenary session - State of the European Union - #SOTEU2025 -

Una agenda que també mira a la pròxima generació

Tanmateix, aquells que coneixen de primera mà l'entramat comunitari adverteixen que fins a les últimes hores abans que Von der Leyen es dirigeixi al faristol existeix marge per introduir modificacions. El discurs no només serà una declaració d'intencions política, sinó també una senyal sobre quins seran els expedients legislatius i reguladors que concentraran els esforços de la Comissió durant els pròxims mesos.

Hi ha una joventut que, igual que periodistes, lobistes, consultors i funcionaris, també espera amb expectació les paraules de la dirigent alemanya. Són conscients que hauran de fer-se càrrec durant la pròxima dècada de les decisions que ara s'acordin a Brussel·les. Les polítiques que es dissenyin en matèria de competitivitat, habitatge, ocupació, transició energètica, digitalització o defensa tindran un impacte directe sobre una generació que comença ara a incorporar-se plenament al mercat laboral i a assumir responsabilitats econòmiques i socials. Per això, Demòcrata ha volgut prendre el pols d'un grup de joves professionals europeus que, durant la darrera setmana d'estiu, es van reunir als "Cursos Europeus d'Estiu", organitzats per Equip Europa, per intentar donar resposta a cadascun dels problemes als quals s'enfronta la Unió Europea.

Conference of Presidents with Ursula Von Der Leyen, EC President, ahead of SOTEU25
Conference of Presidents with Ursula Von Der Leyen, EC President, ahead of SOTEU25 -

La jove María Vallejo és una de les persones que va estar darrere de l'organització de l'esdeveniment, que va congregar prop de tres-cents joves al voltant de la taula dels reptes que previsiblement recorreran el discurs de l'alemanya. "Tot apunta que anirà de seguretat i defensa, és el que marca l'agenda ara mateix. No obstant això, crec que apostarà per un concepte més ampli de resiliència europea", comenta, fent al·lusió que és "alguna cosa que ens interessa especialment als joves, perquè som la generació que haurà de sostenir aquestes decisions".

La referència a la resiliència europea no és menor. En els darrers anys, la Unió ha ampliat progressivament el concepte de seguretat, passant d'una visió centrada principalment en la defensa territorial a una altra que incorpora també les cadenes de subministrament, l'energia, les infraestructures crítiques, la ciberseguretat, la tecnologia o la capacitat industrial. Per als joves europeus, aquesta transformació planteja una qüestió addicional: com finançar i sostenir aquest nou model sense traslladar tots els seus costos a les generacions que ara comencen la seva trajectòria professional.

Competitivitat sense abandonar la transició verda

La seva generació posa també el focus en aconseguir trobar un equilibri entre la "innovació i inversió sense renunciar als nostres objectius climàtics". "La dependència econòmica de la Xina i el futur del Green Deal podrien estar entre els temes principals del seu discurs. És un dels grans desafiaments del moment", afegeix Santiago Slullitel, un altre dels joves que forma part de l'organització.

El dilema al qual apunten connecta directament amb una de les principals discussions regulatòries que afronta Brussel·les. La Comissió ha de conseguir que la transició climàtica continuï avançant al mateix temps que respon a la pressió de la indústria europea per reduir costos, facilitar inversions i competir amb economies com els Estats Units o la Xina. Competitivitat i descarbonització s'han convertit així en dos objectius que, lluny de poder-se abordar per separat, hauran de conviure en bona part de les decisions que prengui l'Executiu comunitari durant els pròxims anys.

Ribera i Sejourné (European comission)
Ribera i Sejourné (European comission) -

Vallejo espera una resposta de la Comissió durant el discurs sobre "com planteja fer d'Europa un destí atractiu per invertir". A parer seu, l'"opinió que altres tenen d'Europa no sempre és favorable", en al·lusió al resultat negatiu de l'últim referèndum sobre l'adhesió d'Islàndia a la UE. "El repte està en respondre a tot això sense deixar de banda els valors europeus que conformen la nostra identitat i qui som", sosté. Una reflexió que situa un altre dels debats de fons per al pròxim curs polític: com reforçar l'autonomia estratègica europea sense que la Unió abandoni el marc de valors sobre el qual ha construït el seu projecte polític i econòmic.

Valors, solidaritat i una Unió més cohesionada

Sobre els valors que han caracteritzat la història d'Europa també presta atenció un altre dels assistents al fòrum, Mario Sans. "Espero que Von der Leyen sàpiga articular un discurs alineat amb els valors fonamentals que van construir Europa, des de la institucionalitat respectuosa amb els drets humans", explica. A més, apunta cap als Grups Parlamentaris demanant-los que reflexionin sobre "la falta de solidaritat que els Estats membres van mostrar amb l'Administració espanyola durant la crisi de Ceuta". "Ens ha retratat davant la comunitat internacional com una Unió dèbil i fragmentada, la qual cosa només beneficia els nostres detractors", resumeix.

Ceuta servirà per obrir de les qüestions que previsiblement tindran més pes a l'agenda europea durant els pròxims mesos. Brussel·les ha de idear com respondre de forma coordinada davant crisis que afecten directament les seves fronteres exteriors. La gestió migratòria, la protecció de les fronteres i els mecanismes de solidaritat entre Estats membres seran alguns dels assumptes que contraresten el desplegament del Pacte de Migració i Asil.

Per a aquests joves, la discussió no pot limitar-se a la dimensió securitària. La resposta europea ha de venir acompanyada de cohesió territorial, capacitat econòmica i una política comuna que permeti als Estats membres afrontar les crisis sense que la resposta depengui exclusivament de les seves capacitats nacionals.

Habitatge i ocupació, l'altre gran front

Tots ells esperen també que l'Executiu aprofundeixi en "estratègies d'habitatge per als joves". Un problema que, tal com assenyalen, "afecta a bona part dels països del continent". Mesures com els fons Next Generation EU han pal·liat parcialment les conseqüències de crisis que segueixen colpejant les seves butxaques i, en definitiva, les seves generacions.

L'habitatge s'ha convertit així en una de les principals preocupacions d'una generació que, malgrat comptar amb majors nivells de formació i mobilitat que les anteriors, troba dificultats per accedir a un habitatge i consolidar una trajectòria econòmica estable. El problema afecta de forma desigual als diferents Estats membres, però comparteix elements comuns: l'increment dels preus, l'escassetat d'oferta, la pressió sobre els mercats urbans i la dificultat per compatibilitzar l'accés a l'habitatge amb els primers anys d'incorporació al mercat laboral.

Les noves mesures que reclamen consideren que haurien d'estar acompanyades de "plans d'ocupació i reactivació econòmica que incloguin salaris dignes a la eurozona", de manera que es garanteixi una autonomia econòmica suficient "per també aportar al desenvolupament dels nostres països".

En última instància, el missatge que traslladen aquests joves a Von der Leyen combina bona part dels grans debats que definiran el pròxim curs comunitari: seguretat, defensa, competitivitat, transició climàtica, habitatge, ocupació, migració, inversió i valors europeus.

El SOTEU anirà més enllà d'un discurs institucional a l'ús. Serà l'oportunitat de la presidenta de la Comissió per ordenar prioritats, marcar el calendari polític i anticipar quins expedients concentraran la capacitat reguladora de Brussel·les durant els pròxims mesos. Per a qui comencen ara a construir el seu futur a Europa, serà també una primera resposta a una pregunta molt més àmplia: quina Unió Europea rebran quan els correspongui prendre el relleu.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés legislatiu perquè les propostes presentades per la Comissió Europea durant el SOTEU esdevinguin normativa vinculant?

Les propostes que la Comissió Europea anuncia durant el discurs del State of the Union (SOTEU) no esdevenen automàticament dret vinculant. El SOTEU és, sobretot, un moment polític: la presidenta de la Comissió fixa prioritats i avança iniciatives legislatives que després han de seguir el procediment legislatiu de la UE, principalment el procediment legislatiu ordinari.

1. De la idea política a la proposta formal

Després del SOTEU, els compromisos anunciats es concreten en el Programa de Treball de la Comissió per a l’any següent. Cada iniciativa passa per:

  • Planificació interna: definició d’objectius, base jurídica dels Tractats i tipus d’instrument (reglament, directiva, decisió, etc.).
  • Avaluació d’impacte: anàlisi econòmic, social, ambiental i, si escau, d’impacte sobre pimes, competència, càrregues administratives, etc.
  • Consultes públiques: la Comissió sol obrir consultes en línia i recollir aportacions d’Estats membres, empreses, ONG, experts i ciutadania.
  • Aprovació col·legiada: el Col·legi de Comissaris adopta formalment la proposta legislativa.

Només quan la Comissió adopta la proposta en forma jurídica (per exemple, “Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre…”) s’inicia el procés legislatiu pròpiament dit.

2. Inici del procediment legislatiu ordinari

A la majoria d’àmbits, la proposta segueix el procediment legislatiu ordinari (codecisió), en què:

  • La Comissió té el dret gairebé exclusiu d’iniciativa.
  • El Parlament Europeu i el Consell de la UE actuen com a col·legisladors en peu d’igualtat.

En registrar-se la proposta, es transmet simultàniament al Parlament i al Consell. Cada institució inicia el seu propi tractament intern.

3. Tramitació al Parlament Europeu

Al Parlament, la Mesa assigna la proposta a una comissió parlamentària competent (per exemple, Medi Ambient, Mercat Interior, Transports). Allà:

  • Es designa un ponente, que elabora un informe amb esmenes.
  • Els grups polítics i eurodiputats poden presentar esmenes addicionals.
  • La comissió vota l’informe; si s’aprova, esdevé la posició del Parlament en primera lectura.
  • Després es vota en Ple, on encara es poden introduir canvis.

Aquesta posició s’envia al Consell. En paral·lel, poden celebrar-se ja trílegs informals (reunions entre Parlament, Consell i Comissió) per acostar postures.

4. Tramitació al Consell de la UE

Al Consell, la proposta s’analitza primer en:

  • Grups de treball de funcionaris dels Estats membres.
  • El COREPER (Comitè de Representants Permanents), que prepara les decisions ministerials.

Finalment, la proposta s’eleva al Consell en formació ministerial corresponent (ECOFIN, Medi Ambient, etc.), que fixa la seva “orientació general” o posició. El Consell decideix normalment per majoria qualificada, excepte en àmbits que exigeixen unanimitat.

5. Negociació, acords i possibles lectures successives

L’objectiu és assolir un acord en primera lectura entre Parlament i Consell:

  • Si el Consell accepta la posició del Parlament, l’acte s’adopta directament.
  • Si el Consell modifica la proposta, envia la seva posició de tornada al Parlament, que pot acceptar-la, esmenar-la de nou (segona lectura) o rebutjar-la.
  • Si persisteix el desacord després de la segona lectura, es convoca un Comitè de Conciliació per aconseguir un text comú.

Quan Parlament i Consell coincideixen en un mateix text, la norma queda formalment adoptada.

6. Publicació i entrada en vigor

L’acte legislatiu adoptat es signa pels presidents del Parlament i del Consell i es publica al Diari Oficial de la Unió Europea. A partir d’aquí:

  • Un reglament és directament aplicable i vinculant a tots els Estats membres després de la seva entrada en vigor.
  • Una directiva obliga els Estats al resultat, però requereix transposició al dret nacional en un termini determinat.
  • Una decisió és vinculant per als seus destinataris específics.

Només en aquest punt la iniciativa anunciada al SOTEU s’ha convertit en normativa vinculant a la UE. L’anunci polític és l’inici; el procediment legislatiu, amb les seves fases i equilibris institucionals, és el que li dóna força jurídica.

Quines competències específiques té la presidenta de la Comissió Europea segons els Tractats de la UE?

La presidenta de la Comissió Europea és, segons els Tractats de la UE (especialment el Tractat de la Unió Europea, TUE, i el Tractat de Funcionament de la UE, TFUE), la figura que dirigeix el poder executiu comunitari. Les seves competències combinen funcions polítiques, de direcció interna de la Comissió i de representació externa. No és simplement una “primus inter pares”, sinó una autèntica capçalera política de la institució.

1. Elecció i legitimitat política

El TUE estableix que el Consell Europeu proposa la persona que presidirà la Comissió “tenint en compte” el resultat de les eleccions al Parlament Europeu i després de mantenir consultes apropiades. Posteriorment, el Parlament Europeu tria la presidenta per majoria. Aquesta doble intervenció (Estats i Parlament) li confereix:

  • Legitimitat d’origen democràtica indirecta, en estar vinculada al resultat electoral europeu.
  • Responsabilitat política davant del Parlament, que pot obligar la Comissió en el seu conjunt a dimitir mitjançant una moció de censura.

2. Direcció política de la Comissió

El TUE indica que la Comissió “promou l’interès general de la Unió” i garanteix l’aplicació dels Tractats. Dins d’aquesta missió, la presidenta té diverses competències clau:

  • Fixar les orientacions polítiques generals de la Comissió. Això inclou definir prioritats legislatives, grans iniciatives (per exemple, pactes o estratègies a llarg termini) i el programa anual de treball.
  • Organitzar i coordinar la feina del Col·legi de comissaris, assegurant la coherència entre polítiques sectorials (clima, competència, economia, digital, etc.) i resolent conflictes de competències entre carteres.
  • Impulsar i supervisar la preparació d’iniciatives legislatives i estratègiques, decidint quines propostes passen al Col·legi i en quin moment, encara que la iniciativa formal sigui sempre de la Comissió com a òrgan col·legiat.

3. Composició interna de la Comissió

Una de les competències més visibles i jurídiques de la presidenta es refereix a l’estructura interna de la institució:

  • Distribuir les carteres i funcions entre els comissaris: assigna responsabilitats (per exemple, comissari d’economia, energia, interior) i pot reajustar-les durant el mandat.
  • Nombrar i cessar vicepresidències, incloent la figura del vicepresident executiu quan existeix, i establir qui coordina quines àrees polítiques.
  • Sol·licitar la dimissió d’un comissari individualment quan concurren raons greus. Aquesta competència està expressament prevista en els Tractats i reforça la seva autoritat interna.
  • Establir el reglament intern de funcionament de la Comissió, que després adopta el Col·legi; en la pràctica, la presidenta impulsa el seu contingut i les seves reformes.

4. Representació i relacions interinstitucionals

Els Tractats atribueixen a la Comissió el paper de “guardià dels Tractats” i representant de l’interès general. En aquest marc, la presidenta:

  • Representa la Comissió al Consell Europeu, el Consell i el Parlament Europeu, intervenint regularment davant aquestes institucions per presentar prioritats, balanços i propostes.
  • Conduir el diàleg polític amb el Parlament Europeu, en particular en els debats sobre l’estat de la Unió, mocions de censura, aprovació del programa de treball o resolució de crisis.
  • És una de les principals veus de la UE cap a l’exterior, juntament amb el president del Consell Europeu i l’Alt Representant per a Afers Exteriors. Tot i que la política exterior recau formalment en aquestes últimes figures, la presidenta de la Comissió té un paper central en matèries com comerç, clima, competència i regulació econòmica.

5. Guardiana dels Tractats i de l’interès general

Tot i que la responsabilitat formal com a “guardià dels Tractats” recau en la Comissió en el seu conjunt, la presidenta orienta políticament com s’exerceix aquesta funció:

  • Impulsar procediments d’infracció contra Estats membres que vulneren el dret de la UE, decidint la prioritat política i estratègica d’aquestes actuacions.
  • Prioritzar l’aplicació de determinades polítiques (per exemple, transició ecològica, digitalització o Estat de dret), orientant els serveis perquè centrin recursos en aquests àmbits.
  • Definir la posició institucional de la Comissió en les negociacions legislatives amb el Consell i el Parlament, marcant les línies vermelles i els marges de compromís.

6. Naturalesa del seu poder

En síntesi, els Tractats confereixen a la presidenta de la Comissió Europea un poder de:

  • Direcció política (fixa prioritats, impulsa l’agenda).
  • Organització interna (reparteix carteres, designa vicepresidències, pot demanar dimissions).
  • Representació institucional tant interna a la UE com cap a l’exterior.
  • Impuls i tutela de l’interès general europeu, a través de la funció de guardiana dels Tractats.

Tot això, però, s’exerceix sempre dins del marc col·legiat de la Comissió, que decideix formalment per majoria, i sota el control polític del Parlament Europeu i la influència del Consell Europeu.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions al Parlament Europeu i quins grups polítics dominen actualment la cambra?

Les últimes eleccions al Parlament Europeu es van celebrar entre el 6 i el 9 de juny de 2024 als 27 Estats membres de la UE, per triar els 720 eurodiputats de la legislatura 2024‑2029. Els resultats van confirmar un gir cap a la dreta en molts països, però mantenint una majoria àmplia de forces clarament proeuropees a la cambra.

Resultats generals per grans famílies polítiques

A escala de tota la Unió, la informació recopilada per diferents mitjans especialitzats i pel mateix Parlament Europeu mostra que el nou repartiment d’escons per grups polítics va quedar, de forma aproximada, així (prenent com a referència l’anàlisi de Consalud.es):

  • Partit Popular Europeu (PPE, centrodreta): 186 escons, davant dels 182 de la legislatura anterior. És el grup més nombrós de l’Eurocambra.
  • Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D, socialdemòcrates): 133 escons.
  • Renew Europe (RE, liberals): 82 escons, amb una pèrdua rellevant respecte al mandat previ.
  • Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, dreta conservadora euroescèptica): 70 escons.
  • Identitat i Democràcia (ID, extrema dreta nacional-populista): 60 escons.
  • Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE): 53 escons, un dels grups que més retrocedeix en la nova legislatura.
  • La Esquerra (The Left): 36 escons.

La suma dels tres principals grups proeuropeus tradicionals —PPE, S&D i Renew Europe— se situa, per tant, al voltant dels 401 escons sobre 720, per sobre de la majoria absoluta (361). Això permet revalidar una àmplia coalició centrista per a la governança ordinària del Parlament i per a l’elecció de la Comissió Europea.

El PPE, amb 186 eurodiputats, consolida la seva condició de primer grup de la cambra i, segons la mateixa font, obre la porta a un nou mandat de Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió, sempre que aconsegueixi articular de nou un pacte amb socialdemòcrates i liberals que assoleixi la majoria necessària.

El cas d’Espanya dins del Parlament Europeu

A Espanya, les eleccions del 9 de juny de 2024 es van convocar pel Reial Decret 363/2024, de 9 d’abril, i el seu resultat oficial es recull a l Acord de la Junta Electoral Central de 27 de juny de 2024, on es publiquen els vots i escons de cada candidatura. Espanya triava 61 eurodiputats.

A partir d’aquesta resolució i dels resums periodístics consultats (Gaceta Médica i Diariofarma), el repartiment aproximat d’escons per llista espanyola va ser el següent:

  • Partit Popular (PP): 22 escons.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 20 escons.
  • Vox: 6 escons.
  • Ara Repúbliques (coalició ERC–EH Bildu–BNG–Ara Més): 3 escons.
  • Sumar: 3 escons.
  • Se Acabó La Fiesta: 3 escons.
  • Podemos: 2 escons.
  • Junts: 1 escó.
  • Coalició per una Europa Solidària (CEUS): 1 escó.

Aquestes delegacions s’integren en els diferents grups europeus: el PP passa al PPE; el PSOE a S&D; Vox a ECR; Sumar i Podemos s’encuadren a l’esquerra o en espais propers; i les candidatures nacionalistes i regionalistes es reparteixen entre Verds/ALE o altres grups, en funció dels acords assolits a Brussel·les i Estrasburg.

Quins grups dominen avui l’Eurocambra?

Amb les dades disponibles, el grup que clarament domina la cambra és el Partit Popular Europeu, tant per nombre d’escons com pel seu paper central en qualsevol majoria viable. No obstant això, la seva força no és suficient per si sola i continua necessitant el suport d’altres bancades.

L’eix real de poder al Parlament Europeu continua sent una majoria proeuropea àmplia articulada, almenys, per:

  • El PPE (centrodreta),
  • l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates,
  • i, en moltes votacions clau, Renew Europe.

Aquests tres grups, que ja van sostenir l’agenda legislativa en el mandat anterior, conserven més de la meitat dels escons i continuen marcant l’orientació general de la UE en matèries com mercat interior, transició ecològica, política digital o resposta a crisis internacionals.

Al mateix temps, l’avanç de les formacions de dreta radical i extrema dreta es tradueix en un augment del pes de ECR i ID, que sumen conjuntament uns 130 escons. Tanmateix, continuen lluny de poder articular per si mateixos una majoria alternativa i depenen d’eventuals aliances amb el PPE en votacions concretes.

En resum: després de les eleccions europees de 2024, el Parlament Europeu es desplaça cap a la dreta, però el centre proeuropeu —encapçalat pel PPE i acompanyat per socialistes i liberals— continua dominant la cambra i condicionant l’elecció de la Comissió i l’agenda legislativa de la Unió.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Davant quin òrgan presentarà Ursula von der Leyen el discurs sobre l'Estat de la Unió?

Pregunta" 1 de 3

Quina és una de les principals preocupacions dels joves europeus respecte a les polítiques que es debatran en el SOTEU?

Pregunta" 2 de 3

Quin equilibri busquen els joves europeus en relació amb la competitivitat industrial?

Pregunta" 3 de 3